la decadencia

Kremlinòlegs de primera línia asseguren que mentre l’estrella de Donad Trump s’esvaeix, els reflexos de la de Vladímir Putin són cada cop més opacs i esmorteïts. Signes que l’amo del Kremlin s’esforça a emmascarar com va fer en la trobada amb Emmanuel Macron a Versalles. La tensió de Putin no la podien apaivagar ni les infiltracions rejovenidores evidents en el seu rostre. Què se n’ha fet d’aquella estrella d’encara no fa nou mesos? Tot fa pensar que el que li havia d’anar a favor se li ha anat girant en contra. Que el daltabaix de Trump està contaminant Putin perquè va ser massa dens el clima d’amistats perilloses que es va arribar a teixir entre ells: els ciberatacs per ensorrar Hillary Clinton, les intrigues dins de l’FBI o els afers de Paul Manafort, el cap de campanya de Trump i amic de Víktor Inaukóvitx, el president ucraïnès protegit de Putin fins que va ser derrocat. Tot massa evident, massa gent sabent massa coses i parlant massa. Una història d’espies en què faltava subtilesa i sobrava barroeria. Poc abans del Nadal del 2016 la historiadora francesa Hélène Carrère d’Encausse no es va estar de dir que potser el 2017 seria l’any de Putin, la culminació de la fama. No sé pas si l’acadèmica -una de les primeres que van preveure l’esclat de l’URSS- gosaria ara repetir el pronòstic. El contrapunt li fa la kremlinòloga Marie Mendras, que adverteix que ha pogut semblar que Putin atacava quan en realitat anava a la defensiva. Que les sancions econòmiques l’han debilitat i que, finalment, “la victòria de Macron -diu Mendras- ha sigut la seva gran derrota”. El somni de veure François Fillon o Marine Le Pen instal·lats a l’Elisi s’esvaïa alhora que Trump esdevenia un esperpent, un malson. Putin tenia coll avall que arribaria a les portes de l’estiu del 2017 reforçant el bon nivell del seu lideratge gràcies, precisament, al nivell baix d’un Trump que li servia d’aliat i de comparsa. Una superioritat moral capaç de generar culte a la personalitat des de la qual podia preparar la reelecció en les presidencials del 2018. Una mena de coronació que ha començat a ser fantasmagòrica.

Despesa i més despesa

A l’arsenal de Putin queden recursos importants com ara les aliances i vassallatges en l’espai postsoviètic. La Unió Econòmica Eurasiàtica, però, cada cop més li costarà fer-la passar per una reedició de l’imperi. Haurà de mantenir greixat l’aparell de propaganda que lideren RT i Sputnik, així com el potent entramat kagebista, hackers inclosos. Dins el seu marc mental haurà de quedar ben fixat el sentit estratègic heretat de la vida soviètica. Però per a Mark Galeotti, analista de la Universitat de Cambridge, Rússia continua gastant més del que hauria de gastar, i això, a mitjà i llarg termini, pot erosionar el desenvolupament econòmic i el suport social que Putin necessita per mantenir-se. Galeotti ho adverteix arran d’una notícia publicada per la revista de temes de defensa IHS Jane’s, que assegurava que el Kremlin estava disposat a reduir en un 25% el pressupost de defensa: la retallada més forta des dels anys 90. Mark Galeotti titlla la notícia de “titular enganyós”, però no s’arrisca a especular sobre qui podria haver enredat la prestigiosa IHS Jane’s. Galeotti està convençut que Putin, per durar, ha de continuar gastant i gastant. I pagar el preu de la pretesa glòria d’avui el duria a la ruïna de demà