Una obra maestra/ The burnt orange heresy (2019) 99 min

 El mon de l'art pot conviure amb el cine negre? Aixi ho ha vist Giuseppe Capotondi desde la novela de Charles Willerford (1971) i aixi ho va veure el festival de Venecia. Un guio intel.ligent de Scott B Smith que perd encant i elements de thriller capa al final. Que ho notem vol dir que a la primera part ho hem trobat divertit i polit. Claes Bang, Elizabeth Debicki, Donald Shuterland, Mick Jagger, Rosalind Halstead i Alessandro Fabizi, exhibeixen una quimica entre ells que el director no aprofita prou. A les hores el film esdeve massa comercial tan en les ideas com els enfocs visuals. Interasants els seus dialegs misteriosos pero brillants. El critic d'art Claes Bang s'enamora d'una turista nord americana Debicki. El viatge els porta al meravellos llac Como (Italia) per coneixer a un important coleccionista d'art, Jagger. Aquest els hi confesa que es el mecenes de Shuterland i els hi demana a tots dos que robin com vulguin i cobrant el que demanin, una qualsevol de les obres mestres del seu protegit.

La galeria de los corazones rotos (2020) 108 min.

 Es normal que en una comedia romantica, la protagonista (Geraldine Wiswanathan) es la atraccio principal d'aquesta pel.lícula de primavera, amb la melangia dels amics olvidats a bars tancats i noves relacions que es produiran si es que hi han nous habits de vida. Divertida com es, pot ser ara si, la feel good tan necesaria aquest estiu. Una bona comedia que toca tots els instruments de l'orquestra, que quan li descobreixes una petita fuita, tecnica o de guio de la mateixa directora Natalie Krinsky ho supera amb un simpatic cinisme. El mateix que sustenta la historia de d'una dona de 20 anys, que colecciona fracasos amorosos que voldria conservar i que treballa en una galeria d'art de Nova York. Pasen per la galeria dels cors trencats Molly Gordon, Dacre Montgomery, Phillipa Soo, Sujl Waterhouse y Bernadette Peters. La idea inicial parteix de Leanne Shapton de conservar objectes de les seves relacions com la ficticia de Lenore Doolan i Harold Morris. D'aquella subhasta d'objectes enamorats va sorgir aquesta pel.lícula sentimental i desordenada. 

historias lamentables (2020) 129 min.

 Comedia desigual, destartalada, pero amb algunes secuencies amb força acudits absurds. Els actors principals, marquen cadascu amb la seva personalitat el to del pel.lícula inequivocament Fesser, que tenen marge de millorar la qualitat. Histories creuades que tot i conectar de forma imprevisible mostren la tecnica i el seu domini per part de Javier Fesser. Son com panets d'un comic, de facil digestio. Chani Martin es un timid home a punt d'heretar el'imperi del seu pare, riguros i tancat (Alberto Castrillo Ferrer). Pol Lopez es un estiuejant malaltis i amant de l'ordre i que no suporta la improvisacio. Matias Janick es un sense papers que persegueix els seus somnis esperonat per un dona insoportable (Laura Gomez-La cueva). I Miguel Lago Casal ludopata, petit empresari que esta desesperat. Despres de Campeones, Fesser torna al cine que se'n burla de si mateix, perque lo mes diveritit a aquests pais, es la desgracia del vei com pasa a "El hombre de la playa".

la discusion/The argument (2020) 81 min

 Ideas i enginy se li suposen a Robert Schwartzman, pero no les veiem. Com a comedia ben cuidada, manté el seu ritme i una bogeria creixent, mals sustentades per uns acudits sense chispa, amb els topics classics dels films en actes, aqui tres. Comença be, aguantes com pots el segon i estas mitjanament satisfet de haver esperat al tercer. Que no es rodona, d'estil teatral i alguns actors sobre actuats no ajuden tampoc. Un parella convida a una festa a casa seva per dilucidar qui tenia rao en una discusio. Decideixen tornar a representar els fets varies vegades a veure qui tenia rao. Pero els criteris i els dubtes es fan cada vegada mes grans, es genera una gran confusio i acaben discutint la parella (Dan Floger i Maggie Q. Danny Pudi) i tots els que hi havien anat per ajudar a desfer l'entrellat i son Emma Bell, Cleopatra Coleman i/o Tyler James Williams.

Sin señas particulares (2020) 98 min.

 Una road movie te que estar ben conduida, perque si no ets surts de la road. Fernanda Valadez ho fa i li surt facil en la seva primera pel.lícula. La por no la te que posar perque a la frontera mexicana ja hi es sempre. I si no que els hi preguntin als continuament desapareguts, se suposa que al intentar creuarles. Genera tantes expectatives sobre la resolucio d'un tema tan interesant amb algunes escenes potentes, que pot generar una mica de frustacio. En tot cas demostra que coneix l'emigracio i les seves letals consecuencies. Tot i ser una obra militant, una activista social, i la complexitat perturbadora dels abusos als indefensos "espaldas mojadas", el seu llenguatge visual, desenfoca quan van maldades o plans curts per augmentar la tensio dramatica, que no caldria. Perque Gotham, Sundance, Sant Sebastian i Morella han reconegut el valor de la historia, en la que Mercedes Hernandez no ha sapigut res del seu fill durant mesos desde de que s'en va anar per passar se als EEUU. Les autoritats volen que firmi la mort del seu fill, David Illescas, pero quan coneix als pares d'un altre xicot, (Juan Jesus Varela i Ana Laura Rodriguez) comencen a buscar lo sap que no podra viure sense saber que li ha passat. Veura aixi el Mexic desesperat i  violent, que no acepta preguntes i menys en public. Pel cami coneixera un xicot que diu haber trobat o descobert un pais totalment diferent.

Bajo las estrellas de Paris (2021) 86 min.

 La continuacio de Adu?. Claus Drexel, es mou amb mes cura que el conte-veritat de l'emigracio d'un nen a Paris. Aquesta atractiva denuncia, queda  esmorteida per l'equilibri que segueix pero que segon des d'on es miri , decepcionara. Conmovedora a trossos, es cuida molt de no trepitjar cap ull de poll, lo qual l' obliga a un rodatge lineal, on quasi sobra el dialeg. Aixo no el fa un film modest, que ho es,sino que s'expressa amb tendressa i amor que fa que et posis al costat dels protagonistes, Catherine Frot, Dominique Frot, Mahamadou Yaffa, Jean Henri Compere i Emilie Favre Bertin o Baptiste Amann. Viuen sense sostre al costat del Sena a Paris. La dona es trova un nen de 8 anys plorant en el "seu"refugi. en la seva condicio de desesperats, i sense res o amb el poc que tenen es dedicaran a buscar a la mare del noi un un viatge emocional on veuran les altres cares de la marginalitat.

Mank ((2020) 132 min.

 Aquest biopic del germa de Josep L. Mankiewicz, Herman , no seria d'aquelles pel.lícules, el cine dintre del cine, sino del part del cine al cine mateix. La pel.licula mes nominada del segle (10), nomes ni van donar dos i diversos premis mes (6) de moment. El film que repasa la introspeccio del guionista de Ciudadano Kane, exemple de tot, tambe s'ha de dir que es el seu autor, pressionat en moltes secuencies per el mateix Orson Welles no sempre de bones maneres. Un film, finalment estrenat el 1941, que es sumara a la despedida del cinema tal i com l'hem conegut unes generacions, ric, fascinant i trist. Herman, "Mank" practicament no va firmar cap guio mes a diferencia del pare del director, David Fincher, que va firmar el que havia fet el seu pare Jack Fincher (2003+) i on narraba el proces de rodatge de l'obra de Welles, en el que es basa el intel.ligent film historic. Sofisticat Gary Oldman movent se per un Hollywood fosc, impenetrable malgrat els daurats , amb un magnific blanc i negre. El film si fos un anime, es podria titular "el geni comic del proces de creacio contra el poder". Cine d'un altre temps, que no et cansaries de veure, sempre arriscan al limit con tal d'explicar i fer se entendre. Completen l'epoca, Amanda Seyfried, Arliss Howard, Charles Dance, Tom Burke, Lily Collins, Tuppence Middleton, Tom Pelph i Ferdinand Kingsley. 

Guardianes de la noche; Tren infinito

 S'ha dit que Haruo Sotozaki, no desenvulopa prou els seus personatges d'animacio pero ho fa lo just per fer te plorar si se'n tenen ganes. Tanejiro i companyia posen molt alt el llisto de l'accio de la seva darrera aventura. Hi ha qui disfruta amb els retalls de la serie que ara es torna pel.licula. Emocio i complement dels personatges "incomplerts" amb humor lleuger i engrescador. Un impressionant disseny del manga es un autentic regal, fins i tot defalleixi una mica cap al final. Per aixo el public es divideix entre els que esperen veure primer la serie o al inreves. Nominada per Satellite Awards,  es molt facil deixar se portar per aquest tren infernal, imparable buscan el seu desti. Investigaran les desaparicions que succeixen en el tren llarguissim. Pero no saben que la ultima de les llunes inferiors dels dotze Kizuki, que viatja amb ells, els hi ha preparat una trampa. L'anterior anime Kimetsu no Yalba, es va convertir en el llarg mes taquiller de la historia del Japo

Zero (2020) 93 min.

 En la seva primera opera prima, Iñaki sanchez Arrieta, millor guio en Alicante de Ferran Brooks i tecnicament perfecte . Nuria Herrero i Juan blanco, es desperten en un lloc estrany, desert i desconegut. No recorden qui son ni peruqe estan alla. Miran de sortir d'aquel espai hostil i a mida que avancen els dies, van recordant coses que potser no voldrien. Les respostes potser les te Tony River, un home que els vigila de lluny, amb Roberto Campos, Silvia Rico, Alba Castera Montalva y Pep Salles.

Dos completos desconocidos/Two distant strangers (2021) 32 min.

 Travon Free i Martin Desmond Roe, guanyant l'Oscar al millor curtmetratge de ficcio. amb Joey Badass i Zarla Mona. El dibuixant Andrew Howard torna a casa, pero com la marmota, te una trobada que l'obliga a viure el mateix dia una i altre vegada. Potent historia contra el feixisme i la violencia policial. Lo obvi tambe pot ser emotiu.

la daronne/Mama Maria (2020) 104 min.

Cesar al millor guio adaptat, per una pel.licula desconcertan que acaba siguent delirant. Com una bola de neu, un bon thrilller esdeve una comedia amb girs de guio una mica exagerats, partint del plantejament inicial serios. El titol pot ser "la interprete", si el pal de paller del film fos centrat en la feina de Isabelle Huppert, pero ella el fa evolucionar, donan per fet que algu controla. Ella mateixa amb un sonriure o no de monalisa, es la que pot canviar de hemisferi  la trama. Un munt de topics etnics, ella tradueix al instant per  la gendarmerie francesa, es vessen, els primers moments de les detencions. Quan es dona compta de que pot canviar o silenciar part  de les dades del dialeg per el seu benefici, comença a utilitzar ho per enriquirse. I la bola de neu es va fent gran fins que ja no es creible per impossible. Un polar actual que deixa en mal lloc la fusio cine negre i accio. Jean paul Salome dirigeix a la Huppert que es una traductora en escoltas telefoniques de la brigada de narcotics de Paris, mal pagada. Volen fent un favor a la cuidadora Lilianne Rovere,  de la residencia que aten a la seva mare Farida Ouchani internada, descobreix que el fill (Yousef Sahaou) el el camell de una tona de cannabis. Mentres segueix informant de les conferencies telefoniques i negociant la informacio, quasi tota, es parella del seu cap (Hippolyte Girardot) de la brigada anti narcotics, comença a vendre la  droga a l'engros per tapar forats, que no hi seran a la novela de Hannelore Cayre. Al film tambe te un paper preponderant el gos llop policia que olora el material i l'ajuda fins a om pot. Te 9 anys i es l'edat en que es jubilen.

Peninsula / Train to Busan 2 (2020) 118 min.

 Apocaliptica barreja descarada del Carpenter mes atreit i els escenaris on sempre es mou will Smith amb algun dialeg que pòdria ser Mad Max. No estan original com el Busan de fa 4 anys, i l'unic que ha fent es augmentar la quantitat pero no la originalitat o diversitat.  Ritme de video joc del que mai hagues filmat Woody Allen mes que per falta d'etica que per estetica. Yeon Sang ho despres de 4 anys d'haver passat la epidemia zombi, encara que Corea esta infectada de monstres iel soldat Jung , obligat a sortir del pais es veu en l 'atzucat  de tornar per recuperar un objecte molt valios amb le que descobreix que encara queden persones sane a la ciutat.

La madre del blues: a Legacy Brought screen (2021) 31 min.

 Documental on Viola Davis, Denzel Washington ,August Wilson, George C wolfe, Brdafort mersallis, Michael Potts, despullen la immortal obra que van portar a la pantalla.

Tenet (2020) 150 min.

 Christopher Nolan, oscar a millors efectes visuals 2021, dirigeix al protagonista John David Washington que tindra que lluitar per la superviviencia del mon en una misio que el portara a viatjar per l'espionatge internacional, amb una experiencia que es projectara mes enlla del temps lineal.Confosa amb la seves escenes d'accio.

Ma Reiney's black bottom/La madre del blues (2020) 94 min.

 Oscar 2021, millor muntatge, maquillatge i perruqueria.1927, Ma Rainey graba a uns  estudis de Chicago, un nou disc, amb diferencies entre la reina del blues, (Violeta Davis) i el seu agent i productor (Chadwick Boseman) en una emotiva interpretacio, ja desaparegut, per el control de la musica. A mig de la tensa situacio si posa el trompetista Glybn Turman, que vol tindre un major protagonisme en l'escena musical, donant un toc mes actual a les seves cançons. 

Sound of metal (2019) 120 min.

 Guanyadora dels oscars millor so i montatge, dirigida per Darius Marder, narra a historia d'un jove bateria que comença a perdre la oida. Riz Ahmed, una gran interpretacio. A mes del 5/6 nominacion al so i montatge . I el que no s'enten es que els biopics, vulguin se pel.lícules i no biopics I estem potser devany de la que ha aconsegit ser película. La del debutant Marder. Tambe va ajudar el canvi de favors entre director i actor, lliurat integramanet al apper.No es podem deixar de citar a Nicolas Becker iAraham Marder, el millor disseny de so. Lluny de ser un film de superacio et mante en una sensacio de veritat/realitat. 

Soul (2020) 100 min.

 Millor llargmetratge d'animacio i millor BSO. dirigida per Pete Docter i Kemp Powers, es pregunta de on ve la passio, els somnis i els interessos fins a configurar la nostre personalitat. Mike Jones, el guionista ens passeja per els carrers de Nova York per descobrirnos aquestes respostes tan importants. Deliciosa, divertida i profunda, una joia per la vista. Pot sembla que aen alguns moments perdi el ritme pero no es mes que un descans que ens dona Docter, del allaud de coreografies brillants i sensiblement orquestrades. Els personatges son tan propers, que pot passar de que surtis ballant de la sala. Si gaudeixes del jazz profund, perfectament interpretat i entrar a la musica sense peus d'elefant. donem gracies a PIXAR, que en mig del panorama ens regala aquesta meravella.

helmut newton, the bad and the beautiful

 L'unic interes del film es l'esforç el seu director, Gero Von Boehm, per descobrirnos als desinformats de la moda, el valor del seu humor, enginy i subversio, fet que ja haviem comprobat per les fotografies qui le hagues pogut veure. Malgrat ser un documental convenicional aporta coses noves sobre el  fotograf berlines tractan lo amb molta cura i sensibilitat. No es pregunta el film si era misogen o que li interesaba tant de la figura femenina, ni perque estava fascinat per els fets i les masacres nazis. Un documental alegre desenfadat que es transgresor, ingenios, hasta commovedor fins plantejar l'empoderament femeni, pero no tenia respostes o no l es vol donar. Deja maniga amplia per exercir judicis prematurs, i l'espectador pot escollir entre seguir al seu heroi de la moda o interesar se per la seva condicio sexual. Les dones van ser el pal de paller de la seva obra. Catherine Deneuve, Charlotte Rampling, Isabella Rossellini, Grace Jones, Claudia Schiffer. Marianne Falthfull o Anna Wintour, son algunes de les principals protagonistes dels seus reportatges que en general l'adoraven. El genere mascliste nomes esta practicament representat per ell. Totes les estrelles que van pasar per davant de la seva camara, el controvertit artista no deixa clar si eren dones o objectes.

Urtzen (2020)94 min.

 Film fanatastic, amb personatges imaginaris que intentan sobreviure a la mort del mar. Es proposen experiments socials i un d'ells es que podem fer per la mar moribunda quan ens confinen com ara. Amb un batibull de temes i documentacio, Telmo Esnal se'n surt fent alguna resposta per reflexionar. Basat en un relat de Pablo Azkue sobre Ur, el monstre mari, ens regala unes imatges com la del el dofi dins un bossa de plastic, la bruticia fent els oceans, els residus fent poesia i com deixen sol al gegant que lluita per el seu habitat natural. Assaig ecologic des del punt de vista basc.El documental precovid, reflexiona davant del ordinador, llegint, escoltant i estudiant, pasa les hores reflexionant en varis idiomes per la televisio. El que dedueix es pitjor que el virus mata i la vacuna ja la tenim pero no la fem servir de moment i sera tard despres encara que es vacuni tothom. L'assaig especial, reciclat i reutilitzant imatges molt diverses, ens avisa. Jo mato, estiguis vacunat o no.

Wildland/ Kod & Blod (2020) 88 min.

 Recepte cinematografica d'aquesta directora danesa Jeanette Nordahl. S'agafa el guio de Ingeborg Topsoe es feminitza totalmente desde el moll de l 'os. El drama criminal es matitza i suavitza fins a conseguir una textura fascinant. i com que es una opera prima, ningu parlara de remake. Cinema negre escandinau trepidant que es suma als grans rankings que van encapçalar els mileniums de torn, un punt acid que es pot atemperar amb el sucre de l'exit. Nomes es pot fer llarga l'espera de escoltar com una important interpret de molt talent, toca una melodia popular. Presentada a Gijon, Sandra Guldberg Kampp,amb al seva tieta (Sidse Babett Knudsen) i els seus cosins (joachim Fjelstrup i Carla Phillip Roder) es canvien de poblacio despres de accident mortal de la seva mare (Besir Zaciri) a una llar plena d'amor, pero que oculta uns vivencies violentes pero sense cops i criminals, sense gaire sang.

The white tiger/Tigre Blanco(2021) 131 min.

 Com que ha estat San Jordi parlarem d'una novela India, de velat to comic, i tristona energia, de Aravind Ariga, nominada al oscar com millor guio adaptat de Ramin Barhani i tres premis mes, titulada "Tigre Blanc". Abandona la historia dels classics palaus hindus, amb princeps a cavall, fades i princeses petoneres, per centrarnos en un relat com tants, pero mes creible de la India actual. La d'un nen que vol sortir de la miseria del seu petit poble, la seva avia es l'alcadessa i el banc, i narra l'ascens ambicios del jove i de pasada el capitalisme creixent al immens pais. Intim i captivador fresc de la lluita pasiva i activa de clases, un cami de corrupcio que portara al jove protagonista fins a repetir la seva generacio. Potent muntatge i una constancia que si hom la tingues se'n sortiria hom de la desigualtat humana, deixa la pobresa al costat de la moral, al bell mig d'una cuneta. Adarsh Gouray es aquest nen inmers en la fosca humilitat i que amb 300 rupies es compra un permis de conduir. Llest com una guilla, ell i el "Pajero" (Toyota?) dels rics (Pryanka Chopra i Rajkunmmar Rao) que el contracten i que acaben d'arribar dels EEUU, ens mostraran la India Moderna, Perrie Kapernaros nomes el volen de xofer i criat, pero ell es nega d'entrada portar maletes i netejar sabates, jugantse en moltes ocasions pallises importants. L'enveja del carrer i la poca visio del seu entorn, de vegades les 125 rupies que ha demanat al mes, no li serveixen per res, (perfums, colonies, pasta de dens,....) no el portarien enlloc fins la nit en que un greu accident ho canvia tot, el seus destins inclosos. Tiger White es una marca de taxis.

