La contadora de películas (2023) 116 min.

 Anys 60, desert d'Atacama, Xile. Maria Magnòlia (Berenice Bejo)és una dona que malgrat viure sota difícils condicions, intenta transmetre a la seva filla, Maria Margarita, (Sara Becker) la seva passió per l'art. María Margarita esdevindrà la contadora d'històries del poble, on la majoria dels seus habitants no es poden pagar una entrada de cinema. De tot una mica. Resultat, a mitges. No m'ocorre res de dolent veient aquesta pel·lícula, però esperava més d'una directora com Lone Scherfig en aquest drama al desert xilè d'Atacama. El record del bon cinema com a placebo de la mala vida. Una pel·lícula amb una mirada nostàlgica, sense tristesa, a un passat infeliç però estimat. La frescor de la xilena Sara Becker  encara que aquesta adaptació maneja idees interessants, acaba deixant un sabor  amarg, a causa d'un guió dispers i estrelles Antonio el Torre y Daniel Bruhl  yGeraldine Neary, reduïdes a comparses. Té vida pròpia, un conte de cinema en què la selecció de pel·lícules escollides, tant per veure com per escoltar, no és en absolut innocent. Un relat humanista, és una carta d'amor al cinema, no abunden obres amb el terrenal humanisme i el discurs tan genuïnament universal, i fet i fet ponderat, d'aquest últim llarg de Lone Scherfi.  Una reflexió bella i commovedora sobre com el cinema pot unir una comunitat i com l'art pot ajudar a guarir cors trencats. Lone Scherfig ofereix una atrevida oda al poder del cine.