Res es el que era, debia pensar Sandra Woliner, austriaca, quan va repensar com seria Frankenstein en el bell mig de la pandemia. Pero en comptes de convertir lo en un personatge de Star trek modificant el seu aspecte i moviments, actualitza les mirades i els silencis, augmentan els seus significats. Intel.ligent operacio monstre de Woliner que li torna a donar protagonisme sense caure en altres proposicions futuristes que no l'haguessin portat enlloc. El film supera la crueltat, tot i saber que es pel.lícula, i busca la novetat sobre el film historic amb impactes cada vegada mes decebedors. Els mals de panxa que va donan el guio afecten menys perque no hi una preparacio previa. Es a les hores quan pots sortir ne perque el director fa el que diu, ho posa tot amb gel. Com les relacions fredes d'un pare huma i un androide que es ella. Es capaç de recordar el que se li programi desde un apat a unes vacances. Quan se li demana. coses mes puntuals o complicades ella ho copia dels seus records magatzemats. De dia passejan i de nit s'en van al llit junts i es quan a les hores sembla ser un esser viu i fins i tot sembla que sommia. Pero la realitat es que es un robot, un container de records no viscuts, pero que per ell complenten las seva vida, pero per la maquina no es res. Una maquina sense anima que vol lluitar contra les deries interiors que hom porta dins la seva motxila.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario