Es dificil dir si el millor d'una pel.lícula son els actors novells, quan no ha estat possible visionar d'altres treballs anteriors. Alana Haim y Cooper Hoffman donan un plus especial a una pel.licula que es pot dir que es del millor d' el director (El hilo invisible, Junun, o Puro vicio). I encara haguessin pogut donar mes. Es un cine no caduc encara, sino revitalitzador, sense mes autors que els admirats per Anderson. Una altre proposta per demostrar que qui no es feliç es perque no vol, com si la felicitat estigues a l'ADN. Li donen a la possibilitat de fer cine i l'equiparen a la facilitat de tindre sexe. L'amor comença molt d'hora, molt proper i de manera molt calida. Com quan en el basket, la pilota no entra a la cistella, pero l'acaricia. I aixo es el film sobre el cine feliç. Fan que ho sigui tambe un gran Sean Penn, Tom Waits, Bradley Cooper, Ben Safdie, Maya Rudolph, Joseph Cross, Emma Dupont, Skyler Gisondo. Els complementen aquesta historia d'amor que sembla va passar a la Vall de San Fernando el 1973. Per ells mes de 15 nominacions.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario