La continuacio de Adu?. Claus Drexel, es mou amb mes cura que el conte-veritat de l'emigracio d'un nen a Paris. Aquesta atractiva denuncia, queda esmorteida per l'equilibri que segueix pero que segon des d'on es miri , decepcionara. Conmovedora a trossos, es cuida molt de no trepitjar cap ull de poll, lo qual l' obliga a un rodatge lineal, on quasi sobra el dialeg. Aixo no el fa un film modest, que ho es,sino que s'expressa amb tendressa i amor que fa que et posis al costat dels protagonistes, Catherine Frot, Dominique Frot, Mahamadou Yaffa, Jean Henri Compere i Emilie Favre Bertin o Baptiste Amann. Viuen sense sostre al costat del Sena a Paris. La dona es trova un nen de 8 anys plorant en el "seu"refugi. en la seva condicio de desesperats, i sense res o amb el poc que tenen es dedicaran a buscar a la mare del noi un un viatge emocional on veuran les altres cares de la marginalitat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario