Sense premi a Sitges, aquest pretes thriller psicologic de Kike Maillo, aquest film d'arquitecte, no aconseguix que aquesta profesio, creativa, llesta, de lineas rectes i curves, ho sigui i esdeve tot el contrari. ni la feina ni les persones resulten atractives, el mateix barceloni Kike, (Toro, Eva) Thomasz Kot, Athena Strattes, Maria Nieto, Dominique Picon o Gotz Vogel von Vogelstein. Guio de Cristina Clemente amb la novela de Amelie Nothomb en tres actes que tenen un bon arracada de cavall i parada d'asa perque el tercer capitol es a punt de lograr que el public marxi. abans d'hora, es com si cancelen l'avio quan ja ets a punt de sortir. Els fets del guio no pasen a pantalla, ens ho expliquen, principalment l'arquietecte, com si fos una veu en off, amb unes frases que "desvelen" la seva superior inteligencia i brillantor, qnan en veritat es pedant i caducat. Kot es un arquitecte de prestigi que s'en va de viatge a Toquio, pero perd el vol per culpa d'una noia Athena Strates que li fa perdre l'enbarcament amb la conversa que inicien va voltan sobre la culpa, el pecat, l'assessinat , terbol i sinistre. i aqui acaba aquest pretencios i articios film que volia ser sobre la violencia de genere i les relacions toxiques i marxistes i no es el Vientre del arquitecto precisament.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario