Després de treballar com a empleada domèstica tota la vida, Justina hereta de la seva antiga ocupadora una enorme mansió enmig de les pampas argentines. L'única condició és que no la vengui mai. En aquest modern conte de fades, Justina i la seva filla Alexia enfrontaran els desafiaments de mantenir viva aquesta promesa.
Una pel·lícula íntima que es val de la seva hibridació genèrica per entrar a la intimitat d'aquestes dues dones. Un film entranyable, crític i malenconiós que es desenvolupa en la no-ficció. Un conte modern en què no totes les decisions cinematogràfiques acaben d'encaixar però que traspua respecte i genuí amor per la relació matern filial observada.fa gala de moments puntuals de revelador bon hriller estàtic, envoltat d'una atmosfera de perill imminent quan, atenció, gairebé no passa res. Hi ha aquí una mica de conte de Cortázar. No és Franz Kafka però, a la seva manera, resulta igual de laberíntic. excèntrica, plena d'idees que demanen a crits ser desenvolupades i difoses. Un bell retrat de dues dones en un entorn extraordinari, però també una mirada incisiva sobre les relacions de classe i racials a Amèrica Llatina. La sensació era la d'un conte de fades bizarro que escapava de qualsevol cosa que havíem vist abans. Excel·lent feina de guió i edició per mantenir-nos submergits, desconnectats i amb preguntes constants les respostes de les quals, potser, mai no arribin
No hay comentarios:
Publicar un comentario