Si fos la fi del mon i tinguessis la oportunitat d'anar al cine a veure el artefacte film de Adam Wingard, t'agradara o no, pero mai sabras com era el cinema abans. Ni imaginarse el neixement de King Kong el 33, ni el del 67 (apareix Godzilla), ni el 76, ni el seu fill els 70 o que va tindre al palmell de la ma a Jessica Lange, pero viura el 03, 05 o el 2011, o quan es brallara amb Godzilla, com si al Empire state no s'hagues guanyat prou prestigi. Els "enemics" lluiten amb la mirada, superan les 12 maneres que tenia King de mirar se a la Lange. Tarden tan en posar fil a la agulla, es mes facil que pasi Godzilla per el forat de l'agulla, que quan o logra es perd en l'horitzo ple de sorolls, crits, esbufccs, com fent arts marcials sense samurai. El primer pla promet la diversio que despres no hi ha i l'espectador va saltan i botant al ritme que li marquen els protagonistes, ocupats en destruir el mon i que lluiten conscients de que son un espectacle. Amb humor comença la trobada dels dos sers mes poderosos del planeta, habitat per moltes mes besties, la lluita estressant dels quals, moura els ciments de la terra. Kong i el seu entorn, busquen el seu origen, la seva llar. A Alexander Skarsgard i Demian Bichir, els acompanya Rebecca Hall, una orfa amb la que Kong i te alguna cosa mes que l'amistat .En el cami es troben Godzilla, que molt enfadat, va destruint tot per on passa. Impulsats per forces invisibles, lluitaran per la satisfaccio que els hi proporciona descobrir el misteri que amaga en el seu nucli, una volcanica i explosiva Terra.
miércoles, 7 de abril de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario