Una road movie te que estar ben conduida, perque si no ets surts de la road. Fernanda Valadez ho fa i li surt facil en la seva primera pel.lícula. La por no la te que posar perque a la frontera mexicana ja hi es sempre. I si no que els hi preguntin als continuament desapareguts, se suposa que al intentar creuarles. Genera tantes expectatives sobre la resolucio d'un tema tan interesant amb algunes escenes potentes, que pot generar una mica de frustacio. En tot cas demostra que coneix l'emigracio i les seves letals consecuencies. Tot i ser una obra militant, una activista social, i la complexitat perturbadora dels abusos als indefensos "espaldas mojadas", el seu llenguatge visual, desenfoca quan van maldades o plans curts per augmentar la tensio dramatica, que no caldria. Perque Gotham, Sundance, Sant Sebastian i Morella han reconegut el valor de la historia, en la que Mercedes Hernandez no ha sapigut res del seu fill durant mesos desde de que s'en va anar per passar se als EEUU. Les autoritats volen que firmi la mort del seu fill, David Illescas, pero quan coneix als pares d'un altre xicot, (Juan Jesus Varela i Ana Laura Rodriguez) comencen a buscar lo sap que no podra viure sense saber que li ha passat. Veura aixi el Mexic desesperat i violent, que no acepta preguntes i menys en public. Pel cami coneixera un xicot que diu haber trobat o descobert un pais totalment diferent.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario