Mohammad Rasoulof proposa en el seu film per capitols, un timid pronunciament a la desobediencia civil. Cuatre capitols, sempre son desiguals, que començan amb un primer excel.lent, per decaure despres en la indolencia. El primer te l'encert de mostrar la vida cotidiana d'un home irani que reflexiona sobre la seva familia mes propera mentre condueix per les farcides carreroles de Teheran de foma molt pausada. 30 minuts que malmetent els altres episodis per comparacio sobre la represio, la tortura i la pena de mort. Malgrat tot va guanyar l'os d'or a Berlin i Valladolid, (jurat), reconeixen li la seva visio critica i encoratgedora sobre el seu pais l'Iran, Si hagues mantingut el nivell dels primers 30 minuts es podria començar a considerar lo el nou Kiarostami, recordem l'inici de "les oliveres". I paradocxes del poble del director, poden tindre artistes aixi i no poden superar la pena de mort, cosa que denuncia Rasoulov desafiant les restinccions durisimes imposades per el govern en els sevess paraboles i elipsis, i que obliguen als objectius que busquen expressar se en un regim despotic,la llibertat individual. Ehsan Irhosseini Shaghategh Shoorian i Kavhe Ahangar, son alguns dels impronunciables actors.
sábado, 10 de abril de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario