La nube " 2020 100 min.

 Hi ha directors de cinema que cercan el seu lloc a la historia per ser reconeguts com autors o imprescindibles d'un determinat genere. Just Philippot es l'exemple a no seguir  perque no es un mestre i es proposa posar en un medi ecologic, efectes especials i digitals impressionants pero que a la fi resultan excessius. Barrejant efectes dels germans Dardenne amb cinema canadenc dona al film un toc indie amb flashs inclosos pero que a la llarga resulta decebedor. Elegancia i ritme, embolcallen la funcio afavorint el seu poder visual. Quan una camara pot ser sordida, les llagostes menjar molt i ningu jutjant  la veterana naturalesa, de continuar necesitariem un psicoleg. Philippot, no sap explicar millor la seva ideosincracia, el seu conflicte al public en general, la seva personalitat de por fantastica i quan aixo pasa el film i ell es  refugien en la BSO. de la plaga. Nomes Sitges ho ha sentit, aixi com l'actriu Sulianne Brahim. D'altres actors complementaran el brugit de les plagues diferents que puguin venir com Bathalie Boyer, Marie Narbonne, Victor Bonnel, Sophian Khammes i Rafael Romand, la por atavica als insectes, cucs, escarbats, aranyes, mosques, abelles,... Una mare vidua viu en una granja amb dificultats amb dos fills, una noia molt llesta i un noi que guarda una cabra a casa en record del seu pare mort. Un paratge idilic no apaivaga la sensacio d'ofec vital i economic que pateix la familia desmontada. Seguin la moda se'ls ocurre fer un criadero de llagosta, que comença a ser apreciada com a menja per gourmets. Tot plegat creara una obssessio  a la mar que li aportara quantitat de problemes amb el fills i veins.