No tot el cinema japones es una obra mestre. Aquesta per llarga, quieta i lenta podria ser ho. Pero tambe per els seus dialegs, per els seu intercanvi d'una profunditat inmensa. Una inmersio en els sentiments i les idees dels personatges, servida en la justa mesura de ritme i introspeccio. Es factible que molta part del public no pugui arribar al the end, pero no sera per que el film sigui poc interesant sino per que anem molt cansats. Un drama coral, que si t'els parteixes, pots anar visionant els seus tres capitols i aixi et vas deixan atrapar poc a poc. El millor cinema al seu servei. Es com una serie acabada sobre la mort i la soledad. Original, ens deixa un reguitzell de detalls i consells de per vida. Amb 20 nominacions als diferents cercles de premis critica, Hidetoshi Nishijima, pateix un drama personal que no supera ni com director de teatre la seva professio. Tot i aixi acepta montar una obra a Hiroshima, el Tio Vania", per un festival. Toko Miura es la conductora asignada per transportar lo per el festival, i que es molt reservada. A mida que pasen els trajectes, es va crea un clima de confiança, de sinceritat de qualitat de les converses, que els porta parlar obertament dels seus passats.I fer neteja o un reset com li volgueu ho dir.
domingo, 13 de febrero de 2022
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario