La mami (2019) 80 min.

 Documental mexica, com si de la inmersio parlessim, la relacio entre dues dones Mami Olga i una desconeguda, emotiva sense mes. Es un homentge a las brigades de la sortida del sol, aquelles dones normalment, que en veritables escuadrons s'encarreguen de la neteja de les grans corporacions, i te una veritable carrega de profunditat, tal i com esta establert ara el sistema. Tambe s'hi pot veure una mena d'estudi o informe sobre la productivitat de les dones sortprenenment partin d'un cabaret. Tot i que dona moral a les treballadores, el documental destila tristesa, transmet el cansament dels cossos de las femines, gens valorat ni remunerat. Com la feina es la que es, es donen molts casos repetits, que d'una banda es fa pesat pero per l'altre fa que quedi el respetable mes tocat i amb un posit de comprensio del problema. Si alguna cosa te  la mentida es que si es repeteix acaba semblant veritat. Si ni hagues alguna, la directora Laura Herrero Garvin, la tracta amb molt  de respecte, les companyies de lloguer, visualitzacio del problema i els componens humans, etics i la incidencia social negativa que te tot plegat. Reconeguda  a Morella i nominada als Gaudi, destaca tambe per la reflexio sobre la violencia de genere. A la ciutat de Mexic hi ha un cabaret, el Barba Azul, on els que  s'ho poden permetre, ballan i beuen con fos la taverna de Buda dels Cafe quijano. Mami ha treballat durant 45 anys al mon del cabaret i ara s'encarrega de tot lo que necesita un lavabo, guarda bolsos, proveiex paper, procura netedad i d'alguna forma esta cuidant a totes les noies que pasen la nit ballant al local. El bany es un bombolla de pau, un raser de descans. El documental arranca amb una dona que arriba al antre, amb un fill malalt i sense feina.