Fragmentos de mujer/ Pieces of a woman (2020) 126. min.

 Una arrancada tipus Loach ja ens indica que darrera el film hi ha algu interessant. La produccio es de Martin Scorsese i es nota, mes si el director es Kornel Mumdruczo. Vist el que hi ha, sera una de les pel.licules del any, que no dels Oscars doncs nomes esta nominada a la millor actriu, la autentica estrella del film, nominada a tots els premis , 6 mes, pero cal que dir que representa tot el bon equip d'aquesta pel.licula que no m'atreviria a dir "petita". Dos parts. Un part a casa i un judici posterior i al bell mig tota la remoguda familiar que el part comporta i del que alguns minuts podrien haver ne estalviat el patiment, que si mes no, tindra el seu pes al judici. Una pulida estetica nordica, alguns episodis son gravats alla,  sobre la que es desposita el guio de Kata Weber, que dibuixa tot un ventall cinematografic que por anar de lo excepcional a lo dur, segons sensibilitats espectadores. En la segona part l'aparicio excel.lent d'una "gran"Ellen Burstyn, mater familias, dona un aire mes intens a la dramatica situacio juridica. Kirby viu en parella amb Jimmie Falls a Boston. Completen la familia germans i cunyats  i la matrona que ajuda al part casola com Molly Parker,Shia Labouf, Iliza Schledinger, Dominic Di Rose  y Alan Dahan. El nado no superaa el part i l'asssumpte arriba als tribunals. Aixo posara l'existencia de la Kirby al limit. Del Oscar?

Patrulla trueno/Thunder force (2021) 107 min.

 Torpe seria la manera mes dolça de calificar aquest engendre de imitacio a les superwomans i superheroines de Gotham, pero amb talles del trajes de cuir XXXXLLL i un ullet a les diferencies racistes. Les superheroines son baixetes i grasses, que no passa res, pero ser superheroines, pero que no reisitiren una visita al doctor dietista. Tot, tanmateix comença a l'escola i hores d'ara encara no sabem si la logica d'aquesta "obra" li fara un flac favor al moviment feminista, incluent t'hi el me-too o representara un gran avenç en la lluita per la igualtat de genere. L'unica base que te el director d'aquesta pel.licula, Ben Falcone, que es com un iman de nevera que sempre cauen, son les seves tambe indescriptibles notes de guio. Ni Melissa McCarthy (Tammy i Espies), i recordem actual parella del director), ni Octavia Spencer, guanyant res apareixen en cintes com aquesta, tot i els seus esforços per arrancar nos un somriure. Al reves sentim una pena enorme per les seves torpes escenes d'accio i gags mes aviat barruers. S'ha de dir que la critica nord americana, la trova una pluja de idees que milloraria amb vi i gent mes jove, aixo si. I s'hauria d'afegir que per segons quins deliris els experiments amb graciosa. Si aquest son els superpoders dels futurs mites de la Marvel i Hollywood en general, no anem be. BobbyCannavale, Pom Kiementieff, Kevin Dunn, Jason Bateman (l'home cranc) i Melissa Deo, viuen en aquest mon on els mes dolents son majoria i dues amigues del col.legi, distanciades per la vida, es reuneixen despres de haver fet un tractament de tecniques cientifiques perque  tinguin superpoders que els permetra salvar la seva ciutat i protegirla.

La nube " 2020 100 min.

 Hi ha directors de cinema que cercan el seu lloc a la historia per ser reconeguts com autors o imprescindibles d'un determinat genere. Just Philippot es l'exemple a no seguir  perque no es un mestre i es proposa posar en un medi ecologic, efectes especials i digitals impressionants pero que a la fi resultan excessius. Barrejant efectes dels germans Dardenne amb cinema canadenc dona al film un toc indie amb flashs inclosos pero que a la llarga resulta decebedor. Elegancia i ritme, embolcallen la funcio afavorint el seu poder visual. Quan una camara pot ser sordida, les llagostes menjar molt i ningu jutjant  la veterana naturalesa, de continuar necesitariem un psicoleg. Philippot, no sap explicar millor la seva ideosincracia, el seu conflicte al public en general, la seva personalitat de por fantastica i quan aixo pasa el film i ell es  refugien en la BSO. de la plaga. Nomes Sitges ho ha sentit, aixi com l'actriu Sulianne Brahim. D'altres actors complementaran el brugit de les plagues diferents que puguin venir com Bathalie Boyer, Marie Narbonne, Victor Bonnel, Sophian Khammes i Rafael Romand, la por atavica als insectes, cucs, escarbats, aranyes, mosques, abelles,... Una mare vidua viu en una granja amb dificultats amb dos fills, una noia molt llesta i un noi que guarda una cabra a casa en record del seu pare mort. Un paratge idilic no apaivaga la sensacio d'ofec vital i economic que pateix la familia desmontada. Seguin la moda se'ls ocurre fer un criadero de llagosta, que comença a ser apreciada com a menja per gourmets. Tot plegat creara una obssessio  a la mar que li aportara quantitat de problemes amb el fills i veins.

Uno cero uno (2020)96 min.

 Elena Hazanov, es basa en la biografia deportiva de Natalia Molchanova, per donar relleu a les destacades qualitats esportives d'una lluitadora rusa, deportista d'elit que amb esforç i sacrifici arriba a campiona mundial. La seva especialitat es la immersio lliure que va superar els limits de l'impossible: baixar per primera vegada en descens sense oxigen, als 101 metres de profunditat al mar. Viktoriya Isakova, Christopher Dingli, Filipp Esrsov, Artyorn Tkachenko i Kirsty Bartolo son alguns dels que participen d'alguna manera en la epopeya esportiva d'aquesta esforçada i valenta dona. Recordar aqui un film basat tambe de fets reals, de Luc Besson, "El gran azul"(1988).

Vivo (2021) 88 min.

 Jorge Pareja Trigo intenta despullant 5 cossos de histories reals aprofundir en l'esperit de les religions, en aquest documental que pot servir a tothom, sigui creient o no. Les persones que ens relaten que la vida els ofegava i que no tenien possibilitat de decidir res en el seu dia a dia, son les de Andrea Argiles, Antonio de Santiago, Sonsoles Montero, Carlos Jimenez i Jaime Baron. En el guio de Jaime Pineda expliquen que pots esperar un cop del desti que et canvi hi les prespectives, la mirada i la sort. Una aparicio frontal, que no li pasa a hom,  et pot fer sentir VIU de veritat altre vegada?. O nomes cal tenir calma?.

Guerra de mentiras/ Curveball (2020) 108 min.

 No sempre Johannes Naber, el director i Oliver Keidel acerten en el to de la historia. Tot i ser molt curos, el guio  amb habilitat ho supleix amb la tipica excusa de posar la burla on no hi ha gracia, a un espai de la historia que no era precisament engrescador. Una narracio que ja coneixem, pero que tot ajuda a entendre l'origen d'aquells convulsos temps. Es mes interessant el que que el com, el perque que el quan. Dar Salim es un expert en armes bioquimiques de destruccio masiva i les cercaba a Irak per instruccio expresa de les Nacions Unides, amb el convenciment personal de que el pais amaga alguna cosa. L'entorn no l'ajudava doncs creien fermament que no hi havia res, fins que un refugiat politic del govern iraqui asegura de que ell havia participat en la confeccio d'aquest tipus d'arma. El servei d'inteligencia Federal aleman el convoca per que valori la informacio del colaborador, pero sobretot per descubrir qui li ha posat el sobrenom de "Curveball" i perque. Investigaran i seran culpables alguns, Thortsten Merten, Sebastian Blornberg, Michael Wittenborn, Marcus Calvin i Virginia Kull.

Cuñados (2021) 95 min

 Torna el vei del cinque, cinema patrio amb que pots riure, no esta mal fet pero mai et dejara pensar. Per assemblar ho a alguna cosa seria los 8 apellidos gallegos, i fa honor a la moda del "cuñaooo"¡¡¡¡¡. Si no penses i et deixes anar pots riure i tot. Toño Lopez director i Portocobo la productora proposen aquesta comedia familiar, fent burla d'un mateix pero sense dramatitzar, que en la mateixa publicitat i promocio ja dona peu a pensar en la "horterada", en aquest cas empanada, esta servida. Si que capta el matriarcat gallec, els estereotips galaics, i com encara es funciona segons les minories tribals sempre en un to positiu i que no molesta per riurese'n una mica. Solida feina, sobrevalorada segur perque, l'entorn mediatic te ganes de comedia iberica, encara que no sigui de Berlanga pero que serveixi per divertir se. Miguel de Lira i el seu cunyat Xose A. Touriñan, (vella promesa del club ourense de basquet), s'acaben de enfonsar se en el seu negoci i tenen que buscar solucions per sortir ne. La solucio que proposen es segrestar a Federico Perez, cunyat de Eva Fernandez, la empresaria que els va enganyar. L'unic problema es que Eva no vol donar ni un euro per el rescat del seu cunyat. El propi segrestat es el que desenvolupa  la manera de sortir de l 'atzucat i aixi salvar el negoci de bodegas familiar Ribeiro que existeix en realitat. En mig de tan fracas, segur seria una sorpresa.

Traidores (2020) 90 MIN.

Jon Viar ens dona  una nova prespectiva a l'extincio de la violencia de ETA en un documental relevan, discursiu i sembla que sense  gaire autocensura. Presentat a Valladolid-Seminci, intervenen en el film Iñaki Viar, Teo Uriarte, Jon Juaristi, Javier Elorrieta, Mikel Azurmendi y Ander Landaburu. En el documental Viar, descobreix la relacio-vinculacio del seu pare, Iñaki, amb ETA desde el seu besavi com a nacionalistes bascos. Detingut el 69 amb  Teo i Mario Onandia i jutjats al proces de Burgos. Organitzador de la fuga de Segovia, va recuperar la llibertat el 1977, renegant del nacionalisme i condenan la violencia terrorista. Aficionat al cinema, Jon intenta comprendre la trajectoria del seu pare. Jon va conviure amb ell i els seus segrests, atemptats i dolorosos silencis, pero el mes dur fou que Iñaki fos considerat un traidor per el mon abertzale.

Tom y Jerry (2021) 101 min.

 Tim Story adapta la idea de William Hanna i Joseph Barbera, en una versio mixte, dibuixos aimats vers persones-actors, Chloe Grace Moretz, Michael Peña, Rob Delaney, Pallavi  Sharda, Jordan Bolguer que vol narrar com es van coneixer el gat Tom, que es traslada a un hotel de Nova York,  i la rateta, i com van iniciar la seva eterna rivalitat que funciona millor quan estan sols i no amb humans que els distreguin al voltant. L'unica cosa a demanar al guio de Kevin Costello, que fa el que pot posant les interpretacions en moltes ocasions en calçador, es disimular les "7" diferencies amb els mateixos animalons de Disney amb el mateixos colors  pero amb un traç menys suau, mes puntillos i aigualit. Per aixo no guanyara cap oscar, Sempre tindra per davant Rabbit, Aristogatos o Fievel. S'agraeix el rescat de les figures animades  tan prestigioses del Tom i el Jerry, ara que el seu creador vol retirar alguns del impressionats classics com Dumbo.

Mr. Hand Solo (2020) 76 min.

 Si a Andorra li mancava alguna cosa, ara ja te tambe documentals d'interes. Hector Romance ens presenta la enorme historia de superacio personal d'un adolescent amb mes coratge que sort. David Aguilar es un noi nascut a Andorra, amb el sindrome de Polonia que es tindre alguns osos deformats. A ell li va pasar al braç dret. Nen com era, ja jugaba amb les peces de construir de LEGO. Despres de fer cotxes, joguines i casas amb el joc de fama mundial. va decidir de probar reconstruirse el seu braç. El David no ha parat de millorar se les possibilitats de la seva protesis.

Zog y los doctores voladores y otros cuentos sobre el afecto i la cura(2020) 24 min.

 El llibre de Julia Donaldson i Axel Scheffler, dona peu a Sean Mullen a aquest curt d'animacio angles. Un lliurament mes d'aquesta plural i popular serie d'animacio, fabula contra la melangia. Zog, el drago, amb la princesa Pearl i Sir Gadabout se'n va al cel per guarir a tot tipus de persones, animals i criatures que els necessitin, de les seves malalties. Han de tornar per el mal temps al castell palau del seu oncle, el rei, que els tancara a les mes fosques masmorres.

Natura bizia (2021) 81 min.

 Documental de Lexeia Larrañaga de Val, autora tambe del guion. Euskadi i Navarra son dos dels territoris situats al nord de la peninsula iberica. Tenen el nivell mes alt de biodiversitat. els racons mes ben conservats i la fauna animal mes salvatge de Europa. Penyasegats impossibles, la immensitat del mar, on pots veure fins i tot cetacis, osos sortint  del seu llarg  somni invernal, manades de llops lluitant per el seu ordre jerarquic, o les aligues sobrevolant les seves possibles presses, la magia dels boscos, i muntanyes on poder disfrutar de la natura en tota al seva plenitud. Tambe mostra el documental, els moments mes intims del viso i com el desert a part de semblar buit te un dels ecosistemes mes diversos del nostre planeta Terra.

Una joven prometedora/Promising young woman (2020)113 min.

 Interesantisim thriller del primerenc director Emerald Fennell sobre un noia que amb un brillant futur, se' l juga per amistad. Un film que reflexiona sobre les violacions en manada o grup segons nombre de particeps, que no discrimina clases socials, que dona valoracions lliures a jutges i tribunals, i que marca pautes de comportament socials , sexuals i familiars. Una venjança visceral, un al.legat feminista en una comedia negre que posa els pels de punta. Donan per descomptat que ja no hi ha moral, Carey Mulligan en un paper irresistible que controla i  que et fa dubtar en tot moment de si es una psicopata asesina o una venjadora per amistad, retrata amb coherencia un fet cotidia en la nostrada societat cosmopolita. Violencia sense sang, dolor el just, tot en el punt perque l'espectador pugui pensar sense massa presio. I tot utilitzant nomes l'alcohol com a droga inspiradora. Divida  en 4 capitols i un epileg, que no tallen la narrativa del guio intel.ligent, mesurat, creible i amb bons girs, ni malmet el tema que arriba a inquietar al espectadors, que comencen a pendre partit cruel. Potser la pel.lícula admirable del 'any. Un film que diu al final mes del que volia potser dir. 4 premis mes a banda de 5 nominacions als Oscars i 4 globus d'or, per explicar com aquesta dona, per una violacio grupal aliena, posa en perill la vida, la carrera, les seves nits, en una venjança que nomes persegueix que desenmascarar als responsables, tot i saben que no sempre sera possible. Bo Burnman , Allison Mcride, Connie Britton, jennifer Coolidge, Adam Brody, Laverne Cox,  Clancy Brown, i Angela Zhou formaran part d'aquesta historia. 

Detective Conan: la bala escarlata (2021) 110 min.

 Divertida aventura de detectius, que no fa molt mes que repasar la serie sense aportar res nou pero tampoc dona un pas enrere. No es que els films anime/manga creat per Gosho Aoyama amb un centenar  d'histories els anys 90, tinguin que ser El Padrino, pero si que ni que es dibuix animat, no pot ser tan superficial la seva trama o intriga. Es una bona ocasió neutra per decidir si et fas seguidor o no d'aquets mon del comic animat. El darrer titol es aquesta Bala escarlata. Com en el cine  normal japones, l'accio es el es el punt fort i ret homenatge a les secuelas de films d'espies mes famoses conegudes. Un mundial d'sports es apunt de començar al Japo, a Tokyo concretament. Un tren anomenat "Japanese Bullet" (bala escarlata) de ultima generacio ha estat creat per  coincidir amb el començament de la ceremonia de inauguracio del jocs i que sortint de l'estacio de Shin Nagoya, arribi a 1000 km per hora a  Tokyo. Alguna cosa pasa en la festa de presentacio d'un dels esponsors que  comporta que alguns executius de la companyia siguin segrestats. El detectiu Conan lliga caps de que  aquests segrests poden tindre que veure  amb uns altres fets de fa 15 anys endarrera, cuan el World Sports Games es a celebra a Boston.

Crock od Gold, bebiendo con Shane MacGwan (2020) 124 min.

 Documental de Julien Temple, amb intervencions del mateix Shane MacGowan en honor de l 'aniversari del poeta irlandes punk, cantant i compositor del grup The Pogues. S'h i presenten documents inedits d'actuacions del conjunt, excepcionals ilustracions i dibuixos de animadors entre ells Ralph Steadman. La celebracio, cançons, alcohol i sentiments es una festa, a mes produida per Johnny Depp. A Sant Sebastian 2020 va ser el premi especial del jurat. Unes imatges de Temple obturades i abigarrades, pero que pretenen respondre al caracter del poeta homenatjat en format crepuscular.  El director li posa al seu voltant, experiencies, algunes doloroses de Shane, amb un escollit i de qualitat material d'arxiu, brutal, trist i molt sincer, que et condueix fins al The end, escoltant i divertin te amb Streams de Whiskey

Mortal Kombat (2021) 10 min.

 Mortal de necessitat. Han tingut,concretament Simon McQuoid segons el video i historia de Greg Russo, Oren Uziel, per que  s'entengues alguna cosa mes que en al primera part. I ho aconsegueixen com si fos una pre cuela. Aqui volen igual, amb salts fantastics, una poderosa llum els resucita, talla mes una pala de jardi que un samurai. No hi ha equilibri entre l'humor i el drama perque no hi drama fumable. Admeten que aixo no es cinema arriban a la conclusio de que el tema ha perdut l'unica gracia que podia tindre, burlar se de si mateix, i al pendre's seriosament, ni vol abraçar la serie B, pensa ,la pel.licula, que pot esdevenir una serie on desglosar baralles,ballets, coreografies i escollir d'on ve la sangonada, la violencia i la reiteracio al gust. Patades i ganivetades que no recordarem, nomes els abnegats seguidors incondicionals, que son els que poden seguir tants fotogrames per minut. Lewis Tan , lluitador de les arts marcials mixtes (MAM) desconeixedor dels seus origens, no sap que es va salvar amagat com a nado, quan l'emperador de Outworld, envia al seu millor guerrer Josh Lawson, (Sub Zero), cryomanzer sobrenatural que el te que matar. Jessica McNamee. es l'escollida per defensar lo a ell i la familia segons indicacions d'un comandant de les forces especials Mehcad Brooks, que te una marca d'un drago com Tan. Tadanovu Asano es un deu que dona refugi als que porten aquesta marca.Tan entrena amb experts guerrers Hitoyuki Sanada, Chin Han, Ludi Hin i el mercenari rebel Max Huang. Tot plegat per fer front a el mon exterior que vol dominar l'univers. Es trata de desbloquejar l'arca, força interior que surt de l'anima, amb un immens poder per lograr ho tot. Ara ja poden riure.

Amanece en Calcuta (2021)90 min.

 Doncs el tema encara dona per un documental que ha dirigit Jose Maria Zabala, despres de 3 films entre ells El misterio del padre Pio.   El documental compte amb intervencions grabades a Santa Teresa de Calcuta i d'altres  testimonis de creyents catolics, sobre la religio i la pobressa. Periodista de 59 anys, madrileny, format a Navarra en mitjanss con El mundo, Expansion, Capital, The guardian, Paris Match, la Cuatro, la cope i la razon. Te un blog a Religionenlibertad.com. Es va "convertir" amb la seva dona, i es varen confesar els dos despres de 15 anys de no fer ho. El 2020, ve ser elegit per unanimitat Academic de la Academia de las Artes y las Ciencies Cinematografiques espanyola. Ha escrit una 30 de llibres, alguns sobre la Guerra Civil i els Borbons.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            

I care of lot (2020) 118 min.

 Rosamund Pike es una gestora de tutories de la gent gran (globus d'or). Te unes parets  del seu luxos apartament empapelades de fotografies de les mes de cent avies i avis que ha estafat. El film de J. Blakeson es centre en el darrer d'aquests casos, que s'inicia amb el judici que li donara el  control que volia el seu fill, (Peter Dinklage). Despres d'alguns enfrontamnets amb les families, "desheredades" i trovar a la seva companya policia en un dels desnonaments judicials,(Eiza Gonzalez), topan amb (Dianne Wiest), nova victima. Enlluernada per els diamants, no sabra mesurar la perillositat de a qui preten arruinar. Un dels efectes inmediats del empoderament femeni al cinema es l'automatica asimiliacio de la capacitat per realitzar delictes creibles, intel.ligents, forçuts i manipuladors. Qualitat que representa perfectament Pike. Gelida pero potent dona, encapçala aquesta pel.licula lluminosa de color, pero fosca de narracio. Una critica sense topalls del sistema capitalista que paga les dolentes proposicions que s'hi fan, davallant l'interes cap al the end. Una demostrarcio mes de que la corrupcio, o s'agafa a temps o ens porta al cafe sense sucre, amarg, fred i negre. Com si els cafes tinguessin alguna moral.

Palm Springs (2020) 90 min.

 Una bogeria mes de Max Barbakow, aquesta anomenada comedia, que es una mena del dia de la marmota, pero en una boda (JK Simmons- Meredith Hagner). Dos dels invitats desperten Mr. (Andy Sanberg) i dama germana d'honor (Cristin Milioti), cada dia com si fossin ells els que es casaben. Per aixo van vestits tipus resacon i els pot pasar el que vulgui la guionista Andy Siara que els situara a Palm Springs. A algu, a Globus d'or, awards, sPirit, Sndance, WGA o Satellite, els hi semblat la millor  comedia de l'any. Intentan aprofundir en la comedia moderna de Hollywood, es un producte de la quintaesencia americana de quan fan cine per ells sols. Cuestiona els casaments, la bigamia, el romanticisme, que porta a les escenes sempre vistes, el cotxe de policia que fa sonar la sirena, i al que ni la ironia, rara, et fa pujar a la montanya rusa del romaticisme somrien. Originalment absurda, es va repetint tantes vegades com sel's hi ocorre, una parella retornada per  casualitat en un casament faran el possible per separa se quan el que volen es fer com la germana d'ella i el novio. Casar se!

Una veterinaria en la Borgoña/ Les vetos (2019) 92 min.

 Julie Manoukian ens oferiex una mostra mes de la sensibilitat del cinema frances, una mirada sincera sobre les coses petites  rurals d'un gran pais  a traves de la feina del seus veterinaris, que de pasada analitza la seva vlau i formacio. Bucolica i agradable es una denuncia dels problemes de les petites comunitats que tambe en tenen. Tanta calma, tan paisatge fan ganes d'arribar s hi. Com el fonendo, ausculten el metges veterinaris als millors amics del 'home, i dedueixen si s'ha d'operar o no, al mateix temps que l'afer social que presenti . Sense abusar de l'encant dels animals, el film mante un gran equilibri entre els personatges principals. Dignitat i realisme d'un mon que molts desconeixen. En un apartat raco de la Borgonya, Sebastian Pruneta es l'unic veterinari de la comunitat,amb problemes de familia i nervis amb els "pacients" que el porten a veure afectada la seva feina, per exmple donant per moribun algun animal. Victor Pontecovo el vell, es jubila i esperen amb ansietat el nou company. Pero qui arriva es Noemi Schmidt, recent graduada, veterinaria  brillant, nascuda al poble, pero que te altres plans mes dignes segons ella. Enfrontaments amb el companys i veins, Covis Cornillac, Lilou Fogli, Carole Franck, Caroline Gageto o Julienne Lepoureau ns faran la festa agradable.  AIxi com la rata mascota,, uq ben be podria haber interpretat "Ratatouille". Els que hi guanyent de veritat al film son les bestioles (notable el part de potes de la vadella) i un "hospital general" que diu molt de la cura dels paissos avançats tambe en aquesta sanitat, l'animal.

Olvido y Leon (2020) 107 min.

 A titol invertit, Xavier Bermudez, ens presenta una pacient i poc convencional historia de la germana gran (Marta Larralde) que per circumstancies te que ferse carrec del seu germa ,sindrome de Dawn (Guillem Jimenez). Per aconseguir ho utilitza tots els topics del joc de la dependencia aixi com els trucs familiars, social, sicologics que se li ocurren. Els15 anys transacorreguts son de aceptacio d' aquests germans bessons que en un moment poden pasar de estimarse i protegirse amb bogeria a voler asessinarse. L' emocio la mantenen en la trobada en el cami despres que la Marta hagi fet l' impossible per deixar el seu germa en una institucio adecuada, cosa que no logra per la manca de sensibilitat de les autoritats sanitaries i i socials. La lluita de la joven sera doble. Per protegir al seu germa i per sortirse'n dels seus fantasmes i trampes que li proposara la societat insensible per el seu enfonsament personal.

Libertad(2021) 138 min.

 Desde que sap que la vida embruta, Enrique Urbizu explora el sigle XIX a traves del empresonament de la famosa bandolera Lucia la Llanera (Bebe) que, condemnada a mort li arriba l'indult 17 anys despres de la pena. Embarasada al entrar a l a preso, en surt quan ja el seu fill (Isak Ferriz) en te 17 i treballa com ajudant del botxi de la preso, lloc que es l'unic que ha conegut en la seva jove vida. Pero el guio de Miguel Barros no els deixa disfrutar junts de la llibertad doncs el dos començan a ser perseguits tatn per altres bandolers enemics com per el fusilers del gobernador. Xabier Deive,  Jorge Suquet, Sofia Oria, Jason Fernandez, Pedro CAsablanc i Luis Callejo formen aquests grups socials- militars. Amb aquesta pel.licula clarament feminista, Urbizu revifa i reivindica la seva serie emesa a Moviestar + i enfronta la seva heroina a un mon masclista, incult i salvatge que amb un batibull de personatges li permeten explicar el moment politic del pais, emcara que molt escamaticament. Tambe hi trobarem unes gotes de existencialisme, caracteristic en la filmografia del autor, Les ferides interiors son de mena sexual i que explicita comodament des de dalt de caballs en guerra i de armes de foc poc certeres.

Another round/Druk (2020) 116 min.

 El que podria ser una peli vulgar de joventut beben a la porta del institut o la universitat, Thomas Vinterberg, serios director danes treballa be un guio de Tobias Lindhom, i els que beuen a l'institut son els mestres. Cuatre mestres, algun d'ells ja experimentat, busquen demostrar que es pot mantenir el mateix nivell d'alcholemia al cos i poder fer igual les coses habituals i millorar les. Un dels efectes "bons" que dona la experiencia es que es multiplica el grau d'amistad, en la mesura  que augmenten els problemes fora.Tot el que li agrada a Vinterberg deprimir al respectable amb la seva perfecta narracio ho perd amb una nitida superficialitat. Malgrat l'estat etilic dels "investigadors", esta nominada als Oscars, globus d'or , sant sebastian i 9 premis mes. Madds Mikkelsen, Thomas Bo L, Magnus Millang, Susse Wold, Maria  Bonnevie, Dorte Hojsted Helene Reingaard Neumann i Martin Greis, propers i creibles malgrat la trompa i mes en la resaca, es reparteixen el guio, la part del lleo diria un d'ells begut, caçanlos al vol per lo imprevisible del text. Del tipus "entre copas" o "dias de vi i roses", pero mes "cientifica" es dedicada a la societat danesa pero per extensio es coma un alcoholics anonims per tot el mon. Tot i aixecar tan com calgui el colze, el film mante un equilibri lloable respecta a la animacio  i la reflexio, deixan barra lliure pero dosificada als personatges que tenen absoluta llibertat des de el seu interior per manifestar se a camara, que es qui s' ho obliga a seguir los perque ella no beu. Aqui es veu una certa complaença per que puguin abeurar el sentiments....

Cosmetica del enemigo/ A perfect enemy (2020) 80 min.

 Sense premi a Sitges, aquest pretes thriller psicologic de Kike Maillo, aquest film d'arquitecte, no aconseguix que aquesta profesio, creativa, llesta, de lineas rectes i curves, ho sigui i esdeve tot el contrari. ni la feina ni les persones resulten atractives, el mateix barceloni Kike, (Toro, Eva) Thomasz Kot, Athena Strattes, Maria Nieto, Dominique Picon o Gotz Vogel von Vogelstein. Guio de Cristina Clemente amb la novela de Amelie Nothomb en tres actes que tenen un bon arracada de cavall i parada d'asa perque el tercer capitol es a punt de lograr que el public marxi. abans d'hora, es com si  cancelen l'avio quan ja ets a punt de sortir. Els fets del guio no pasen a pantalla, ens ho expliquen, principalment l'arquietecte, com si fos una veu en off, amb unes frases que "desvelen" la seva superior inteligencia i brillantor, qnan en veritat es pedant i caducat. Kot es un arquitecte de prestigi que s'en va de viatge a Toquio, pero perd el vol per culpa d'una noia Athena Strates que li fa perdre l'enbarcament amb la conversa que inicien va voltan sobre la culpa, el pecat, l'assessinat , terbol i sinistre. i aqui acaba aquest pretencios i articios film que volia ser sobre la violencia de genere i les relacions toxiques i marxistes i no es el Vientre del arquitecto precisament.

La vida de los demas /There is no evil 82020)150 MIN.

