Pasa per ser una de les revelacions del terror contemporani, tant per la seva visualitzacio com l'associacio que fa dels entorns familiars tenebrosos. Tres dones protagonitzan una de les darreras millors escenes efectistes i queda en mans de Emily Mortimer, Bella Heathcote i Robyn Nevin que amb Chris Burton, interpreten fantasticament la reflexio sobre el pas del temps en les generacions i en una petita granja australiana. Imatgess i sons t'introdueixen en el cinema fantastic tan be que despres els trobes a faltar i no quedan tan ben superposats en la resta del relat. La soledad i l'alzheimer, diguem ne vellesa, son els principals enemics de l'etapa que descriu Natalia Erikaa James, amb guio de Christian White. Pero es dificil conjugar familia i terror, a banda de la familia Adams. Hi ha un punt en la tensio que rebassa el control mental de l'obra i el seguidor fidel es puja per les parets despres d'havers ho passat tan be. El vincle tan fort entre mare ,filla i avia, les tres a un pas de la demencia va ser reconegut a Sitges, NBR , cinema australia i Gotham. Robyn Nevin, Steve Rodgers, Jeremy Stanford i Catherine Galvicic no semblen en principi afectats. Un misteri viu a la casa i poc a poc va aparexen quan semblava que era insondable. L'avia desapreix per el bosc inmens que les rodeixa i les eternes taques d'humitat, que negres i terboles com son, es van alimentan d' aquelles gruixudes parets.
lunes, 5 de abril de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario