tadeo jones III.(2 017)El secreto del rey Midas (81 min.

Enrique Gato es el creador y director que partiendo del mítico Indiana, aporta menos estereotipos y mas animación humilde y asequible i siempre de gran calidad. Secundarios con corazón como el guia peruano o la joven y bella guerrera Sara, participan en la acción interesante como la secuencia del tren que se resume en el enfrentamiento de dos grupos por conseguir un tesoro perseguido durante lustros. No se enfrentan a grandes ejercitos y bandas de malechores, no cuenta con mucho glamour, pero se permiten el lujo de citar al mitico heroe, reconociendo no conocerlo y encima heredar su sombrero. Simpático debut del protagonista de dos cortos anteriores premiados con Goyas, que inicia una exótica aventura en una ciudad perdida de los incas, Paititi. Un cuento de como un sencillo albañil, puede llegar a cumplir su sueño de ser arqueologo al menos durante 90 minutos en 3D. Doblan Oscar Barberan, Michelle Jenner y José Mota en castellano.No es que Tadeo Jones, Enrique Gato, haya descubierto la sopa de ajo del cine de animacion. Solamente aplica con criterio e inteligencia lo que ya esta escrito. Atrevimiento, como es dudar de la genetica de una momia peruana, comica de verdad y que roba la funciona a los protagonistas en muchas ocasiones. Imaginacion, montar una carrera frenetica en la parte vieja de Granada. Mejor tecnicamente que la primera parte, ya hay quien la pone a la altura de Gru. Humor sano, derrama optimismo entre la juventud de la sala, ademas de contar una historia de amor que puede terminar en trio.Cinco años despues, David Alonso tambien le ha puesto el cascabel al Gato. Sara Lavroff (no Croft), ha encontrado uno de los tres discos del collar del Rey Midas, lo que demuestra que este monarca que convertía en oro todo lo que tocaba existe. En Las Vegas, donde presentará este hallazgo al mundo, se reúne de nuevo con Tadeo Jones, pero el encuentro se verá enturbiado cuando Jack robe la pieza y secuestre a Sara para encontrar los otros dos discos y lograr riqueza infinita. Para acabar con sus planes, Tadeo y sus amigos tendrán que recorrer medio mundo y tirar de ingenio. Llega a nuestras pantallas la secuela de Las aventuras de Tadeo Jones, sin duda el mayor éxito en taquilla de la animación hispana con 45 millones de euros recaudados y 3 Goyas en su haber. Para su segunda entrega, los directores Enrique Gato (Atrapa la bandera), que ya estuvo detrás de la original, y el debutante David Alonso se esfuerzan por plasmar en la cinta una evolución en su personaje principal que, en esta ocasión, se enfrentará a uno de los grandes mitos de la .No es que Tadeo Jones, Enrique Gato, haya descubierto la sopa de ajo del cine de animacion. Solamente aplica con criterio e inteligencia lo que ya esta escrito. Atrevimiento, como es dudar de la genetica de una momia peruana, comica de verdad y que roba la funciona a los protagonistas en muchas ocasiones. Imaginacion, montar una carrera frenetica en la parte vieja de Granada. Mejor tecnicamente que la primera parte, ya hay quien la pone a la altura de Gru. Humor sano, derrama optimismo entre la juventud de la sala, ademas de contar una historia de amor que puede terminar en trio. Cinco años despues, David Alonso tambien le ha puesto el cascabel al Gato. Sara Lavroff (no Croft), ha encontrado uno de los tres discos del collar del Rey Midas, lo que demuestra que este monarca que convertía en oro todo lo que tocaba existe. En Las Vegas, donde presentará este hallazgo al mundo, se reúne de nuevo con Tadeo Jones, pero el encuentro se verá enturbiado cuando Jack robe la pieza y secuestre a Sara para encontrar los otros dos discos y lograr riqueza infinita. Para acabar con sus planes, Tadeo y sus amigos tendrán que recorrer medio mundo y tirar de ingenio. Llega a nuestras pantallas la secuela de Las aventuras de Tadeo Jones, sin duda el mayor éxito en taquilla de la animación hispana con 45 millones de euros recaudados y 3 Goyas en su haber. Para su segunda entrega, los directores Enrique Gato (Atrapa la bandera), que ya estuvo detrás de la original, y el debutante David Alonso se esfuerzan por plasmar en la cinta una evolución en su personaje principal que, en esta ocasión, se enfrentará a uno de los grandes mitos de la humanidad: el secreto del Rey Midas. A lo largo de su trepidante viaje por países como EE.UU. y Turquía, Tadeo Jones, protagonismo con los locos secundarios que acompañan al aventurero en sus esfuerzos por detener a un malvado villano. En el reparto de voces repiten la nominada al Goya Michelle Jenner (Tenemos que hablar) y el ganador de un premio de la Academia española José Corbacho (El futuro ya no es lo que era), mientras que otra nominada al Goya, Adriana Ugarte (Julieta), hace su debut como actriz de doblaje.

los girasoles de vangogh (2021) 85 min.

La sèrie dels Gira-sols de Vincent van Gogh són algunes de les pintures més icòniques del món. El Museu Van Gogh ha obert les portes exclusivament a Exhibition on Screen, per anar més enllà de la superfície i explorar les moltes preguntes i misteris que envolten aquestes obres. Per que el director va triar aquestes obres.Per què va triar Van Gogh el gira-sol exòtic amb la tija llarga i la corona daurada? Quan va arribar la flor a Europa i com van reaccionar els artistes anteriors? Què intentava dir Van Gogh amb les seves obres i què difereix d'una versió a una altra? Quins secrets van descobrir els científics quan van analitzar el treball detalladament? Tot es revela en aquest documental que va viatjar més enllà d'Amsterdam a Tòquio, Filadèlfia, Londres i Munic per filmar, amb detall increïble d'alta definició, les cinc obres exposades al públic. D fa quue cada pintUra sigui diferent. David Bickertaff fa que cada pintura és diferent i té la seva pròpia història única, que abraça un dels períodes més famosos i turbulents de la història de l'art.

Exhibition on screen Sunflowers, los Girasoles de Van gogh(2021) 85 mn.

La sèrie dels Gira-sols de Vincent van Gogh són algunes de les pintures més icòniques del món. I qur ara ha dirigit i té la seva pròpia història única, David Bickerstaffque abraça un dels períodes més famos i tsourbulentsEl Museu Van Gogh ha obert les portes (de fet el documental es de Jamie de Courcey exclusivament a Exhibition on Screen, per anar més enllà de la superfície i explorar les moltes preguntes i misteris que envolten aquestes obres. Per què va triar Van Gogh el gira-sol exòtic amb la tija llarga i la corona daurada? Quan va arribar la flor a Europa i com van reaccionar els artistes anteriors? Què intentava dir Van Gogh amb les seves obres i què difereix d'una versió a una altra? Quins secrets van descobrir els científics quan van analitzar el treball detalladament? Tot es revela en aquest documental que va viatjar més enllà d'Amsterdam a Tòquio, Filadèlfia, Londres i Munic per filmar, amb detall increïble d'alta definició, les cinc obres exposades al públic. Cada pintura és diferen de la història de l'art.

La memoira escondida (2022) 91 min.

Jose luis Pecharroman, ens parla, a través de converses en primera persona, sobre la situació i l'experiència vital de quatre membres del col·lectiu LGTBIQ+, ja grans, al final del franquisme i la transició espanyola. El documental té un fort component autoral; no vol afegir dades ni xifres ni revelar fets concrets de la història d'Espanya, sinó centrar-se en vivències emocionals. Esperitzants testimonis de supervivència LGTBI.

La maison (2023) 89 min.

Emma,(Ana Girardot )una novel·lista de 27 anys vol escriure un llibre que parli de les treballadores del sexe i del món de la prostitució. Per entendre aquest món aconsegueix que l'elegeixin per treballar com a prostituta (Aure Attica) a La Maison, un famós bordell de Berlín. La seva intenció era passar-hi no més de dues setmanes, però s'acaba quedant dos anys. Basada a la novel·la autobiogràfica d'Emma Becker.Invita l'espectador a compartir la intimitat d'una casa de cites, utilitzant recursos com la càmera subjectiva . Interessa però no arriba a penetrar en allò que és la seva realitat testimonial. És possible dir alguna cosa nova sobre l'ofici més vell del món? Un bordell pot ser un entorn segur? A aquestes qüestions tracta Bonnefont de respondre I ho fa amb certa elegància Però la sensació de déjà vu és inevitable.

una femme de notre temps (202) 96 min.

Juliane Verbeck (Sophie Meceau), és la comissària general de policia de París. És una dona de gran integritat moral i de gran força interior. Però el descobriment de la doble vida del seu marit(Johan Heldenberg) la farà perdre sobtadament l'equilibri i la portarà a comportaments i actes dels quals mai no s'hagués cregut capaç. Una bona presentació, una bona explosió del conflicte i un decebedor camí fins a la seva resolució. I les escenes d'acció, i afortunadament no són gaires, pateixen nervi i to muscular(Moby Dick films) El principal problema de la pel·lícula és que proposa una idea molt interessant i després s'empantanega amb situacions de guió poc creïbles o treballades. Jean Paul Civeyrac, es descontrola. És difícil imaginar pel·lícula més confusa, tenint en compte l'agressiva deriva del seu protagonista. Samurai a l'estil Melville, per freda i distant, però sense intriga ni misteri. La freda superficialitat de l'actriu, com Juliane, juga en contra de la venjança boja, com el mateix film. Civeyrac no s'amilana, i s'endinsa al pantanós territori dels nostres dies, encara que sense ànim de provocació. Potser més aviat per vocació poètica seguint la fletxa allà on li porti el seu instint. El resultat no està a l'alçada de les expectatives. Com a personatge que sembla que no té emocions, Juliane no aconsegueix transmetre'ns el sej mont interior com tampocCrisitna Flutur, Michael Erpeling, o Heloise Bousquet

nova (2013) 59 min. Little secretfilm

Dirigeix Ezequiel romero que en s fara valorar si val la , encapçalats per Nacho Redondo i Jeronimo Salas qu eamb es eus euqips ens explicaraan com anira la fi del mon.pena de perdre ho tot.Un conte de ciencia ficcio.

HOT (2021) 99 min.

FORTRESS (2021)99 MIN.

Los herederos de una mansión tendrán que enfrentarse a un gran juego orquestado por su difunto patriarca que expondrá algo más brutal que su ambición, el secreto mejor guardado de la familia ICLUIDO EL DIRECTORjAMWS cULLENN bRESSAACK I sHANNENN dOHERTYtodos Moderadamente graciosa y no excesivamente misteriosa, Hay momentos con chispa y hay momentos fúnebres y lúgubres. Como pasatiempo, 'La Fortaleza' consigue atravesar sus desajustes, lagos y lagunas y llegar a su fin, no más allá, COMO NO SEA COMOcHAD mICHAEL MURRAY amb sean Kanan Grotesca, macabra y hasta un pelín zafia, de 'La fortaleza' también se desprende una lectura, bastante divertida, de lo que significa desclasar se habría que confrontarla con 'El misterio de Glass Onion'. visualmente poco lograda, se salva, en los ojos enfurecidos de Goya Toledo Nada acaba por sostener, sin embargo, el desaguisado que, más que de puñales, resulta un sartenazo en plena cara. Els hereus d'una mansió s'hauran d'enfrontar a un gran joc orquestrat pel seu difunt patriarca que exposarà una mica més brutal que la seva ambició, el secret més ben guardat de la família. Com passatemps, 'La Fortaleza' aconsegueix travessar els seus desajustaments, llacs i llacunes i arribar al final, no més enllà. 'Grotesca, macabra i fins i tot un pèl groller, de 'La fortalesa' també se'n desprèn una lectura, força divertida, del que significa desclassar-se. caldria confrontar-la amb 'El misteri de Glass Onion'. "Visualment poc aconseguida, se salva, si se salva, als ulls enfurismats de Goya Toledo (...) Res no acaba per sostenir, no obstant, el desgavell que, més que de punyals, resulta una paella en plena cara.

La puerta magica (2023) 116 min.

Patrick Gibson) se convierte de la noche a la mañana en el nuevo becario de la misteriosa empresa J.W. Wells & Co, compartiendo mesa con la brillante Sophie (Sophie Wilde). Rápidamente, ambos se dan cuenta que su nuevo trabajo es cualquier cosa menos convencional. Mientras Sophie es ascendida al Departamento de Casualidades, el director general de la empresa, Humphrey Wells (Christoph Waltz) persuade al joven Paul para que busque el objeto más poderoso y codiciado del mundo: la puerta mágica. Esa oscura y peligrosa misión llevará a Paul a adentrarse en un sinfín de lugares increíbles: Desde las profundidades de un sótano infestado de duendes hasta las alturas del Himalaya. Será en esa búsqueda que Paul se convertirá en un héroe inesperado y deberá salvar al mundo del plan más maléfico y diabólico que jamás haya amenazado la raza humana. Es mediocre y, inofensivo, pero ofensiva, al contrario: tiene cierto encanto debido a su aspecto inesperadamente Otra tentativa fracasada de franquicia heredera de Harry Potter. Hay goblins y fantasía, villanos y héroes. Pero ni una pizca de efervescencia. Los que disfrutamos de “Los héroes del tiempo” podemos reconocer rasgos de todo ello en esta película sin brújula, pero será difícil que un adolescente conecte con un universo que no es particularmente atractivo. Su principal hándicap es que amontona tantas ideas que acaba por no sentarle demasiado bien. Visualmente, tiene muy buenas ideas, aunque los efectos digitalesPara nostálgicos de Harry Potter de la Generación Z un producto para la misma capa de público que . "e sostiene gracias a sus interpretaciones, pero se queda atascada con "Aquí hay encanto de parque de atracciones destartalado de sobra, y aunque la trama tropieza de vez en cuando con algún tablón suelto, las ideas divertidas y las interpretaciones juguetonas(Christophez Waltz, Sam Neil i Mirand Otto no tardan en r memorarse

sin malos rollos (2023) (nO HART FEELINGS 104 MIN.

Quan està a punt de perdre casa seva de la infància, Maddie (Lawrence jENNIFER, ) descobreix un curiós anunci de feina:(mADDLE BAXTER,ANDEWH NARTTH uns adinerats pares controladors estan buscant algú que surti en una cita amb el seu introvertit fill de 19 anys, Percy,0 abans que aquest aneu a la Universitat. Per a la seva sorpresa, Maddie descobreix aviat qe la poca traça de Percy no està tan MALGRAT l'efervescència vuitanta en el seu estil, és una pel·lícula que no deixa de mirar amb lupa (desternillant) l'univers adolescent del present, amb les virtuts i els defectes, i la crisi econòmica de qualsevol edat. La comèdia adolescent de tota la vida pren un simpàtic i una mica inapetent desviament cap al romanticisme llegit del revés. És la comèdia que estàvem esperant. tampoc no falten els moments emotius, gràcies a la química de la desigual parella torna confirmada com una còmica colossal. Una deessa Engel: Diari La Vanguardia"No per a grans rialles, i més aviat tendeix a doblar en allò sentimental i en allò delicat(...) res realment extraordinari, excepte la quantitat de força i gràcia pocavergonya que es deixa a la pantaZNi resulta atrevida ni especialment graciosa La salven, o gairebé, sobretot, les dosis d'energia sensual i pallassa de les quals Lawrence dota unes escenes que en realitat no la mereixen.. Jennifer Lawrence brilla en una comèdia d'estiu tendra i picant Per passar una bona estona una tarda d'estiu, està bé. Als fans de LawrenceTAMBEAGRADARA lAURA BENANTTI ALLIOSN I nATALIE MORALES sARA.

Una vida no tan simple (2023) 107 min.

Isaïes,( Miki Esparbe), 40 anys, era un prometedor arquitecte. Ara passa els dies entre l'estudi d'arquitectura i el parc a la sortida de l'escola, on juguen els fills. On sigui, Isaïes sent que no és on hauria de ser. Amb la seva dona Ainhoa ( Ana Polvorosa) es nota el pas dels anys i com poden ser d'esgotadors els nens. Isaïes entaula una amistat amb Sonia, (Olaya CAldera) mare d'un altre nen del col·le, que li mostrarà que això de criar els teus fills i entrar a la vida adulta no és tan simple. Felix Viscarret desmunta els vertígens masculins dels 40 en una comèdia dramàtica tan aguda i clarivident com encertadament agra. Una comèdia seriosa i commovedora a què no ens té acostumats el cinema espanyol recent. Creïble, intel·ligent i subtil. Viscarret també aporta sentit de l'humor, certa tendresa. Un encertat reflex del nostre agitat món. Encara que desigual pel seu afany d'arribar a tothom, una pel·lícula poderosament suggestiva. Una d'aquelles pel·lícules que diuen 'coses', que radiografien un estat d'ànim tan personal com generacional i que, per descomptat, i és l'estrany últimament, no és igual veure-la que no veure-la. La pel·lícula suggereix que el problema està a no adaptar-se a les circumstàncies. Els actors estan al seu nivell, i hMalgrat la seva mirada en prosa, no està exempt de certa poesia Aquest fons, diguem malenconiós, fa del film de Viscarret metàfora d'uns temps confusos. "Félix Viscarret retrata amb humor intel·ligent la crisi dels quaranta, l'evanescència de l'èxit professional, l'amistat masculina immadura i la paternitat moderna.

A Hundred Flowers /Hyakka (2022) 104 min.

La ment de Yuriko (Masami Nagasawa) comença a deteriorar-se ràpidament, ja que pateix de demència. Tot i això, per al seu fill Izumi,(Masaki Suda) els records de la seva mare Mieko Harada) romanen tan nítids com quan va viure l'experiència que els va originar. El record d'una vivència el persegueix i turmenta especialment, quan va pensar que havia desaparegut. Sense ostentació, però sense passos en fals, la pel·lícula encerta a construir el seu propi territori delicat, dolorós i precís, una pel·lícula, per altra banda, malalta potser de la seva importància i de la seva excessiva correccio. Pura emoció per explicar una història de mare en mans d'una demència galopant. No és tan bona com hauria de ser perquè el director, principiant, Genki Kawamura, no aconsegueix domar amb equilibri el commovedor del relat. Kawamura abusa amb freqüència del melodrama i la sobreactuació, però com a compensació dota la pel·lícula d'una gran sofisticació estètica, un ús acurat dels símbols i un muntatge impressionista. La influència d'Ozu és indefugible en molt de cinema japonès, però aquí resulta especialment notòria. 'Hiakka' no destaca per la seva originalitat però sí per la seva sensibilitat. Es caracteritza per la seva moderació, una posada en escena entre elegant i sofisticada i la mateixa contenció dels intèrprets, amb Mieko Harada com a eix de tots els instants del relat. No és estrany que Kawamura hagi produït preciosos animes de Makoto Shinkai com 'Your Name' i 'El tiempo contigo'. El seu primer llarg com a director té molt d'aquests melodrames animats que emocionen fins a les llàgrimes. Un lluminós haiku en forma de pel·lícula, que també podrien haver titulat 'Dualitat' pel joc narratiu del director. Aquest joc contradictori de desitjos provoca diverses escenes d'una gran bellesa

Helt super (2022) 76 min. Animacio.

Ni acrobàtica ni atlètica, Hedvig és segurament massa maldestre per ser una superheroina ( dirigida oer Rasmus A. Sivertstein. Per poder seguir els passos del seu pare, Super Lion, accepta el repte de convèncer el seu escèptic entorn del contrari. Honrosa animació. Què té d'especial 'Una família de superherois', visual i tècnicament atractiva però que juga en una altra lliga que els grans imperis de l'animació. Doncs les proteïnes saludables que subministra a la infància. Té en el disseny de personatges de Carter Goodrich (Coco, Gru, el meu dolent favorit) i l'ús del 3D amb recursos del grafisme del còmic algunes de les seves més destacades virtuts visuals.

El fantastico caso del Golem (2023) 95 min.

Després d'una nit de festa, David,Brays Efe es precipita borratxo des d'una terrassa davant de la impotent mirada del seu amic Joan (Luis Tosar). El cos de David impacta contra el capó d'un cotxe desintegrant-se a mil trossos. Com que ningú sembla escandalitzar-se, Joan es proposa descobrir què ha passat. I així, es veu immers en un laberint d'incongruències i pianos que cauen del cel. Una lleugera trama a partir de la qual construeixen una cosa semblant a unes set peces d'humor absurd seguint un fil argumental de thriller que desemboca a un jocós estudi de l'estupidesa humana.L'arribada a la cartellera d''El fantàstic cas del Golem', pel·lícula loqüela des del seu mateix títol, és una estupenda notícia. Brays EFE, Bruna Cusi, Luis Tosar. Ana CAstilo, Javier Boletl triomf de l'impredictible a l'era del contrari. La divertida nova bogeria del duo creatiu Burnin' Percebes, Nando Martinez iguio de Juan GOnzalez Per a col·leccionistes d'aquest altre meravellós cinema, tan real com impossible. Barreja hàbilment fantasia, algorismes de consum i classicisme per explicar un viatge a la maduresa. "Els Burnin' Percebes aconsegueixen una de les grans virtuts de la ficció, fer creïble i gaudible una història més enllà de la seva possibilitat a la vida real.Malgrat la temàtica fantàstica i to absurd, la pel·lícula aconsegueix prendre terra donada la universalitat dels seus personatges

Operacio Kandahar (2023) 119 min.

Després de sabotejar un reactor nuclear iranià, l'agent de la CIA Tom Harris (Gerard Butler) descobreix que la seva identitat ha estat revelada als mitjans després que un informant exposés la implicació de la CIA a la destrucció del reactor. Harris disposa de només 30 hores per arribar a l'aeroport de Kandahar (Afganistan) i evitar la seva mort i captura. Per aconseguir-ho, necessitareu l'ajuda d'un traductor afganès anomenat Mo (Navid Negahban) que menysprea la violència i el vessament de sang causat pel conflicte bèl·lic. Perseguits per perilloses amenaces, entre les quals hi ha el despietat assassí Kahil (Ali Fazal), Tom i Mo es veuran obligats a unir forces per arribar, d'una peça, a Kandahar. El sorprenent, i sense sorpreses, cinema d'acció. Dins aquest tipus de cinema tan sobtat que costa un món diferenciar i donar-li una mica de singularitat, aporta una mica de caràcter. El que guanya en profunditat, pel costat de la consciència, ho perd pel costat de l'emoció. El tractament sonor, la violència visual, la fotografia, tot juga a favor d'un entretenidíssim realisme Butler només ha de fer el que millor sap. Dirigeix Ric Roam Waugh Protagonitzar una juganera pel·lícula de trets. Trepidant i estimable thriller d'acció on les persecucions, explosions i trets són el més important. Per a nostàlgics d'aquest tipus de pel·lícules condemnades a ser desterrades, com Travis Fimmel, Olivia Mai Barrett, Nina Toussaint White. Hi ha excés d'explicació. Tanta que en una pel·lícula d'aquestes característiques pot ser un problema per a qui només busqui tirotejos, explosions i sang. Tot i així, l'últim tram de la pel·lícula regala l'esperat i llarg climax. Si alguna vegada t'has preguntat per què Hollywood ja no fa pel·lícules com 'The Hunt for Red October' o 'Air Force One', potser has trobat la teva nova pel·lícula favorita. Gerard Butler entra en guerra, però contra l'entreteniment.

West side story (1961) 151 min. Amor sin barreras/ West side story( 2021)156 min.

Steven Spielberg revisa la pel·lícula del 1961 des d'una perspectiva més actual i amb un ofici innegable, però és lícit preguntar-se el perquè d'aquest 'remake'. Curosament fotografiada perJanuz Kaminski per una vegada un remake es una obra d'art altre cop. Una extraordinària adaptació la pel·lícula dóna nova vida a un clàssic sense modificar-lo gaire, el guio es de Tony Kushner i, alhora, aconseguint que ho veiem com si fos la primera vegada. El gaudi ha resultat ineludible. Spielberg aconsegueix impregnar del seu toc màgic un clàssic aparentment intocable i difícilment millorable ho ha fet amb el mestratge del superdotat. Moderna versión de "Romeo y Julieta". En el West Side de Nueva York, un barrio marginal, se disputan la hegemonía dos bandas callejeras: los "sharks" son puertorriqueños, y los "jets", de ascendencia europea. El jefe de los primeros es Bernardo, que vive con su hermana María, la cual acaba de llegar a Nueva York. Una noche, en un baile, coinciden los dos grupos y se desencadena una violenta pelea. 1961: 10 Oscar: incluyendo Mejor película y mejor director. 11 nominaciones 1961: 3 Globos de Oro, incluyendo mejor película - Musical. 7 nominaciones 1961: Círculo de Críticos de Nueva York: Mejor película. 2 nominaciones 1961: Sindicato de Directores (DGA): Mejor director. Alguns dels nous actors son Racjhee Zegler, ANsel Helgort, David Alvarez, Arne DeBose, Rita que repeteix, Mike Faist, JOsh andres Rivera, orey Stoll i Madie Ziegler. Los Montesco y Capuleto no son familias sino bandas callejeras, no viven en Verona sino en Manhattan, y sus rivalidades las dilucidan bailando al ritmo de Leonard Bernstein. Un musical de inmenso éxito que adaptó de Broadway la historia de Romeo y Julieta, con unos espléndidos números de baile, para conseguir la gloria con 10 Oscars (en su momento, la 2ª película de la historia con más estatuillas, tras "Ben Hur"). Lo cierto es que como relato narrativo -más allá de la citada modernización de Shakespeare- está algo sobrevalorada, pero las canciones, las coreografías, los títulos de crédito y su contagiante energía enamoran, entregando finalmente una obra que merece estar entre los grandes musicales del cine. Los más rumbosos bailes callejeros que imaginar se pueda. Cada milímetro de esta película es un regalo. La coreografía de Jerome Robbins, los títulos de crédito de Saul Bass y, por supuesto, la música, Vigorosa y moderna, esta enésima versión de "Romeo y Julieta" sigue siendo un título imprescindible y un clásico en el cine musical. El número de la pelea de las bandas todavía eriza de emoción. Historia de amores pandillescos que, además de ser premiada con varios y merecidos oscars no ha perdido con el paso de los años ni un ápice de interés. Memorable en todos sus aspectos. Un clásico Aparente adaptación de un famosísimo musical de Arthur Laurents. Las excelentes canciones y una coreografía que renovaba la tradición del género se combinaron en una historia muy bien trabada. Un musical hermosamente montado, impresionante, violento y lleno de emociones.Natalie Wood se posiciona firmemente como la joven estrella más importante de la época y se mete en la poderosa liga de los mayores. Llegaron tambien al estrellato ademas de Natalie, Richard Beymer, George Chakiris, Rita Moreno, Russ Tamblyn, Tony Mordente, Eliot Feld o Bert Michaels.

/Mascarade/ Los amantes del engaño (2022) 142 min.

Adrien,Pierre NIney) un seductor ballarí que veu la seva carrera acabada a causa d'un accident de moto, malgasta la joventut deixant-se portar per l'ociositat de la Costa Blava, mantingut per Martha (Marine Vatch,) glòria passada del cine. La seva vida fa un tomb quan coneix Margot Isabelle adjani), una criatura fascinant que viu a base d'estafes i manipulacions amoroses. Junts somniaran amb una vida millor i posaran en marxa una estratagema diabòlica, una farsa sentimental François Cluzet (James Cluzet, Jame Wilby iLaura Morante. Les seves postals de la Riviera Francesa o el disseny de la decrèpita mansió a l'estil Swanson són sens dubte de bella factura, però el director Nicolas Bedos es perd en la seva pròpia teranyina de manipulacions. Potser no és més que un plaer culpable tan distingit com un anunci de txolata. Però aquesta amoral comèdia manté un bon ritme, no està mal escrita i treu el millor partit del seu daurat càsting. Nicolas Bedos ha creat un misteri elegant i d'aspecte sumptuós, fa girar una enorme quantitat de trama en què les emocions genuïnes i els enganys astuts són difícils de separar. De to lleuger però amb alguns moments decididament cínics, una extravagància que Holl Charless Berling, Nicolas Briaçon Lucovic Couteaud, Yann Nekreb Rank Necrebrok.

Kepler sexto B (2o223) 92 min.

Zaida (Daniela Pexxoti)és una nena solitària que viu amb el seu padrastre (Karra Elejalde) en un barri humil, i el seu peculiar veí Jonàs (Jorge Bosch) un vell solitari, que passa els seus dies refugiat al seu món imaginari creient que el seu pis és una nau espacial, l'Orió, (Pâblo Molinero)en un planeta estrany i llunyà, Kepler, i ell un astronauta de la NASA (Juli Mira). La casual trobada entre tots dos esdevindrà una peculiar i especial relació en què tots dos es descobriran, s'ajudaran i se salvaran l'un a l'altre embarcant-se en una surrealista i emotiva missió de rescat mutu que els posarà fora de perill de les inclemències de la vida. El director Alejandro Suarez LOzano troba el to al seu humanista argument amb una sorprenent ambientació i un personatge captivador (Rairo Blas) Gran feina, i d'una senzillesa i una franquesa memorables, de Karra Elejalde. Més que a la senzillesa narrativa, l'encant d'aquesta pel·lícula està fonamentat en aquesta imatgeria espacial amb vestuari i atrezzo casolà i un to tragicòmic que deixa un pòsit amarg, però esperançador, alleujaments còmics i elements de ciència ficció que sorprèn i atrapa des del principi.

The Flash /2023) 144 min.

Els mons xoquen a "Flash" quan Barry Erza Miller, utilitza els seus superpoders per viatjar en el temps i canviar els esdeveniments del passat. Barry intenta salvar la seva família, però sense saber-ho altera el futur i queda atrapat en una realitat en què el general Zod (Ben Affleck) ha tornat i amenaça amb l'aniquilació, però en què no hi ha Superherois per recórrer. Llevat que Barry pugui persuadir un Batman molt diferent (Mixchael Keaton)perquè surti de la seva retirada i rescati un kryptonià empresonat(Michael Shannon i Sasha Calle) encara que no sigui el que està buscant. En última instància, per salvar el món on es troba i tornar al futur que coneix, l'única esperança de Barry és lluitar per seguir viu. Però aquest últim sacrifici serà suficient per reiniciar l'univers. La gran flaixada és Maribel Verdú. L'artefacte argumental és enginyós, requereix anades i tornades en el temps. Abunden les escenes espectaculars, i les emotives, i els cops d'enginy i de gràcia. És molt moguda i divertida. Ni els cinèfils a voltes amb 'Retorno al futuro' i amb les diferents encarnacions del ratpenat a la pantalla salven aquest atropellat festí de tot el lleig. Maneja tants personatges i girs argumentals que, malgrat la velocitat narrativa, Andy Musxchietti, no té temps d'explorar els seus assumptes de capçalera, seqüències d'acció amb gran inventiva i pulcritud visual. Miller i el Batman de Michael Keaton brillen al nostàlgic i emocionant comiat de DC al seu lluminós desplegament d'amor per la DC brillen instants de foscor i d'una tristesa bellíssima. No sents que res de veritat està en joc. Formalment correcta, fins i tot espectacular per moments. La banda sonora de Benjamin Wallfisch afegeix un plus. Trenca la mala ratxa de les pel·lícules de superherois de DC I millor que el que ens ha proposat Marvel Studios a les seves franquícies de superherois dels últims dos anys.

Upon Entry /La llegada (2023) 77 min.

Diego, urbanista veneçolà, i Elena, ballarina de Barcelona, es muden als Estats Units amb els seus visats aprovats per començar una nova vida. La seva intenció és impulsar les seves carreres professionals i formar una família a “la terra de les oportunitats”. Però en entrar a la zona d'immigració de l'aeroport de Nova York són conduïts a la sala d'inspecció secundària, on seran sotmesos a un procés d'inspecció desagradable pels agents de duanes ia un interrogatori psicològicament extenuant, en un intent de descobrir si la parella pot tenir alguna cosa a amagar. 2023: Festival de Màlaga: Millor actor (Alberto Ammann Brillant exercici de tensió. un mesurat guió en què es fonen la confiança i la ingenuïtat excel·lent pel·lícul. Una aparent pel·lícula petita que és un canó de profunditat i d'entreteniment. La pel·lícula creix de la mà d'unes interpretacions tan pautades i mesurades com el ritme impecable i implacable d'una cinta que s'esforça a erigir, i ho aconsegueix, un monument a la claustrofòbia. Els directors,Alejandro Rojas, i Joan SEbastiae Vazquez, basen el gran impacte de la seva pel·lícula en un guió molt polit en el seu progrés del drama i la intriga, en una posada en escena impol·luta de 'dolentes herbes' i en una interpretació versemblan. Els 74 minuts de metratge són un exercici impecable d'increment sostingut de la tensió dramàtica. Impossible apartar la vista de la pantalla ni tan sols un segon. Una pel·lícula petita, gens aparatosa. Però que sap com fer que l'espectador comparteixi les perles de suor amb els protagonistes. Les grans virtuts d''Upon Entry' són el seu guió i les interpretacions de Bruna Cusí i Alberto Ammann, probablement la millor de la seva carrera. Ugual que Laura Gomez, Bruna Cusi, Ben Temple, Gerard Oms i David Comrie. Són 74 minuts justos d'intensitat constant, de suspens creixent en espais irrespirables i de tensa situacio, una història que t'atrapa des del minut u.

Gemelos pero no tanto (2023) 98 min.

Als 33 dos bessons descobreixen l'existència de l'altre. La sorpresa és més gran com un és blanc i l'altre negre. Però el color de la pell és lluny de ser l'únic que els diferencia. Ahmed RAult, Bertrand Usclat, Jean Luc Bideau, Paline Clement son aquesta familia. Dirigeixen Olivier Ducray i Wilfried Meance.

Asteroid city (2023) 104 min.

El 1955, col·legials i pares de tot el país es reuneixen per a un concurs escolar dedicat a l'observació de fenòmens astronòmics (Junior Stargazer Convention) que es duu a terme en una ciutat fictícia del desert nord-americà anomenada Asteroid City. La convenció es veurà espectacularment interrompuda per esdeveniments que canvien el món. El millor Wes Anderson torna a les seves arrels alienígenes (...) el nucli central de la pel·lícula és d'una imaginació tan estranya, fèrtil i poderosa que només cal deixar-se abduir per la seva bellesa alienígena. El director ofereix un condensat de si mateix en la seva pel·lícula més críptica, estilitzada, desconcertant i andersoniana. Tan atapeïda de personatges i plànols narratius, Scarlett Johansson, Tom Hanks, Margot Robbie, jason Scharertzman, Tilda Swinton i Adrien, que només es deixa admirar des de la distància. No hi ha lloc per entrar-hi. El regalim d'informació verbal i visual és tan gran que, literalment, un surt del cinema esgotat. D'una forma sofisticada i brillantíssima el cineasta converteix aquest conflicte d'egos en un tapís insòlit de personatges i relacions humanes ambientat a la ciutat d'Asteroid City. I allà fa la seva màgia. Defraudarà qui busqui una unça de realisme o versemblança. Però per als incondicionals d'Anderson constituirà un altre banquet opípar: un diluvi de vinyetes hilarants que desborda imaginació.Un film bell i absurd, obra d'orfebreria fílmica, un emocionant autoretrat del compromís d'Anderson i els seus actors amb la creació escènica. El dramatis personae de la pel·lícula, amb la seva interminable desfilada d'estrelles, és tan extens que és pràcticament impossible trobar-li un cor emocional. De vegades a les marionetes de Wes Anderson els falta vernís humà.

Trenque Lauquen (2022) 250 min.

Una mujer desaparece.Laura PAredes) Dos hombres (Ezequiel Pierri i Rafael Spregeldburg) salen en su busca: ambos la aman. ¿Por qué se fue? Cada uno de ellos tiene su propia sospecha, y la oculta al otro que -misteriosamente- nunca llega a ser su rival. Ninguno tiene razón, pero, ¿alguien la tiene? Esa huida repentina se revela como el centro secreto de una serie de ficciones que el filme, sutilmente, se encarga de entretejer: el secreto del corazón de otra mujer (Elisa Carricajo), perdida también hace ya muchos años; el secreto de la vida de un pueblo de campo, sacudido por un acontecimiento sobrenatural que nadie parece percibir; el secreto de la llanura, que no deja de extenderse y devorarlo todo, como las sombras que inundan el mundo después del atardecer. Estas son las cuatro, las cuatro horas, que Laura Citarella hace que sepan, saben a poco. Cautiva de principio a fin gracias a la densidad y la originalidad de sus tramas y subtramas, de su estructura no lineal y sus abundantes digresiones. La película, podria ser una serie no para de cambiar de rostro y se desborda, como el cine inventado por Heráclito.La extensión temporal es aquí necesaria para sumergirnos en un laberinto de personajes y relatos urdido por un guion de una película única e incomparable. Se trata de una obra ligera, provocadora y enigmática. Un ejercicio literario y de demora narrativa,que introduce un esquema argumental básico del que surgen nuevas narrativas como si fueran piezas de una muñeca rusa. Las películas largas no son buenas, ni ambiciosas; pero 'Trenque Lauquen' es ambas cosas.Todo tiene sentido.

Transformers Rise of the beasts (2023) 127 min.

El 1994, un parell d'arqueòlegs es veuen embolicats en un antic conflicte a través d'una aventura per tot el món que es relaciona amb tres faccions de Transformers: els Maximals, els Predacons i els Terrorcons mentre ajuden Optimus Prime i els Autobots en una guerra per protegir la Terra davant de l'arribada d'Unicron. Els Transformers segueixen a la recerca d'una identitat més enllà de Michael Bay .Més espectacular que 'Bumblebee'que sap fer servir les seves cartes dosificant els ingredients d'acció i aventures sense que mirem el rellotge. Al primer 'Transformers' l'estrella era Megan Fox,ara és Dominique Fishback, que te L'aspiració, però, és la mateixa: convertir en or -narratiu- la ferralla d'una història massa gastada , aqui de Anthony Ramos. En conjunt, la pel·lícula surt donant-nos dues hores d'entreteniment. No té cap altra pretensió, aconsegueix la seva comesa, i surt com blockbuster estiuenc entretingut, encara que poc memorable Acció, tindrà dues tasses, dirigides per Steven Caple jr. No és com 'Bumblebee', però és un exemple de com una pel·lícula de 'Transformers' pot ser divertida sense donar-te mal de cap. La setena entrega de la franquícia aconsegueix, inexplicablement, colar-se per sota del llistó establert per les anteriors i convertir-se en la pitjor pel·lícula de lluita de robots metamorfs.

Todo sobre mi padre /2023) 89 min.

Dirigeix Laura Terruso a Sebastian Maniscalco, que diu al seu pare Salvo (Robert de Niro), un immigrant italià xapat a l'antiga, que té intenció de demanar matrimoni a la seva nòvia nord-americana, Ellie Leslie Bibb. Però abans de donar el seu vistiplau, Salvo insisteix a passar un cap de setmana amb els pares. El xoc cultural entre les dues famílies és senzillament inevitable, sobretot la Katrall, Kim. Comèdia, ben escrita però abandonada en la posada en escena. L'estructura és tan avorrida que recorda qualsevol altra i els secundaris (...) estan com a adorns. No hi ha res de nou ni destacable a la interminable hora i mitja. El terrible del film és que no hi hagi res ni ningú darrere de les càmeres. Una d'aquestes tèbies comèdies d'estudi amb tan baixa energia, tan poc inspirada i tan instantàniament oblidable que potser et costa recordar que l'has vist. Segons l'estàs veient, el teu cap divaga per llocs on has vist una escena o escenari en particular que s'han fet millor. De vegades, aquest altre escenari té el mateix actor. No és tan divertida com volia ser, però la seva salvació és la seva falta d'esperit mesquí. La majoria de personatges són caricatures fins a cert grau, però mai no hi ha una burla perversa. Frank Scheck: The Hollywood Reporter "El Sr. De Niro sembla haver-se quedat en gran mesura sense idees com a actor, i s'obre pas a batzegades per cada escena emprant una gamma d'expressions que van des de les celles arrufades fins a les celles arrufades" Kyle Smith: The Wall Street Journal "De Niro, beneït sigui, és el motor que manté aquest atrotinat atuell en marxa durant 90 minuts. Hi ha un parell d'escenes que suggereixen la pel·lícula més sòlida i fascinant que podria haver estat (

Spoiler alert/Quedate a mi lado (2022) 112 min.

La relació del periodista Michael Ausiello (Jim Parsons) i Kit Cowan (Ben Aldridge) fa un gir tràgic quan a Cowan se li diagnostica un càncer terminal. Una pel·lícula ben interpretada amb molt més sentiment autèntic que embafador; proporciona un recordatori benvingut que no hi ha res tan catàrtic emocionalment com un bon plor. Un testimoni dels bells grisos de l'amor, que poden escollir al moment, però que, quan se'ns presenta un panorama més ampli, s'aprecien per l'equilibri que proporcionen .Gran part de la pel·lícula simplement no funciona. Es tracta d'una obra lacrimògena que no es pot comparar amb un clàssic. Resultarà, sens dubte, massa simplista per a aquells que els toqui de prop, però il·lumina de manera útil i atractiva un moment que va suposar un progrés palpable i un canvi social. 'Spoiler Alert' es veu afectada per la senzillesa de la seva narració, i se salva només en part per les seves interpretacions, Sally Field, Josh Pais i Nikki M. James. La pel·lícula es desvia finalment cap a un terreny punyent, però només breument" Michael Showalter fa bé la seva feina perquè mai no es desvia del nucli de la seva història, el cor. Em va fer plorar al final, però les meves llàgrimes eren tan fictícies i poc fiables com el so de la banda sonora d'una sitcom. Tot just podia recordar el que acabava de veure. Pots revisaro llegint la novela de Michael Ausiello.

Padre i soldado / Tiralleurs (2022) 109 min.

1917, a la colònia francesa del Senegal. Bakary (Omar Sy)s'allista a l'exèrcit francès per quedar-se amb Thierno, el seu fill de 17 anys(Alassane Diong) reclutat contra la seva voluntat. Junts, pare i fill han de lluitar la Primera Guerra Mundial al front a França, un país que no coneixen i pel qual Thierno està disposat a donar la seva vida. Bakary s'embarca en una cursa intensa i infernal per salvar el fill. És una pel·lícula amb una missió noble, però també és una obra assetjada per contradiccions profundes. Res no té sentit, ni els combats, pocs i limitats, ni el drama, que comença com una crítica del colonialisme i acaba com a glorificació patriotera. L'estrella és Omar Sy, que aguanta amb el seu carisma i mprescindible en aquest drama bèl·lic francès adaptable per a antibel·licistes fascinats per l'estranya bellesa de la guerra al cinema. Aparentment, duu a terme una revisió del passat colonial francès. La pel·lícula es pot considerar com una revisió ambigua que desemboca en el patriotis me tipus. Els esdeveniments històrics que van inspirar 'Tirailleurs' resulten més convincents que el tractament que fa Mathieu Vadepied d'ells. És possible que trontolli, però aquest trist fet encara cou. 'Tirailleurs' és el que passa quan es desaprofiten les bones idees a favor d'una narració unidimensional i França té una història tan sòrdida de colonització que s'havia de tractar amb delicadesa i veracitat. "Tirailleurs' compta amb una interpretació potent i emotiva d'Omar Sy en una història que ajuda a donar llum sobre una part important i oblidada de la història. Lamentablement, s'abandona aquesta premissa massa aviat.

Mi hermano pequeño (2023)116 min.

Rose,Annabelle Lengronne oriunda, de Costa d'Ivori, arriba a França i s'instal·la als suburbis parisencs amb els seus dos fills, Jean i Ernest. Fallida per moments, erràtica i incomprensible altres, però sempre provocativa i inclassificable. És cinema gran des de la consciència de com som de petits. Es una cinta atrevida, surrealista, trasbalsada i, lliure. Fa la impressió que Leonor Serraille no està molt segura de la pel·lícula que vol fer, encara que es deixi arrossegar per la força dramàtica dels seus personatges Una obra solvent, honesta, de mirada franca i no paternalista, però cinematogràficament menor i sense cap novetat especial. Serraille sembla voler dir alguna cosa sobre els problemes d'integració que els subsaharians pateixen a Europa, però la seva evident poca traça com a narradora ens impedeix esbrinar què és" Apabullant Annabelle Lengronne (Serraille,) amb la seva pel·lícula, mira sense jutjar. El desig d'adaptar-se i viure per part d'una família que s'observa a si mateixa i que nosaltres, al seu torn, observem. Pel·lícula que, amb pudor, elegància i sense caure en clixés, explica una història inspirada en la del seu company sentimental [de Serraille] Lengronne, una estrella per a l'autèntica França. Un commovedor drama immigrant. Examina la línia il·lusòria entre infància i adultesa, innocència i experiència, present i passat

La desconocida (2023) 88 min.

Carolina (Laia Manzanares) és una jove ingènua i encantadora que coneix Leo (Manolo Solo) molt be, a través d'un xat. Ell és un home adult que s'ha fet passar per un noi de 16 anys i, enganyant-la, ha aconseguit quedar-hi en un apartat parc de la ciutat. Però a mesura que Leo coneix Carolina comença a sospitar que potser ella no és tan innocent i inofensiva com sembla. Una història molt neta en la seva imatge que, no obstant, revela un inquietant univers de sordidesa i secret. Un enigma centrat en les parafílies que s'aguanta molt millor a la primera meitat. La pel·lícula se les arregla per sotmetre l'espectador a un delicada i precisa tortura que és alhora thriller tens i anàlisi de costums, brillant de pur incòmode. La posada en escena de la història és molt senzilla, però immillorable un director que té un pla, que recarrega el que ja és terrible de la història, tan precisa en la seva presentació i desenvolupament, i tan precipitada com el seu desenllaç. Pablo Maqueda aconsegueix apoderar-se d'un tema repulsiu per convertir-lo en un pervers joc amb l'espectador, que cau pres dels seus constants girs de guió. Té té millors intencions que resultats finals: és provocadora i intensa, però també té inconsistències argumentals i un estil visual molt carregós que només aconsegueix desagradar .Forma, juntament amb 'Mantícora' de Carlos Vermut, una doble sessió de cinema incòmode. Cinema d'inesperats girs de guió. Cinema en estat pur, un viatge al fons del desig humà. La sorprenent pel·lícula de Pablo Maqueda que no voldràs que t'expliquin. Basant-se a l'obra teatral de Paco Bezerra, Pablo Maqueda construeix una pel·lícula pertorbadora i sorprenent amb cert humor.

Glassboy (2020) 90 min.

Pi Gambassi (Andrea Arru) és un nen que pateix d'hemofília i està animat per un desig desenfrenat de llibertat i coratge il·limitat: decideix començar la seva aventura al món i mostrar a tothom (Loreta Goggi, Girogia Wurth, Rosa Barbolini i Massimo de Lorenzo) que pot viure la seva vida com un nen normal. Dirigeix Samuele Rossi.

El maestro jardinero (2022) 111 min.

Narvel Roth (Joel Edgerton) és el meticulós horticultor de Gracewood Gardens. Està tan dedicat a cuidar els jardins d'aquesta meravellosa i històrica finca com a complaure la seva cap, la rica vídua Sra. Havernhill (Sigourney Weaver). Però el caos s'apodera de l'ordenada existència de Narvel quan la Sra. Haverhill li exigeix que prengui com a aprenent la seva rebel i problemàtica neboda néta Maya (Quintessa Swindell). Aquesta nova situació traurà a la llum foscos secrets d'un passat violent que també és una amenaça per a tothom. El resultat és la mateixa perfecta pel·lícula sempre. El resultat és, novament, una radiografia cabal d'un buit comú que té a veure amb la culpa, la gràcia i el perdó (Esai Morales, Victoria Hill). Per aquest ordre. La narració utilitza bé els elements narratius més perillosos i aconsegueix mantenir una línia d'intriga sempre difícil de preveure en una sorprenent barreja entre el nervi del thriller i les vedelles de la compassió i la malencolia. 0Segueixo amb relatiu interès la història i trobo fascinant algun moment. Veig i escolto sense passió 'El maestro jardinero', però tampoc m'avorreixo. M'intriga el que passa. I en aquests temps, això s'agraeix força.El tenebrisme de “El reverend” i la malenconia venjativa de “El comptador de cartes” desemboquen, al jardí en una del cicle de la vida. Als seus 76 anys, Paul Schrader demostra estar més fresc que les flors del jardi que cuida,una pel.licula immarchitable. Es l'obra d'un cineasta que cavalca, pletòric, a lloms d'una segona joventut. Rigor i llibertat podrien ser les paraules que descriuen millor el nou treball de Schrader, una de les seves pel·lícules més elementals.

Eismayer (2022) 87 min.

El sotstinent Eismayer és l'instructor més temut i el mascle més modèlic de l'exèrcit austríac, però porta una vida gai en secret. Quan s'enamora d'un jove soldat obertament gai, el seu món es posa de cap per avall. Basada en fets reals. Amb l'excelsa direcció de fotografia de Serafin Spitzer i un guió minimalista, Eismayer causa un nus a la gola davant una història d'amor gai allotjada en plena caserna militar. David Wagner escriu i dirigeix amb una precisió admirable, la dinàmica i el to del seu desenllaç no acaba de resultar versemblant Gerhard Liebman ofereix una interpretació potent en aquest drama basat en fets reals Una emocionant història d'amor que cridarà l'atenció dels espectadors LGBTQ+ amb Luka Dimic, Julia Koschitz, Antoni Noori, Karl Fisher Allan Hunter i Encara que Liebmann és qui roba la pel·lícula, el que Wagner fer amb ella és igualment impressionant. Una història valenta, esquinçadora on Wagner sap com combinar aquests moments més emotius amb una mica d'humor desenfadat i ofereix un debut impressionantment compacte i centrat que promet més

MANUSCRIT DEL SEGON ORIGEN (1985-1986) 30 min 7 capitols

Sèrie de TV (1985-1986). 7 episodis DIRIGITS per Richard Reguant. Un atac extraterrestre deixa la Terra desolada, i només s'han pogut salvar aquells que en aquell moment estiguessin sota l'aigua, ja que les armes mortíferes no aconseguien travessar les aigües. Alba una nena de només 16 anys aconsegueix sobreviure gràcies al fet que en aquell instant estava salvant un nen de color que s'estava ofegant en un riu. De manera que quan surten a la superfície es troben amb un món destruït i sense ningú més que ells dos. Les seves aventures els portaran a descobrir-se mútuament, ia descobrir un món que els homes ja havien pervertit a base d'ambicions desmesurades i racismes. Alba i Didac començaran un nou món sense barreres socials, racials o econòmiques. On tots siguin iguals. Però fins a aconseguir els seus desitjos passaran milers de perills. Finalment segles després, uns nens són guiats per un museu on es conserven restes de l'inici de l'anomenat segon origen on es troba en lloc destacat el manuscrit d'Alba la nova mare de tota la humanitat. Segons la novela de Manuel de Pedrolo

a place called Glory (1965) 92 min.

Cada any, les autoritats de Glory City, (Gerard Tichy, Angel del pozo i Marianne Koch per celebrar l'aniversari de la seva fundació preparen un espectacle que consisteix en el desafiament a mort entre dos famosos pistolers. Aquest cop els toca el torn a BrennerLex Baxter i Deakes (Pierre Brice). Tot i això,(dirigit per Sheldon Reynolds) quan s'estan ultimant els preparatius, un genet foraster els informa que Deakes ha mort. El temor dels aldarulls que puguin provocar els forasters que han vingut a veure l'espectacle, fa que se substitueixi el pistoler mort pel seu assassí.Rodada a Bigues.

Alma viva (2022) 88 nuin..

Com cada estiu, Salomé torna de vacances al seu poble familiar enclavat a les muntanyes portugueses. Allí gaudeix amb les seves ties i cosins d'un ambient alegre i festiu fins que es produeix de manera inesperada la mort de la seva àvia estimada. Mentre els adults es dediquen a barallar-se entre ells a causa de l'herència i s'enfronten als vilatans abans de l'enterrament com si fossin forasters al seu propi poble, Salomé comença a sentir el poder de totes les tradicions que la seva Avoa li va explicar abans de morir. Mentre les creences sobre l'existència dels esperits segueixen vives, Salomé, des de la innocència que brinda el que és quotidià, aconseguirà unir la seva família sota una pluja redemptora. Exquisida i emocionant, aquesta pel·lícula aconsegueix brillar perquè el seu realisme màgic és capaç de portar-nos pel camí d'un deliciós costumisme surrealista. La primera gran sorpresa d'aquesta pel·lícula és comprovar com al país veí també ha arrestat aquesta conjugació de mirada infantil i vida rural que tant de joc dóna darrerament al cinema espanyol. La claredat, la rotunditat i la bellesa amb què posa en escena les creences, alienes a la fe, d'un poble que hi busca respostes i remeis als comportaments més atroços . 'Alma Viva' és una obra petita, delicada però atractiva, que té la cura de complir amb la seva comesa sobrenatural fermament basada en el realisme observacional. 'Alma Viva' és una primera pel·lícula atractiva de la directora novell,premiada a Valladolid,Cristele Alves Meira, una obra amb caràcter que no perd el temps tractant de ser una cosa que no és.Es original, personal i profundament sentida, 'Alma Viva' suposa un impressionant debut a la ficció de l'ascendent cineasta portuguesa Alves Meira i els actors Lus Michel, Anna Padrao,Jacqueline Corado i Catherine Salee Cal destacar la tensió única del realisme màgic de la pel·lícula.

Pacto de silencio (1949) 106 min.