 Mohammad Rasoulof proposa en el seu film per capitols, un timid pronunciament a la desobediencia civil. Cuatre capitols, sempre son desiguals, que començan amb un primer excel.lent, per decaure despres en la indolencia. El primer te l'encert de mostrar la vida cotidiana d'un home irani que reflexiona sobre la seva familia mes propera   mentre condueix per les farcides carreroles de Teheran de foma molt pausada. 30 minuts que malmetent els altres episodis per comparacio sobre la represio, la tortura i la pena de mort. Malgrat tot va guanyar l'os d'or a Berlin i Valladolid, (jurat), reconeixen li la seva visio critica i encoratgedora sobre el seu pais l'Iran, Si hagues mantingut el nivell dels primers 30 minuts es podria començar a considerar lo el nou  Kiarostami, recordem l'inici de "les oliveres". I paradocxes del poble del director, poden tindre artistes aixi i no poden superar la pena de mort, cosa que denuncia Rasoulov desafiant les restinccions durisimes imposades per el govern en els sevess paraboles i elipsis, i que obliguen als objectius que busquen expressar se en un regim despotic,la llibertat individual. Ehsan Irhosseini Shaghategh Shoorian i Kavhe Ahangar, son alguns dels impronunciables actors.

Donde esta MIkel? (2020) 80 min.

Imprescindible document per mantenir viva la  memoria d'una de tantes desaparicions de abertzales al Pais Basc. El cuartel d'Inxaurrondo vist al descobert per primera vegada. Les aportacions de  records de companys de la lluita nacionalista resonen com una bomba retardada a l' espai/centre de torturas del Nord. En el decurs de'una operacio antiterrorista, el conductor d'autobus Mikel Zabaleta es detingut per la GC i conduit al cuartel fatidic. No pot confirmar si era militant del grup terrorista o no perque no va aguantar les salvatges torturas, com "la banyera", barreixa d'aigua amb excrements, on t'hi sumergeixen el cap segurament sense comptar el temps. Era novembre de 1985. Al veure que no sortia Mikel amb els altres malmesos detinguts, les aautoritats deien que s'havia eescapat, els carrers del pais Basc es  van incendiar al crit de "Non dago Mikel?". Miguel Angel Llamas i Amaia Merino son els autores de la direccio i guio d'aquest espeluznant i necessari documental, en el que son estremecedores les aportacions de Arretxe. mes encara que la musica de  desaparicio de Gorka Pastor.

Dating amber/ (2020)92 min.

Dos adelescents Fionn O'Sea (Va vestit d'aviador,el seu pare creu que madurara a l'exercit i va a l'escola en bicicleta tan absord sentin musica que una vegada no s'adona que creua un camp d'exercicis militars amb foc real.)  i Lola Petitcrew, (llegeix Beauvoir, odia Oasis, els patriarcats i els exercits),  realizan en la pel.lícula de David Freyne. buscan el seu lloc al mon amb uns sentiments corrents, ironia per els moments mes complicats de pair i ens porten a un petit poble de la costa irlandesa l'analisi de la seva impulsiva homofobia i denunciar la impregnacio del heteroxisme als seus habitants i com extensio al mon. Rodada amb el cor i el ritme, amb sutilessa, s'escapa de   escomesa del LGBTI, cada cop que li planteja un dels temes encara escabrosos i que tracta amb naturalitat. Els anys 80, els dos joves fingeixen ser parella per fer callar els comentaris gens correctes ni beneficiosos  que difonien fins a convertirse en rumors els seus companys d'estudis. Els protagonistes tenen una quimica sense la que no seria possible presentar la questio amb tanta sencillesa. Res a veure amb les pel.liculas d'estudiants americans d'institut, tot i que ho pot semblar als primers plans i sequencies. Tambe per aconseguir ho, ha pres nota de tots els films del genere romantic que ha pogut.Sharon Horgan, Simone Kyrby, Barry Ward, Eva o'connor, Ian O'Reilly, Emma Willis,  Anastasia Blake o Laury Canny, omplen els   plans i aquestes aules.

Mi corazon no late si no me lo dices (2020) 90 min.

 Jonathan Cuartas, amb la seva petita pel.lìcula, posa al dia, li dona carta de normalitat, als cinema de vampirs que ajunta amb la modalitat dels assesinats en serie. Per aixo te aquesta imatge de manufactura una mica rural o agreste. Guanyadora de Sitges 2020, presenta tres germans, un d'ells molt malalt i que necesita sang per sobreviure. Encara que els que en tenen cura, Patrick Fugit y Ingrid Sophie Schram, de Owen Campbell, discrepen de la manera de cuidar lo, se les ingenien per obtenir la sang. El target de els proveidors de sang son homless i prostitutes solitaries, als que els cuidadors tallen el coll per poder nutrir al germa petit, tisic. de sang espesa.  Patrick no enten massa perque han de matar tan perque visqui el seu germa i pensa en trobar altres formes. Tan que comença a distanciar se de la implacable Ingrid que fara el possible per que no abandoni el grup familiar. A banda d'explicar com se li transfusiona la sang, es interessant la relacio entre els tres, absolutament malaltisa. Son tambe victimes d'una manera o d'altre Moises L Tovar, Judah Bateman, Katie Preston, Anthony Pardone,Jon Roahds, Ivanna Picon y Nancy Fog

Del inconveniente de haber nacido (2021) 94 min.

 Res  es el que era, debia pensar Sandra Woliner, austriaca, quan va repensar com seria Frankenstein en el bell mig de la pandemia. Pero en comptes de convertir lo en un personatge de Star trek modificant el seu aspecte i moviments, actualitza les mirades i els silencis, augmentan els seus significats. Intel.ligent operacio monstre de Woliner que li torna a donar protagonisme sense caure en altres proposicions futuristes que no l'haguessin portat enlloc.  El film supera  la crueltat, tot i saber que es pel.lícula, i busca la novetat sobre el film historic amb impactes cada vegada mes decebedors. Els mals de panxa que va donan el guio afecten menys perque no hi una preparacio previa. Es a les hores quan pots sortir ne perque el director fa el que diu, ho posa tot amb gel. Com les relacions fredes d'un pare huma i un androide que es ella. Es capaç de recordar el que se li programi desde un apat a unes vacances. Quan se li demana. coses mes puntuals o complicades ella ho copia dels seus records magatzemats. De dia passejan i de nit s'en van al llit junts i es quan a les hores sembla ser un esser viu i fins i tot sembla que sommia. Pero la realitat es que es un robot, un container de records no viscuts, pero que per ell complenten las seva vida, pero per la maquina no es res. Una maquina sense anima que vol lluitar contra les deries interiors que hom porta dins la seva motxila.

Un efecto optico (2021) 80 min

 El cinema en temps de pandemia pot ser cualsevol  cosa. I ho aprofita Juan Cavestany per filmar, despres de "Dispongo de barcos", "Gente de mala calidad",  o "Gente en sitios", predecesora aquesta del efecte unic, que porta al public a canviar de genere cada 10 minuts. Coloca el guio,  el missatge entre la sargoneria i l'absurd, el ser ell, tan atrevit, mereix la indiferencia o acompanyarlo per el tunel que no saps, ni imagines on et portara. Juga amb un joc boig amb les ciutats del mon. Es diverteix fent espirals amb els carrrers dels pobles de la terra. El film es un miracle tan per la seva realitzacio molt propera com perque no resulti cremat per els qui Goddard hauria provocat.  Una creacio singular, deliran, ciencia ficcio i onirica que interpretan amb santa resignacio pero molt  be, Carmen Machi i Pepon Nieto. Amb una productora que es diu Cuidado con el perro, son una ciutadans de Burgos que volen viatjar a Nueva York per desconectar i seguir fil per randa la guia turistica. Nomes baixar de l'avio es donen compte de que els carrers de NY son com els de Burgos i comencen a notar imputs que els fan dubtar de on estan, a on els ha enviat l'agencia. Luis Bermejo i Lucia Juarez, els ho diran o explicaran? Cuidado amb el gos.

Nacion (2020) 92 min.

Ambicios documental de Margarita Ledo que preten, ilusa, concienciar la societat. Realisme interrogant, que obre algunes linies de futur. Defensa amb molt encert el proletariat femeni donan prioritat al integrisme revolucionari. Cine compromes i gallec. Estan compromeses amb la lluita inacabada, energica i reivindicativa contra la fabrica de ceramica de A Pontesa del grup de cigarros de Sevilla i Cadiz, Nieves Perez Lusquiños, Manuela Novoa Perez, Ester Garcia Lorente, Carmen Portela, Carmen Alvarez Seoane, Monica  Carmaña, Monica de Nut, Laura MArtinez, Xoana Pintos, i Ana Veiga. Coincideix 20 anys despres, amb el documental de Luis Lopez, "el año del descubrimiento" mes generalista, on les dones del medi rural, perduda la feina, segueixen reclaman els seus drets amb un judici contra l'empresa. La poesia insertada per relaxar la duressa del relat, no lliga gaire amb la força i constancia d'aquestes dones en lluita.

Monster hunter (2020) 103 min.

 Localizacions si. Proporcions si. Habilitat en la direccio si. Pero no es  un film es un video joc, aprofitant aixo si, lo millor del cinema original. Imaginacio estimulada, humor de serie B i desmadre contra l'avorriment. Un bon film de fi de curs adollescent, amb una tecnica depurada i sense anima. Una coreografia colorista, amb dances i ballets llarguissims, cosa logica amb el que els hi costat crear ho, buscan les distancies curtes i que tot plegat tingui alguna rao de ser, algun significat, a part de distreure. Les fitxes tecniques parlen d' accio, arts marcials, Monstres, video jocs, fantasia, belic, aventura, tempestes i de que  hi posen la cara Milla Jovovich, Tony Jaa, Tip Harris, Ron Perlman, Meagan Good, Josh Helman, Diego Boneta, Janik Shumann o Nick Rassenti i Nanda Costa. Ens parla d'un altre mon que no es el nostre. Ple de bitxos perillosos, sers poderosos, que governen amb la mort. Quan la tinent Milla Jovovich i els seus soldats hi van transportat, rep un cop moral que la desquicia greument. En la terrible lluita que mantindra per sobreviure amb els poders, la repugnancia, els violents atacs, coincidira amb un home misterios que l'ajudara perque ha trobat la manera de fer ho. Potser aixo es el mes interessant

Godzilla vs Kong (2021) 113 min.

 Si fos la fi del mon i tinguessis la oportunitat d'anar al cine a veure el artefacte film de Adam Wingard, t'agradara o no, pero mai sabras com era el cinema abans. Ni imaginarse el neixement  de King Kong el 33, ni el del 67 (apareix Godzilla), ni el 76,  ni el seu fill els 70 o que va tindre al palmell de la ma a Jessica Lange, pero viura el 03, 05 o el 2011, o quan es brallara amb Godzilla, com si al Empire state no s'hagues guanyat prou prestigi. Els "enemics" lluiten amb la mirada, superan les 12 maneres que tenia King de mirar se a la Lange. Tarden tan en posar fil a la agulla, es mes facil que pasi Godzilla per el forat de l'agulla, que quan o logra es perd en l'horitzo ple de sorolls, crits, esbufccs, com fent arts marcials sense samurai. El primer pla promet la diversio que despres no hi ha i l'espectador va saltan i botant al ritme que li marquen els protagonistes, ocupats en destruir el mon i que lluiten conscients de que son un espectacle. Amb humor comença la trobada dels dos sers mes poderosos del planeta, habitat per moltes mes besties, la lluita estressant dels quals, moura els ciments de la terra. Kong i el seu entorn, busquen el seu origen, la seva llar. A Alexander Skarsgard i Demian Bichir, els acompanya Rebecca Hall, una orfa amb la que Kong i te alguna cosa mes que l'amistat .En el cami es troben  Godzilla, que molt enfadat, va destruint tot per on passa. Impulsats per forces invisibles, lluitaran per la satisfaccio que els hi proporciona descobrir el misteri  que amaga en el seu nucli, una volcanica i explosiva Terra.

Judas and the Black Messiah (2021) 126 min.

 Film de Shaka King que amb sis nominaciones als Oscars, ocupa el forat de cada any dedicat al racisme. Globos d'or BAFTA, NBR, AFI i Choice Awards tambe l'han premiat. Drama que ja s'havia tocat a El infiltrado per exemple, pero que va donant a coneixer historias del EEUU i de les organitzacions i associacions que es funden per combatre l'eterna dscriminacio. Daniel Kaluya i Lakeith Stanfield ens fan sentir amb les seves interpretacions tota la opresio, la revolucio, les coaccions i les traicions, que es donen en la lluita clandestina armada o no, colocan al Judas entre les mes cotitzades pel.licules del genere. Un exercici que a base de sorpreses i paraboles, mante l'interes del poc coneixedor dels fets que narra. Sense "tocar" tampoc massa al FBI, si que entra a discutir les diferents formes que tenen el grups de color d'afrontar el problema, sota el despres assesinat Martin Luther King. De la mateixa manera que dona suport critic als "Blancs", traslada l'inici de la violencia al moviment Black Lives Matter i ho demostra amb les arengues que donen els liders al fidel public interessat. Una apologia contra el dialeg i la perdua de temps, que el judas intentara descobrir. Als anys 80 un delincuent que robaba cotxes, es perdonant per el FBI si s'infiltra i els hi pasa informacio del Grup BLM i del partit Panteres negres. Alters liders Jesse Plemons, Martin Sheen, Ashton Sanders, Lil Rei Howery, Algee Smith, Jer,amine Fowler i Terayle Hill.

Cherry (2021) 141 min.

 Els Russo, Joe i Anthony, son uns autors estudiosos i experiementadors de la industria del cine. Condicionan molt als seus guions  a poder introduir proves com filtres, cromes, multiplicar la pantalla, pausar l'accio, cuadrar els fons amb la BSO. posar la camara en llocs inverosimils i novedosos, ralentitzacio de les imatges, sobreimpressions. Tot aixo i d'altres fantasias visuals, li serveixen per camuflar un film sobre la droga i la seva clasificacio, pero fins a Heroina que es el que prenen, en comptes d'alimentarse, una parella que podria ser molt interesant. Tom Holland i Clara Bravo si fessin alguna cosa mes que punxar se. Ell al menys atraca bancs i caixers de maneres aixo si absolutament surrealistes. Una versio mes, aquesta dels anys 80, com "Rush" del llibre autobiografic de Nico Walker. I entretinguts amb tot aixo, inhalant d'altres films del genere, oblidem la veritable historia si es que hi era. I ens queda el ja sabem. Un noi torna de la guerra de l'Iraq amb un transtorn  cerebral sense diagnosticar, que el porta, primer al opi fins a l' heroina. pasant per recuperar la novia de l'institut destrossant li la vida i atracar bancs com a modus viviendi. El tema es una historia americana terrible, per desgracia cada vegada es actual i nutrida. El tutti fruti mai sera cinema d'autor i mentre la industria espera trobar el seu Andy Warhol, li direm "drugchic, melting pot o pretensions men". Posiblement el missatge es per dir NO a la droga igual que per deixar et fessin fumar un cigarret cada 5 minuts. Tot cansa.

Amigo(2019) 85 min.

 Javier Botet i David Pareja, amics de veritat a la vida real esdevenen enemics terrorifics en la primea peli de Oscar Martin, en una peli que vol ser un homenatge a mites del terror com Stephen King o Ibañez Serrador, Chicho) i en sumergeix com es moda i necesaria darrerament per concienciar a al poble sobre la bogeria,la demencia i els odis que poden generar. Com sol pasar en guions que s'enfrenten a lo desconegut, perd força a mida que avança. Una aposta per la  sutileza, tanta, que queda despullada de dialegs i de fortaleza dramatica. Premiat 4 vegades a Alicante, narra la historia entre dos bons amics, quan un te un greu accident que l'hi impossibilita la mobilitat, Javier se'l emporta per teenir ne cura personalment.  La cura i dura situacio fa saltar enseguida les diferencies de convivencia, i dels dificultats del dia a dia, aixi començen a sorgir les crues barralles entre ells. La bogeria vencera a la amistad i la relacio es transformara en maltractes i paraules enverinades que poden portar fins i tot  al  crim. Viuen aquesta terrible situacio Esther Gimeno, Zoe Berriatua, Alfonso Mendiguche, Luichi Macias. ana del Arco y Patricia Estremera.

SHIRLEY (2020) 121 min.

 Josephine Decker es una directora amb molta imaginacio que va sorgir del Sundance. La Shirley Jackson, (Eilisabeth Moss) es una escriptora a qui es vol acostar, pero tampoc fent ne un biopic corrent. El cas es que quan estem a punt de veure la realitat, s'en allunya i cansa. La famosa escriptora no esta en el seu millor moment, pero trova el fil, amb una parella jove a qui acullen a casa seva. Decker agafa tots els defectes de la lletraferida. Explotadora del entorn, ansietat, terror i humor negre per narrar els maltractes. Un altre "cos movie", al fons no mari sino de la perduda Shirley ( " La maldicion de Hill House"), i de pas a tots el que vulguin aprofitar el passatge. Un deliri emocionan sobre el blanc de l'escriptora i que buscara en el seu cntorn mes salvatge la inspiracio. Abans veurem l 'anima de la famosa que a ella mateixa que sembla una secundaria fosa. Guio literari logicament de Sara Gubbins sobre la novela de Susan Scartf Merrell. Tema, estil, drama pero que malgrat la fanatitzacio que podueix, encara ha trepixat la linea de sortida. L'art, la malatia mental, el proces creatiu, l'expresionisme, la realitat i el somni, la semantica encara estan verds tot i que que poden  ser fascinants per el poble de la cultureta.

Relic(2020) 89 min.

 Pasa per ser una de les revelacions del terror contemporani, tant per la seva visualitzacio com l'associacio que fa dels entorns familiars tenebrosos. Tres dones protagonitzan una de les darreras millors escenes efectistes i queda en mans de Emily Mortimer, Bella Heathcote i Robyn  Nevin que amb Chris Burton, interpreten fantasticament la reflexio sobre el pas del temps en les generacions i en una petita granja australiana. Imatgess i sons t'introdueixen en el cinema fantastic tan be que despres els trobes a faltar i no quedan tan ben superposats en la resta del relat. La soledad i l'alzheimer, diguem ne vellesa, son els principals enemics de l'etapa que descriu Natalia Erikaa James, amb guio de Christian White. Pero es dificil conjugar familia i terror, a banda de la familia Adams. Hi ha un punt en la tensio que rebassa el control mental de l'obra i el seguidor fidel es puja per les parets despres d'havers ho passat tan be. El vincle tan fort entre mare ,filla i avia, les tres a un pas de la demencia va ser reconegut a Sitges, NBR , cinema australia i Gotham. Robyn Nevin, Steve Rodgers, Jeremy Stanford i Catherine Galvicic no semblen en principi afectats. Un misteri viu a la casa i poc a poc va aparexen quan semblava que era insondable. L'avia desapreix per el bosc inmens que les rodeixa i les eternes taques d'humitat, que negres i terboles com son, es van alimentan d' aquelles gruixudes parets.

Las dos nits d'ahir (2020) 85 min.

 Premi del public als Gaudi i dos bisznagas a Malaga, avalen aquest "treball de fi de curs" força ben fet, de Pau Cruanyes. Desenvulopa el guio de Eric Valdi Roca que tracta sobre l'amistat. Oriol Llobet Avellaneda, Arnau Comas Quirante i Mar Pawlowsky, roben less cendres de Kharlos Villanueva, que s'acaba de morir. Aqui comenzara una road movie per tirar les en algun lloc. En el cami es trobaran a Cristina Colom i com es moda en l'actualitat. conformaran una bombolla que els allunyara cada vegada mes de la realitat i de la posibilitat de tornar a casa.

Petite fille /Una niña (2020) 85 min.

 Documental de Sebastien Lifshitz, premiat en el cine europeo. Una  peça dura i degarradora d'un cineasta que cada cop domina mes els tecnicismes per els que es habilidos, i que guanya profunditat amb les seves tematiques. Aquesta vegada tracta l'assumpte de una nena trans sense ficarse en cap jardi de teories. Aconsegueix la intimitat consequent i li sobren al film les estridencies musicals i les de sobreactuacio del Sasha, una "nena" de 8 anys atrapada en el cos d'un nen, per aprofundir en la seva sexualitat. Amb la camara, tambe Sebastien logra empatitzar amb el public, que estaba predisposat d'antuvi. Evitan el percentatge sensacionaliste del tema encara, fa mes facil apareixer als personatges que l'envolten. Un embolcall   quasi perfecte per una realitat que esta d'actualitat i es enormement complexa. Sasha es un nen que quan creixi  vol ser nena. Es el seu somni i ha aconseguit que els pares fessin algunes entrevistes amb experts, que estan complentament convençuts de que ha de ser una nena, en un entorn clarament hostil. La nena jugara, fara ballet, i anira a visites amb  els especialistes en identitats de genere. Pero al escola no podra anar vestida de nena. En una reunio convocada per la direccio per parlar del tema al col.legi, no hi anira ningu. Ella no pot entendre perque els grans son tan complicats i no deixen que tothom vesteixi com vulgui i la deixin ser qui realment es.

Woman (2019)105 min.

Documental frances que Anastasia Mikova va presentar  Venecia, divertit i aborrit al mateix temps. Centre les emocions en un tipus de periodisme intim que tambe pot fer a seva feina social. Desde aquest punt de vista algu el pot veure una chic maxista i tot, o excesivament complaent. En una epoca en que no es pot viatjar gaire, el documental et porta per tot el mon per retratar el mon intim de moltisimes dones que ja han agafat el seu cami desde els angles, social, familiar i cultural. En unes entrevistes en directe, agils i compromeses, tambe toca temes com la maternitat, la sexualitat, el treball, l'educacio, el matirnomi, l'economia inclus la mestruacio.

La mami (2019) 80 min.

 Documental mexica, com si de la inmersio parlessim, la relacio entre dues dones Mami Olga i una desconeguda, emotiva sense mes. Es un homentge a las brigades de la sortida del sol, aquelles dones normalment, que en veritables escuadrons s'encarreguen de la neteja de les grans corporacions, i te una veritable carrega de profunditat, tal i com esta establert ara el sistema. Tambe s'hi pot veure una mena d'estudi o informe sobre la productivitat de les dones sortprenenment partin d'un cabaret. Tot i que dona moral a les treballadores, el documental destila tristesa, transmet el cansament dels cossos de las femines, gens valorat ni remunerat. Com la feina es la que es, es donen molts casos repetits, que d'una banda es fa pesat pero per l'altre fa que quedi el respetable mes tocat i amb un posit de comprensio del problema. Si alguna cosa te  la mentida es que si es repeteix acaba semblant veritat. Si ni hagues alguna, la directora Laura Herrero Garvin, la tracta amb molt  de respecte, les companyies de lloguer, visualitzacio del problema i els componens humans, etics i la incidencia social negativa que te tot plegat. Reconeguda  a Morella i nominada als Gaudi, destaca tambe per la reflexio sobre la violencia de genere. A la ciutat de Mexic hi ha un cabaret, el Barba Azul, on els que  s'ho poden permetre, ballan i beuen con fos la taverna de Buda dels Cafe quijano. Mami ha treballat durant 45 anys al mon del cabaret i ara s'encarrega de tot lo que necesita un lavabo, guarda bolsos, proveiex paper, procura netedad i d'alguna forma esta cuidant a totes les noies que pasen la nit ballant al local. El bany es un bombolla de pau, un raser de descans. El documental arranca amb una dona que arriba al antre, amb un fill malalt i sense feina.

Los estados unidos vs billie holliday

 Es nota que a Lee Daniels estaba al costat de Billie Holiday (Andra Day) en la seva situacio enfront l'estat. Un biopic musical que tambe apunta a l'oscar, (ja te el globus d'or i el choice Awards) sobretot l'actriu que supera tota la languidessa i resistencia de la veritable Billie. L'unic problema que presenta la cinta es la dificultat de inquibir una vida del llibre de Johann Hari, en dues hores i aixo provoca que en ocasions, la realitat superi el film. Com un documental de ensabonament, es compren que Daniels dubtes en certs moments d'apretar l'accelerador. Confosa en el seu montatge, reordenats els 6 episodis amb certa matusseria fa que perdi la figura, repeteixo, molt ben soportada per la Day, una mica de personalitat. Una de les millors interprets de jazz de tota la historia d'aquesta musica, (coordinada aqui per Kris Bowers), va ser desde sempre admirada per tot el mon aficionat. Recordaria aixi sense buscar al Google, el seu vinil Lady Tardor. La seva atribulada vida romantica li va passar factura quan el departament federal de narcotics la va començar a seguir i a complicarli l'existencia amb una operacio encuberta liderada per Jimmy Fletcher, (Trevante Rhodes) agent amb qui ella habia mantingut una enrabasada relacio de parella. L'escoltan embelesats duran el film Natasha Lyonne, Garrett Hedlund, Rob Morgan, Tone bell, Da' vine Joy Randolph, Eva Ross, Dana Gourrier, Melvin gregg, Eric LaRay Harvey,  Trisytan D Llalla, Kwasi Songui, Alika Auttran, Blake de Long i Jef Corbett

Yo niña (2017) 85 min.

 Primer llarg de la mig metragista argentina Natural Arpjou, que narra la historia des de el punt de vista d'una nena, Huenu Paz Paredes, i les seus progenitors, Andrea Carballo i Etseban Lamothe, que encapsalen un casting de molts bons actors i el que es millor, ben dirigits. Al reves del que sol pasar en una primera pel.lícula, el guio de la mateixa directora, vol dir mes coses de les que donen las imatges i  a les hores queden coixos alguns secundaris i poc explicades les "penes"que s'haurien d'aplicar per el seu mal comportament en vers la nena. Un film agobiant per la desolacio de la nena que creix a batsagades portant- la casi a la desesperacio. Film petit, intim, i proper, tots hem conegut una nena aixi, pero gran per tot el que aconsegueix transmetre. Una parella s'en va a viure a la Patagonia fugint com passa ara de tantes ciutats doncs no poden fer front a les despeses urbanes. De primeres tot es nou, maco i es el que buscaven. Pero aviat comprobaran que no tot es tan facil, ni ells estan preparats per afrontar ho. Tornaran a la ciutat pero aquesta ja no els reconeix, ni ells poden tornar a adaptarse. En un nou intent, descobriran una veritat que fara que tot els trontolli encara mes.Pero tambe els fara mes forts i ho seguiran intentant. En les dues ubicacions s'hi mouen  Emiliano Carrazzone, Bimbo Godoy, Mariano Gonzalez i Marina Glezer. 

Ruega por nosotros / The Unholy (2021) 99 min.

 El to presuntmanet daurat del discurs del film entre el sermo i l'arenga la fa interminable i obre la porta a unir les dues tradicions, Halloween i Carnestoltes en un espai mixte com pot ser un recinte religios. Comença be, beuen de todas las pel.lícules anteriors de la americana cel.lebracio, pero s'acaba convertint en les pagines d'un llibre sobre el catolicisme. Tan gastada com barata, que ningu hi vulgui veure el Codi Da Vinci, perque Evan Spiliotopoulos es el principal culpable per el guio, de la novela de James Herbert, tot i ser produit per Sam Raimi, pero especialitzat en posar cara i cossos humans a els films d'animacio. Deiem l'altre dia amb "akelarre" que la religio, las occidentals, ja no fan por. Jeffrey Dean Morgan es un periodiste sense temes, que descobreix en un poblet de la nova Inglaterra, a una noia que rep la visita de la verge Maria, produinse a continuacio petites coses que semblen miracles. El periodista espabilat intentara rentabilitzar al maxim l'exclusiva. Pero darrera de tot plegat hi han fets i histories fosques amagades que ell ni pot suspitar. Cricket Brown, Cary Elwes, William Sadler, Katie Aselton, Christine Adams, Celeste Oliva, Diogo Morgado, Marina Mazeba son alguns dels actors i actrius que hi son de miracle.

el horizonte/Le milieu dee 'horizon (2019) 88 min.

 Tambe Delphine Lehericey ha dirigit l a seva mirada al ambient rural en el que sembla un homenatge al desaparegut recentment Bertrand Tavernier i coincideix en el que sera un referent a les cartelleres, d'aquest genere , com per exemple "Minari". No confondre amb una pel.lícula del mateix any, on la que va en bicicleta es una noia titulada provisionalment "Cerca del horizonte".Una pel.licula sencilla que arriba al cor a base d'anar amb bicicleta, silencis i mirades, i que posa el focus en l'adolescencia, la seves relacions profundes pero fluxes amb els pares i que poden canviar en un segon, especialment amb les mares, amb les que certament hi ha un vincle diferent. La directora no s'aparta ni una mica del guio de Joanne Giger, amb elegancia i fent aflorar en tot moment la sensibilitat maternal. Pemiada al cine Suiss, rodada en una llum especial, d'aquelles que donen ja l'atmosfera i una musica (BSO) que tambe descriu per si sola el to insistent del film. Es la onada de calor que va fuetejar i secar el camp suiss el 1976, aixi com tambe les persones. En aquest ambient sofocant Luc Bruchez de 13 anys veu com el seu mon infantil es desmonta i no creu que en pugui creixer un altre, que com el que deixa , tindra coses bones i dolentes. L'entorn familiar el composan Clemence Poesy, Laetitia  Casta, Fred Hotier, Patrick Descamps, Thibaut Evrard, Michael Bier, Guillaume Lemarre i Lisa Harder.

Digimon adventure: last evolution kizuna (2020) 95 min.

 Animacio pausada, sensata sense estridencias que pot tornar als grans el plaer de portar als seus vastags a veure pel.licules de "dibuixos". Amb una tonalitat de cine negre i una certa melangia, destaquen els ninotets trest d'un bagul de Tomohisa Taguchi. La banda sonora potencia aquesta sensacio de de confort, amb n contingut mes dnes que els anteriors edicions. De l'original recuperen per zanjar ho la eterna relacio de Agumon i Tal, com si dfos la seva darrera aventura junts cosa auqesta que ampliala sensacio present de nostalgia, tot ique el nen escollit no deixa de prometre al seu digimon, que sempre estaran junts. Algunes veus son de Natkusi Hanae, Junko Takeuchi, Toshimasa Hosoya i JUnka Enoki amb Mao Ichimichi.