la gala i els Gaudi

Deia Umberto Eco que a las gales de glamour, fins  i tot el critic, tenia que quedar absort i distret amb aquella rossa del vestit vermell, i a l'inreves amb els sexes contraris, , tant que perdia la nocio de la crticai, que era la seva intencio. Amb Rossy de Palma aixo no va passar en cap moment amb l'agravant de que tampoc es el Buenafuente i si com la Pepi y la Lucy , una chica del monton. El cine catala,no el que pot fer el Collet-Serra als EUA, no es mereix que a la seva imatge gaudiniana la precedeixi un falo de tetrabrick o de tapersex que debia avergonyir a mes d'un imitador del Nacho Vidal. I ames en un moment en que no nomes el cine, sino tota la platea, esta tan tendre i parlo dels politics mes importantsi representatius, joves i tendres, assajant cares segons el tipus d'acudit, com semrpe mal guionat. La impresio que dic es que Javier Camara, un dels triomfadors de la nit, semblaba la figura de Welles o Newman per el seu valor artistic i vetera. La presentadora va fer pales la poca categoria que tenen els guionistes de les quatre frases que s'han de creuar amb la seva parella. aqui i a Hollywood. La gracia tothom la busca en la frase forta, o amb la llençada del dubte del tipus que sigui d'algu de la platea. I no es obigatori portar talons. I ho dic per la travessa jugant se les cames, del escenari que va fer la presidenta Issona Passola. Qui, aquesta vegada si, va ser curta per el mal de les sabates i la seva inseguretat. Pero va dir el que havia de dir, el que ja sabiem pero ras i curt. I mira que queda lleig criticar quan t'han invitat,

Poc pressupost com ha de ser per una gala catalanai mironianaa o dalinista. El surrealisme i l’extravagància se la va emportar la chabacaneria perque en el full de ruta del proces ,ames del 15 M si ha de posar unes gotes de clase, que encara que diguin que no, tambe ven. L’escenari, les cortinetes, els tràilers... eren més que efectius i dignes, però l’embolcall va ser un desastre amb instants de ridícul. Familiar, campechano, proxim, tot el que diguin, pero es spossible que aquest tipus de show interesi als americans, que tambe les pasen magres per tirar endavant les seves 4 hores de fastigueix.

Es molt important per aquest tipus de gala premiadora, elegir un personatge per donar li el premi a la trajectoria o els serveis prestats a la industria, que no s'hi presenti per que s'en parla molt mes si no hi va que si hi va, per tampoc estem  parlan de Sinatra o Welles. I aixo es el que va pasar, per que ames no era tan vella, ni ha exahurit encara els seus papers. Tambe seria alleugeridor qie mentre saluda el reconegut artista, a la pantalla de darrera, sortisin com els titols de credit tots els agraiments i aixi estalviariem escoltar la ratahila de noms que allarguen la presenecia i privan de mes lluiment als guionistes. Es una paradoxa que lapersona que rep un oscar als millors efectes especials, es tregui un paper arrugat de la butxaca i comenci a llegir els noms de la historia de al seva vida, començant pèr l'avia.

Es va escollir de presentadora una actriu mallorquina i almodovariana a qui li importan un barret els paissos catalans , que era per el que l'havien posada. Ella mateixa deia que si no podia fer el que li rotes amb el guio ni sortiria. l'exemple va ser el guionat pentinat que mentre li feien no volia sortir i que donessin es premis us altres. Amb una sala plena de grans actors portser predisposats a jugar a favor del cinema catala, van anar sortin presentadors sense cap gracia amb cara d'haver los atonyinat al vestidors o camerins.

Nomes Berto Romero i Yolanda Ramos van ser els únics que hi van posar una mica d’interpretacio Y el millor premi s'el van emportar dos simpatics gossos, molt merescudament ademes. Quan el brogit de la festa party va anar callan, l'Elvis i el Truman van iniciar el llarg cami de retorn a casa, tot comentan els premis. I es que fins i tot per gos, s'ha de tindre sort-
.