Antifolk

Hi ha documentals en els que s'intueix les empremtes de la historia. En el de Vicenç Ferreres Plans concretament, la de la musica del Bages dels anys 60 fins ara. Dictadures, revolucions juvenils i moviments musicals ha estat visitats i viscuts per Maurici Ribera, antiartista de Sant Celoni que ens informa de que es l'Antifolk. Conegut artísticament com The Missing Leech, és sens dubte un dels personatges més singulars del panorama musical català. Ambaixador indiscutible de l’antifolk a casa nostra, ha girat literalment per tot el món -de Nova Zelanda al Canadà, de Groenlàndia a l’Argentina i del Japó als Estats Units, passant per bona part del continent europeu-, ha compartit escenari amb icones com Daniel Johnston i ha posat en marxa la seva pròpia discogràfica, El Mamut Traçut. Tot això, mantenint-se sempre fidel a principis com el DIY o la més absoluta independència en tots els sentits.

El documental "This Is the Unfinished Story of The Missing Leech (A Film About Something Called Antifolk" (2014) és una mirada tant a la figura del propi Ribera com a l'essència de l'antifolk, un moviment musical que va desenvolupar-se a principis dels anys 80 als soterranis de Nova York i que actualment alimenta escenes alternatives i independents.  La cinta es va estrenar de forma oficial a la passada edició del festival de cinema documental In-Edit Beefeater. 

Com en tot documental, es suavitza el rigor de les imatges d'arxiu amb entrevistes col·loquials, extenses al principi, que aportant un index de comicitat facilitant el muntatge final de l'obra. El cantautor posa veu i ritme on s'identifica el que podrien denominar la banda sonora del film, ja editada en un primer disc de 40 peces. Moments de vell cine familiar compaginen algun homenatge a musics famosos que nomes poden ser copsats per experts musicòlegs. La delicada linea del surrealisme es a punt de ser trepitjada en algunes secuencies que volen expressar les idees mes que la acció. Viatges, recorreguts per el mon, diferents textures segons els anys de filmació donen un afegit de llibertat i de contracultura. Escales a Nova York, radio a San Joan de Vilatorrada, presencia a estudis, assaigs i moments de creació de cançons (no non o no no n on o) formen part de la memòria del autor i a partir d'ara dels espectadors.  107 minuts de recreació en la feina feta, opera prima/gruixuda que son una veritable aposta de futur. Com el sol de bateria de l 'actriu, Anna Capacés, els seus enregistraments i aquelles actuacions sempre recordades en un bar sense nom on no hi havia ningú.