La guerra

Amb aquest nom aixi de contundent va presentar la seva darrera  exposicio el gens beligerant Ferran Capdevial, al seu poble, Bigues i Riells. El que mai es podra dir de la seva obra en aquesta coleccio es que no sigui autentica ni veritat. A traves de casi 20 anys de recerca per les muntanyes de l'ebre i d'altres indrets  ha anat cercant peces oblidades de restes d'armament, per terra. Aquest es un dels denominadors comuns de l'exposicio. l'autenticitat del material. Tant es aixi que al descobrirles ell a les trinxeres, l'emocio de quins danys hauria fet al esclatar, la bala, bomba, morter o d'altres estris mortifers per alla escampats, captivaba el sentiment. Fa uns anys ja va presentar un decena d'aquestes peces, que ara son unes 30, i veuen la llum al centre civic de Bigues. Al Ferran, multidisciplinar artista, cada forma li suggereix una figura, una escena o un moviment com mes endavant veurem. Moltes de les peces tenen per casualitat visible, el numero de serie, amb que qualsevol expert podria aproximar el lloc, la funcio i la  data de la seva macabra utilitzacio. Destacaria tres obres que expliquen tot plegat. La primera es una mostra del material emprat a la coleccio. Despres "El guardia de nit", un soldat en la posiciio mes comoda que pot adoptar per la misio que esta fent, pero que es la viva imatge del silenci que te per unic company. I tambe un pare abraçant al fill que ha pogut tornar de l 'infern. I en totes les figures la presencia ineludible de la dona, tan important tambe per el nostre autor. L'exposicio de lo mort, dona vida i sobretot futur. Com deia del Ferran, Carme Badia el 2008, ha experimentat una nova forma de explicar la feixuga guerra, dir la amb les desfetes que n'han quedat. "Donar vida a les persones a partir d'una materia feta per donar-los la mort. Per l'exposat fins ara no distinguiriem si la peça fou rescatada al Pallars o a las terres de Ebre, com tampoc quina quantitat de modificacio ha sofert per part de l'escultor, pero imaginem que poca per la capacitat d'imaginacio que disposa. Unes figures poliedriques, per aixo son tan complicades de il.luminar que potser no son avantguardisme , o si, que descobreixen treinta camins o situacions que es donen on es vessa la sang inutilment. Un recorregut per els sentiments, del que no coneixo d'altres recorreguts similars amb tecnica i materials, com no sigui alguna cosa semblant russa fa mes d'un segle. I si em permeteu, destacar les tres obres que voldria tindre a casa si aixo fos posible. "Llibertaria", la presencia a l'exposicio d'una miliciana, aquesta si present i reconeixible. La solidaritat de "Compays" on un soldat ajuda a un ferit, mentre encara es veuen les franjes del fregament del projectils. I "Vençuts" que no morts ni allo de la rabia dels gossos. He dit a casa? Mai!, l'exposicio del Ferran Capdevila que ara sera itinerant ja diran quan i per a on, tindria que ser permanent per denunciarne l'absurditat i fomentar ne la reflexio de l'existencia d'aquesta guerra que ell tan acertadament i sensiblement interpreta.