Isabel(Ana Mariscal) recibe un comunicado oficial anunciándole que su marido, un militar del ejército británico, ha sido dado por muerto. Pero la verdad es que ha sido trasladado a los servicios de inteligencia. Un día, recibe un aviso de John, que le dice que está de viaje por España y desea reunirse con ella durante unas horas. Todo se complica porque el militar debe matar a un espía nazi. Además, Isabel será procesada como encubridora del crimen. Dirige a Mariscal, Rafael Bardem. Tambien a Adriano Rimoldi, MAria MArtin i Conrado San Martin. Guio delsprestigios critic Alfonso Sanchez. Exteriors de Bigues i iRiells del Fai.

A 20 pasos de la muerte (1970) 80 min.

Un sergent de l'exèrcit confederat troba un nen mestís enterrat fins al coll a punt de morir. El sergent el rescata i se l'emporta a casa on espera la seva filla. Passen diversos anys i, quan el nen ja és adult, algú del passat torna per venjar-se del .Film de Enrique Escobar i Antonio Mollica, amb Dan Reed,Aberto FRanese, Patty Shepard, Lus induni,Gaspar Indio Gonzalez, sobre una novela de Lou Carrigan

Ti mangio il cuore (2022) 117 min.

Regió d'Apulia. Cremat pel sol i per l'odi, el promontori de Gargano és disputat per criminals que semblen venir d'un passat remot regit per la llei de la jungla. Una terra arcaica que recorda el Llunyà Oest, on la sang es renta amb sang. Una vella enemistat entre dues famílies rivals es revifa per un amor prohibit: el d'Andrea, (Francesco di Leiva) hereu a contracor dels Malatesta, i Marilena, (Elodie) bella esposa del cap del clan Camporeale. Una passió fatal que torna a posar en guerra els dos clans. Però Marilena, bandejada del Camporeale i presonera de la Malatesta, disputada i maltractada, s'oposarà a un destí ja escrit amb força de mare. Tots els personatges principals són transparents. La història gairebé no guarda sorpreses i hi ha potser excessiva insistència a reiterar i reblar situacions previstes, però cal reconèixer-li personalitat física. Tremenda història mafiosa amb sobredosi de dol i mugre, que s'allunya de les habituals comèdies rodades a Puglia, però la implacable estetització del salvatgisme pot resultar monòtona i mecànica en aquesta pel·lícula definitivament llarga Per aixo Pippo Mezzapesa necesita els tres guionistes,Cavide Serijno Antonella Gaeita i ell mateix.

THE BOOGEYMAN (2023( 98 MIN.)

L'alumna d'institut Sadie Harper (sOPHIE thatCHCER) i la seva germana petita(Vivien Lyra Blair) Sawyer s'estan recuperant de la mort recent de la seva mare (Marin Ireland) però no tenen massa suport per part del seu pare,(Chris Messina) Will, un terapeuta que està bregant amb el seu propi dolor. Quan un pacient desesperat (David Dasmalchian) apareix inesperadament a casa buscant ajuda, deixa enrere una aterridora entitat sobrenatural que s'aprofita de les famílies i s'alimenta del patiment de les víctimes. Adoleix de falta de valentia en la presentació de la seva proposta, provocant com a resultat un film amè i oblidable, a parts iguals. Utilitza amb mestria els punts de vista, els plànols subjectius, el fora de camp i el contrast entre llum i foscor, a més d'afegir al relat el que el guió obvia: el món dels adults com un univers de morts en vida. Eficaç però decebedor,'The Boogeyman', sembla més un problema de guió que d'execució, li falten originalitat i plantejar-se amb més ganes coses essencials. Una adaptació de Stephen King sense rel.levància però que posa els nervis de punta. Una pel·lícula consolidada al cànon del terror modern, una barreja d'al·legoria del dol i pel·lícula de monstres que fa força por, però també, tòpica i tèrbola. Una vegada que 'The Boogeyman' es torna una grinyolant pel·lícula de terror, la majoria dels seus mèrits cauen en l'obli.

Spider-man Across rhe spider verse (2023) 140 min Animacio

Després de retrobar-se amb Gwen Stacy, l'amigable veïnat de Spiderman de Brooklyn al complet és catapultat a través del Multivers, on es troba amb un equip de Spidermans encarregats de protegir la seva pròpia existència. Però quan els herois s'enfronten sobre com manejar una nova amenaça, Miles es troba enfrontat a les altres aranyes i ha de redefinir el que significa ser un heroi per poder salvar la gent que més vol. La seqüela d''Un nou univers' es consolida com un rar prodigi destinat a rescatar l'univers Marvel i voltants del tedi, la repetició i fins i tot el sentit comú. La infinita gamma de tècniques que utilitza produeixen una experiència, tan aclaparadora com hipnòtica, que deixa l'espectador en estat hipnòtic. Simplement extraordinari. Aclaparadora i emocionant alhora podríem dir que, amb la seva mera existència ha fet vell tot el cinema d'animació existent. No és una pel·lícula. És una experiència. Una odissea tan espectacular com íntima El més recomanable és agafar-se a la butaca i deixar-se arrossegar per l' energia d'aquesta muntanya de circ. Encara millor que la primera. Una atrevida i molt exploradora obra mestra del cinema d'animacio que ofereix un espectacle visual increï. Un artefacte tan sofisticat com construït, un prodigi pirotècnic que explora infinitat d'opcions en un compendi admirable, però també saturant.

Secaderos (2022) 98 min.

Un petit poble rural és el paradís duna nena de ciutat(Vera Centenera) i la gàbia d'una adolescent (Ada Mar Lupiañez) local. Dues històries paral·leles que transcorren entre assecadors de tabac durant un estiu tenyit de realisme màgic. Amb metàfores clares i senzilles, però de gran eficàcia, la directora Rocio Mesa, ha compost una obra (Tamara Arias) libèrrima i recòndita (Cristina Eugenia Jose Saez Cinejero) en què potser hi ha passatges que semblen de documental mes que seqüències que confronten amb la videocreació. Rocío Mesa no aconsegueix una gran obra, però sí una cosa meritòria en la seva proposta tan carregada de realitat, humilitat i naturalisme, que és un forat perquè hi convisqui l'irreal. Una psicodèlica faula sobre l'Espanya buida plena d'inventiva. Un poderós gir, tranquil però efectiu, que el cinema espanyol recent ('Alcarràs', 'Suro', 'L'aigua'...) ha dirigit sobre el món rural defineix 'Secaderos' Òpera prima prometedora que apunta a bon futur. Una interessant i emotiva faula sobre el sentit de la identitat i la recerca de llibertat un lúcid exercici de recreació de la memòria sentimental, amb moments que aconsegueixen certa màgia. Construeix Mesa una pel·lícula que sap assentar-se sobre el misteri i l'emoció, tot i que cau puntualment als llocs comuns del drama iniciàtic.

Rebel (2022) 133 min.

Kamal(aboubak Bensahihi) decideix anar a Síria per ajudar les víctimes de la guerra. Però, en arribar, es veu obligat a unir-se a un grup armat i està bloquejat a Al Raqa. El seu germà petit, (Amir el Arbi)Nassim, que somia unir-s'hi, es converteix en una presa fàcil dels reclutadors de la gihad. La Leïla, la seva mare, (Lubna Azabal)intentarà protegir el seu fill més jove. Conté un grapat de coreografies excepcionalment ben rodades i malbaratants de tensió, Simplifica un tema complex, i potser aquesta sigui la seva major virtut. Loable dramatització que tracta de desmuntar els mecanismes de propaganda de l'Estat Islàmic. No obstant això, pot deixar la impressió que no és gaire més que un exercici de contra-propaganda, per prevenir captacions.Esquinçadora i indispensable tres trames que s'entreteixeixen barrejant temps narratius, així com usant la música i el ball com a trencadors contrapunts. Una proposta original que deixa un profund pòsit amarg. Dura i inquietan Una bona i molt interessant pel·lícula que propicia reflexió. Pot ser que sigui dur, però les seves floritures estilístiques i el seu profund sentiment de tristesa subratllen la sinceritat dels directors Adil i Bilall Fallah en explicar una història que els toca de prop. Cal veure-la per creure-la. Aquest treball demostra per què és essencial per al cinema tenir una àmplia gamma de veus que expliquin les històries, i això és el que provoquen aquests increïbles sobresalts. 'Rebel',és profundament cruel amb el seu conjunt de personatges, cap escapa realment a les goles tortuoses del conflicte. El seu miratge variarà, però maleïda sigui, si no és memorable.

Los osos no existen / No bears (2022) 107 min.

Dues històries d'amor paral·leles on els desitjos de les parelles es veuen frustrats per obstacles ocults i inevitables, la força de la superstició i la mecànica del poder. Festival de Venècia: Premi Especial del Jurat Una obra mestra tan trista, tan bella i tan clara que espanta." Extraordinària pel·lícula en la que Jafar Panahi construeix un complex laberint de miralls amb ell com a protagonista, reflexionant, és clar, sobre què signifiquen les distàncies. L'argument pretén ser complex, però em resulta confús. Anodino a estones. I tediosa la realització. I desitjaria tot al contrari, pensant en les duríssimes circumstàncies que pateix el seu autor.Panahi torna a desafiar amb mestria els seus carcellers, sorprenentment profètica, una de les obres més complexes del seu autor, perquè a la sofisticació conceptual afegeix dosis extraordinàries de fúria, i de pessimisme lacerant. És una pel·lícula trista i desencantada, però esquitxada d'humor i d'una puresa cristal·lina en la seva simplicitat expositiva. Reivindica el cinema com a vehicle per a la transformació de la realitat. És un acte polític radical. Se centra també en una profunda reflexió sobre el significat de les imatges, en moviment o estàtiques.

Los encantados (2023) 108 min.

Després de la recent separació, Irene(Aina Clotet)s'enfronta per primera vegada a l'absència de la seva filla de quatre anys, que està passant uns dies amb el seu pare (Daniel Perez Prada). Incapaç d'adaptar-se a aquesta nova realitat, decideix viatjar a un petit poble del pirineu català on hi té una casa, buscant recuperar la seguretat i la calma que sent que fa temps que ha perdut. Però el lloc, que en el passat va ser tan familiar, es presenta a poc a poc tan aclaparador com la seva nova vida i l'acabarà forçant a deixar de fugir per enfrontar-se a les pors. Una altra interpretació majúscula de Laia Costa,un relat visual d'exquisida posada en escena, que transcendeix la lletra per abraçar un concepte tan bàsic com en el fons difícil d'aconseguir: el cinema. Elena Trapé continua de forma brillant la seva radiografia del desencís, en 'Els encantats' es pot llegir punt per punt i amb una precisió que espanta com la continuació natural de 'Cinco lobitos'" Cinema que amb una càmera i una actriu converteix en excepcional una història de tantes. Conté un memorable gir escatològic, i constitueix una elegant exploració de la cara B del procés de separació per a una generació que ho tindria com a molt normalitzat. És molt estimulant en la seva manera d'amagar informació i de plantejar les el·lipsis, malgrat possibles desajustos, el risc en la concepció del relat sempre serà més interessant que l'aposta pel lloc segur. Crònica del buit que deixa l'amor maternofilial per als que vulguin submergir-se en aquests sentiments els esperen gairebé dues hores de ple gaudi amb l'interpretació supèrbia, una vegada més, de Laia Costa.L'acompanyen molt be tambe Pep Cruz,Aina Clotet i Ainara Elejalde.

LAS CICLADAS, Escapada de amigas (2022)110 min.

D'adolescents, la Blandine i la Magalie Krisitin Scott Thomas i LAure Calamy, eren inseparables, però van passar els anys i es van perdre de vista. Quan els seus camins es tornen a creuar, decideixen fer juntes el viatge que sempre havien somiat. Se'n van a Grècia, al seu sol ia les seves illes, però l'escapada de somni no surt com havien planejat. Ara tenen una visió molt diferent de les vacances... i de la vida! El seu principal problema és que no desferma riallades, sinó que es conforma a deixar un pòsit sentimental amb traces d'amargor d'allò més efímer. Per a incondicionals de la Calamy, pero tambe de Olivia Cole, MAthias Minne o Antoine Levannier entre els quals ens comptem.

El sabor d e las cosas simples/Umami (2022) 107 MIN.

Després d'una experiència propera a la mort, el xef més reconegut de França es llança a la recerca del sabor amb què un xef japonès el va vèncer en un concurs el 1978 amb un senzill bol de ramen. La personalitat a la pel·lícula se l'atorga Depardieu i la part japonesa és la més interessant, potser pel motiu que l'actor Kyôzô Nagatsuka crea el seu personatge més altura i suggeriment que el propi guio. La força aclaparadora de Depardieu assaona una gastrocomèdia saborosa. El maeix pasa amb Pierre Richard, Akira Emoto, Sandrine Bonaire. Una faula gastronòmica exòtica i extravagant, d'estructura força desconjuntada. Proposa, entre subtrames innecessàries, la confrontació entre un xef francès de gran prestigi i un altre japonès molt més modest

El caso Padilla (2022) 78 min.

L'Havana, primavera del 1971: El poeta Heberto Padilla acaba de ser posat en llibertat i compareix davant el gremi d'escriptors cubans on entona una "sentida autocrítica", es declara agent contrarevolucionari i acusa de complicitat molts dels seus col·legues presents, entre ells, la seva dona. Un mes enrere, el seu arrest sota l'acusació d'atemptar contra la seguretat de l'estat cubà, va mobilitzar l'avantguarda intel·lectual del món sencer, que van dirigir una carta a Fidel Castro exigint la llibertat del poeta, l'únic pecat del qual va ser dissentir a través de la seva obra poètica. El mea culpa de l'escriptor, la gravació del qual es mostra per primera vegada al públic, marca la línia narrativa d'una història en què apareixen testimonis de Gabriel García Márquez, Julio Cortázar, Mario Vargas Llosa, Jean-Paul Sartre, Jorge Edwards i Fidel Castro . El perfecte retrat d'un món del passat que s'ensorra i que, a la seva manera, encerta a reproduir amb una precisió que espanta la imatge del present de Cuba, mostra un mecanisme cruel i encara perfectament vigent que, en efecte, és patrimoni del present. L'esgarrifosa immolació d'una ovella negra de la revolució cubana es Un duríssim i pertorbador retrat de la por. Un documental que impacta pels fets que compta, pels materials d'arxiu que empra, pels testimonis que recull i per l'esgarrifa que produeix el que es respira és el valor de la por, o pitjor, la por al valor. Documental terrorífic i demolidor, una demostració palmària del contraproduent que la propaganda pot ser i una rellevant reivindicació de la llibertat de pensament i expressió. Herberto Padilla és l'espectacle.Pavel Giroud li posa el contrapunt amb entrevistes i declaracions que fan evident les causes del cisma ideològic del que s'ha anomenat 'El cas Padilla'.El cineasta aconsegueix que l'espectador es converteixi en detectiu i muntador de la pel·lícula. No és un simple documental, és cinéma vérité. Cine pur i dur del que és real, que es nega a callar davant les injustícia. Admet una primera lectura com a testimoni històric, però que també es nodreix dels elements de tensió propis d'un thriller generant un format híbrid realment nou des de l'òptica narrativa.

Como dios manda (2023) 90 min.

Andrés Cuadrado(Leo Harlem) és un estricte funcionari del Ministeri d'Hisenda. Es considera abans que res una “persona com Déu mana” i dóna per fet que tot respon a un ordre natural, jeràrquic i inamovible. Després d'un enfrontament desafortunat amb una companya de treball (Maria Morales), és sancionat i traslladat a Igualtat, on tot és nou per a ell. Allà s'haurà de posar al dia per poder adaptar-se a aquest nou ordre de les coses. Comèdia d'humor directe, blanc i tendrament provocador. La clau de l'eficaç guió , és que respecta regles tan bàsiques de la comèdia com comprendre els seus personatges ( Daniel Perez Prada, Stephanie Magnin Vella, Maribel Salas) i establir complicitat amb el públic. "La idea és bona. A la primera part no s'escapa de l'espanyolada contemporània. No obstant, amb una direcció més dinàmica de Paz Ramirez explota en un últim metratge que et deixa un somriure de musical.

Toda una vida (2023) 72 min.

Tota una vida, es un necessari documental de Marta Romero Coll, sobre la vellesa, l'envillement,l' Alzheimer i d'altres malalties limitadores de la movilitat i els records. Es una pel·lícula feta de retalls, els enregistraments domèstics amb què al llarg de 12 anys la directora ha retratat els seus avis, Paco i Trini. Junts durant més de 60 anys, la seva és una història d'amor única que Marta Romero captura amb la càmera per salvar-la del pas del temps i de l'oblit. Un amor que s'estén a tota la família i que serà posat a prova quan l'Alzheimer s'encreui a les seves vides.

Matar cangrejos (2023) 106 min.

Rayco,(Agustin Diaz) un nen de 8 anys, i la seva germana Paula de 14 (Paula Campos), maten el temps com poden mentre esperen ansiosos l'arribada de Michel Jackson a Tenerife. La seva mare, Sigrid Ojel)però, s'ha quedat embarassada d'un estranger Casper Gimbrere, i la seva vida podria canviar abans que el cantant arribi a l'illa. Omar a.Razzak s'acosta a aquest Tenerife amb una mirada escrutadora i compassiva alhora. Pel·lícula de racons en runes, proposta caòtica, imprevisible, però d'una poesia subjugant. El format ampli i la vivesa dels paisatges de Tenerife accentuen de manera poètica l'avorriment dels protagonistes, alhora que evidencien l'aïllament d'una terra d'una bellesa captivadora. Color al naturalisme, Una de les pel·lícules revelació del Festival de Màlaga, pura essència de Tenerife des d'una mirada crítica a la decisiva turistificació de l'illa als anys 90. Un vibrant exercici de nostàlgia que llança l'espectador directament al cor palpitant d'un poble costaner de Tenerife el 1993. És alegre i malenconiós i sembla tan autèntica com un vídeo casolà.

Maestro(s) 2022) 96 min.

En la familia Dumar, el oficio de director de orquesta se transmite de padres a hijos: François (Bruno Chiche)termina una brillante carrera internacional, mientras que Denis(Yael Langmann) acaba de ganar una enésima Victoria de la Música Clásica. Cuando François se entera de que ha sido elegido para dirigir la Scala, su gran y último sueño, no se lo puede creer.Cecilia Rouaud, amb la idea de Joseph Cedar el oficio de director de orquesta se transmite de padres a hijos.

Los caballeros del Zodiaco / Saint Seiya, Knights of the Zodiac (2023) 112 min.

Seiya (Mackenyu Arata), un tossut adolescent de carrer, es passa el temps lluitant per diners mentre busca la seva germana segrestada ( Mdison Iseman). Quan en una de les seves baralles se li revelen poders místics que desconeixia, Seiya es veu immers en un món de sants en guerra, antics entrenaments màgics i una deessa reencarnada que en necessita la protecció (Famke JAnssen). Per sobreviure, haurà d'acceptar el seu destí i sacrificar-ho tot per ocupar el lloc que li correspon entre Els Cavallers del Zodíac. Aberrant adaptació dirigida per Thomasz Baginshki amb guio de Josh CAmpbel basat en el manga de MAssami Kurumada de la qual gairebé no es pot rescatar res ressenyable. És pesada com una armadura i comet el pecat de posar-se seriosa la qual cosa anul·la moltes de les seves poques virtuts, entre elles la més important de totes: la diversió. Amb els seus mediocres efectes visuals i una narració força maldestre, no aconsegueix inspirar prou entusiasme per afrontar la perspectiva de futures seqüeles. Encara que les seqüències d'acció estan ben coreografiades i els efectes especials comencen amb força, la pel·lícula no aconsegueix captar prou energia o carisma dels personatges principal .Una pel·lícula per gaudir amb unes crispetes. Destrossa una estimada franquícia d'animi i fa una pel·lícula sense sentit. Tot i que conté molts elements de l'original, no triga a caure en artificis narratius en sobrecarregar incessantment els llaços emocionals.

La sirenita /The little mermaid (2023)135 min.

Ariel( Halle Bailey), la més jove de les filles del Rei Tritó (JAvier BArdem) i la més desafiadora, vol saber més sobre el món més enllà del mar i, mentre visita la superfície, s'enamora de l'aposto Príncep Eric (Jonah Hauer King). Tot i que les sirenes tenen prohibit interactuar amb els humans, Ariel ha de seguir el seu cor. Així, fa un tracte amb la malvada bruixa del mar, Úrsula (Melisa McCarthy), que li dóna l'oportunitat d'experimentar la vida a la terra, cosa que posa en perill la seva vida i la corona del seu pare. L'arma secreta de Rob Marshall és sens dubte Halle Bailey, que malbarata carisma. L'actriu manté a la superfície la pel·lícula Sí, el seu tercer acte flaqueja però 'La Sirenita' aguanta el tipus i troba centelleigs de màgia. La canalla disfruta recordant els sirenitus de dibuixos. Prometia espectacularitat, i bogeria. El resultat, que no és exactament així. té diversos atractius. El principal, el carisma de Halle Bailey un món aquàtic que no acaba de brillar. L'acció resulta confusa i el de les profunditats, que podria haver-se dut a l'extrem extravagant d'una orgullosa cavalcada, és tan fugaç com modest. I el pitjor: l'humor brilla per la seva absència. Entretenida, amb una fantàstica protagonista, però sense arribar a aportar res de nou. Millor que molts altres remakes, però sense assolir la brillantor de la d'animació. Un altre remake live-action que ningú va demanar trontolla a la corda fluixa a causa de decisions creatives qüestionables, un apartat tècnic millorable i algunes decisions de càsting desencertades. Rob Marshall corre el risc de saturar el públic amb efectes visuals però el repartiment, que és perfecte, ho compensa. Un remake que mereix causar sensació Halle Bailey imprimeix encant i poder vocal a aquest rellançament del clàssic Disney .

La pecera (2023) 92 min.

Noelia,(Isel Rodriguez,)malalta de càncer, no vol tractar-se i decideix buscar vies d'escapament tornant a la seva Vieques natal, una illa paradisíaca porto-riquenya a les aigües de la qual s'amaguen tones de residus contaminants provocats per l'exèrcit nord-americà. La trama personal d'aquesta dona buscant que respectin les seves decisions s'entreteixeix amb la seva implicació en un grup de denúncia política i mediambiental per la situació que viu l'illa de la seva llar materna. Una pel·lícula bella, molt de cinema independent, de les que no es veuen -ni es produeixen- en plataformes. Molta atenció a Isel Rodríguez.Descomunal Isel Rodríguez a la La peixera extreu bellesa i dolor en mirar de front, de manera crua però també tendra. Relat filio-maternal ple d'emoció, femineïtat i dolor. Hi ha una energia desafiant i rebel que vibra a 'The Fishbowl', encara que només sigui de forma intermitent. Un debut impactant però desigual que sembla una mica menys aconseguit que la compromesa interpretació central d'Isel Rodríguez que ho impulsa. Serveix tant d'estudi de personatges com Modeto Lacen, Carola Garcia, Georgina Borri,i Anamin Santiago com de testament als habitants de Vieques que van decidir quedar-se i completar la tasca de restauració mediambiental per ells mateixos. Les seves imatges semblen estremir-se amb una inquietant sensació d'urgència.

EXTRAÑA FORMA DE VDA (2023) 131 min.

Un home (Pedro Pascal)travessa a cavall el desert que el separa de Bitter Creek. Ve a visitar el Sheriff Jake (Ethan Hawke). Vint-i-cinc anys abans, tots dos -el xèrif i Silva, el ranxer que cavalca a trobar-lo- van treballar junts com a pistolers a sou. Silva ve amb el pretext de retrobar-se amb el seu amic de joventut, i en efecte celebren la seva trobada, però l'endemà al matí el xèrif Jake li diu que la raó del seu viatge no és el record de la seva vella amistat. Almodóvar humanitza i ennobleix el 'western'en un delicat prodigi de classicisme i passió pel cinema.Pedro Almodóvar conquereix l'Oest amb el seu romanticisme boig i crepuscular com demostren alguns des actors Jason Fernnadez, Jodse Condesa George Steane, Manu Rios, Pedro Casablanc i fins Sara Salamao al bell Oest no hi havien dones. Al menys com les conexiem fins ara.És curt, és western, és gai, és millorque un excel·lent curtmetratge ( L'únic quelamentem és que sigui tan curta, I passen tantes coses en tan poc temps que a un li agradaria seguir vivint-hi. Almodóvar dispara a l'ànima ‘queer’ del western aMB L'adscripció al gènere del western és deguda al fet que els personatges van vestits d'època, apareix un cavall i es dispara un revòlver, m'assalta la sensació que he estat una estona afortunadament curta en companyia del no-res. Emotiva i tendra història de desig i amor, erotisme i sensualitat totes aquestes suggerents i evocadores seqüències ens porten a cadascun de nosaltres a allargar el curtmetratge. Un western més, i no precisament molt distingit. Almodóvar res aquí en aigües que li són molt alienes i en què no acaba de trobar-se a si mateix. I es nota massa.mpanyia del no-res. .

EL COLIBRI (2022) 126 MIN.

La pel·lícula segueix la vida de Marco Carrera (Favino), a qui tots els seus coneguts anomenen "el colibrí", al llarg de les dècades. Des de la platja on en la seva adolescència Marco coneix Luisa (Bérénice Bejo), la dona que estimarà tota la vida; passant per Roma, on viurà durant anys amb la seva esposa Marina (Kasia Smutniak) i la seva filla Adèle; i acabant a Florència amb el seu amic el psicoanalista Daniele Carradori (Nanni Moretti), que li ensenyarà a fer front als continus canvis de rumb i cops del destí amb el millor dels ànims. Archibugi sap construir un sòlid melodrama. El film flueix sense caure a l'escarafall gratuït de l'esquinçament meridional gràcies a l'elegància dels adorables Faví i Bejo.Un melodrama ambiciós però essencialment banal. (...) dóna molta importància a la seva construcció no lineal, i aquest mètode narratiu acaba resultant més problemàtic que avantatjóS. No aixeca el vol aquest melodrama i es queda en culebró. El joc amb el temps és excessiu: confon més del que il·lumina. I Moretti, amb la seva sola presència, remarca la comèdia implícita en aquest drama. Dóna com a resultat un melodrama sentimental però estranyament insubstancial. El caràcter fragmentari de la narració i el constant remenat del temps dificulten la connexió emocional. Atesa la intensitat de la seva història i el seu enfocament de direcció i interpretació, l´impacte emocional està definitivament garantiT.

De humani corporis fabrica ((2022) 115 min.

Fa cinc segles, l'anatomista Andrés Vesalio va obrir el cos humà a la ciència per primera vegada a la història. Avui, Fa cinc segles, l'anatomista Andrés Vesalio va obrir el cos humà a la ciència per primera vegada a la història. Avui, De Humani Corporis Fabrica obre el cos humà al cinema. Revela que la carn humana és un paisatge extraordinari que només existeix a través de la mirada i latenció dels altres. Com a llocs de cura, patiment i esperança, els hospitals són laboratoris que connecten tots els cossos del món. Premis 2022: Festival de Cannes: Secció Quinzena de realitzadors 2022: Associació de Crítics de Los Angeles: Millor film experimental Mostrar tots Crítiques "Inclassificable i impactant documental (...) no és fàcil veure una pel·lícula com 'De humani corporis fabrica', però a qui li interessi, ja sigui per una raó científica, artística o humana, pot sortir fascinat del cinema." Javier Ocaña: Diari El País "Imatges mai vistes, que potser preferiríem no haver vist (...) La versió gore d''Erase una vez… el cos humano', un malson descarnadament poètic i transitat per un humor tan negre com qüestionable. (...) Puntuació : ★★ (sobre 5)" Philipp Engel: Diari La Vanguardia "És aquest subratllat, que es produeix en forma de morbositat i efectisme excessiu, el que genera els dubtes sobre la posició del film pel que fa a les situacions i les persones que retrata" Jara Yañez: Caiman "Aquesta fascinant i sagaç aproximació a la cirurgia moderna és una experiència memorable (...) Una lliçó sobre la carn a què val la pena assistir (...) Un documental penetrant i profund" Jordan Mintzer: The Hollywood Reporter "Ens trasllada al cos viu, utilitzant microscopis, ultrasons i càmeres endoscòpiques i cialítiques per presentar els seus processos interns més vívidament del que ha aconseguit mai una pel·lícula de no-ficció" Guy Lodge: Variety "L'art dels metges és una font tant d'entreteniment com de sorpresa. Una pel·lícula que ho té tot: tristesa i humor, mort i naixement, camaraderia i fredor" Ben Kenigsberg: rogerebert.com Hi ha cinema que t'arriba a les entranyes; aquesta pel·lícula t'hi fica de ple, i encara que no sempre és un lloc agradable, és una visita que probablement no oblidaràs. Castaing-Taylor i Verena Paravel, amb Patrick Lindenmaier, De Humani Corporis Fabrica obre el cos humà al cinema. Revela que la carn humana és un paisatge extraordinari que només existeix a través de la mirada i l'atenció dels altres. Com a llocs de cura, patiment i esperança, els hospitals són laboratoris que connecten tots els cossos del món. Premiat el 2022: Festival de Cannes: Secció Quinzena de realitzadors i perl' Associació de Crítics de Los Angeles: Millor film experimental Inclassificable i impactant documental no és fàcil veure una pel·lícula com 'De humani corporis fabrica', però a qui li interessi, ja sigui per una raó científica, artística o humana, pot sortir fascinat del cinema. Imatges mai vistes, que potser iem íem no haver vist. La versió gore d''Erase una vez… el cos humano', un malson descarnadament poètic i transitat per un humor tan negre com qüestionable.És aquest subratllat, que es produeix en forma de morbositat i efectisme excessiu, el que genera els dubtes sobre la posició del film pel que fa a les situacions i les persones que retrata. Aquesta fascinant i sagaç aproximació a la cirurgia moderna és una experiència memorable. Una lliçó sobre la carn a què val la pena assistir. Un documental penetrant i profund. Ens trasllada al cos viu, utilitzant microscopis, ultrasons i càmeres endoscòpiques i cialítiques per presentar els seus processos interns més vívidament del que ha aconseguit mai una pel·lícula de no-ficció. L'art dels metges és una font tant d'entreteniment com de sorpresa. Una pel·lícula que ho té tot: tristesa i humor, mort i naixement, camaraderia i fredor. Hi ha cinema que t'arriba a les entranyes; aquesta pel·lícula t'hi fica de ple, i encara que no sempre és un lloc agradable, és una visita que probablement no oblidaràs.

ANHELL69 (2022) 75 MIN.

Un cotxe funerari travessa els carrers de Medellín, mentre que un jove director explica la història del seu passat a una ciutat violenta i conservadora, recordant la pre-producció de la seva primera pel·lícula, una història de sèrie B de fantasmes. El que podia ser un mer documental en primera persona es transforma en un híbrid entre ficció i realitat, tan fascinant com cru, nihilista i depriment. Gènere híbrid, amb voluntat de cinema total: trans en la forma i trans en el fons. Retrat poètic d'una generació perduda, d'un grup de joves transgènere que se sinceren davant de la càmera. Una reflexió fosca i pertorbadora sobre una nació i una generació. Part documental, part celebració de les vides dels inadaptats i part record, és una obra desafiant i híbrida. Hi ha molt d'amor pel cinema, molta compassió i afecte pels seus éssers estimats i aconsegueix oferir una escena final amb un toc brillanT. Una experiència per moments extrema i angoixant però que alhora aconsegueix un estrany lirisme i troba bellesa en els abismes del dolor.Poètica, trista, devastadora, la pel·lícula de Theo Montoya és un retrat també d'aquesta Medellín densa i violenta que tan bé va retratar Víctor Gaviria en pel·lícules com 'Rodrigo D: No futuro'.I Camilo Najar, Sergio Perez, JUan Perez, Aljandro HincapieJUlian David Moncada, Camilo Machado i ALejandro Mendigana.

Sica (2023) 91 min.

Sica (Thais Garcia)14) està obsessionada que el mar torni el cos del seu pare després d'un naufragi a la Costa da Morte, Galícia. Mentre recorre els penya-segats coneix Suso (15),(Marco Antonio Florido,'el Cazatormentas'), un noi estrany com ella que espera l'arribada d'Ofelia, (Nuria Prims) la mare de totes les tempestes. Sica investiga les circumstàncies de l'accident i s'endinsa en un dolorós viatge de descoberta. Als seus ulls, el poble mariner on ella ha crescut, marcat per la brutalitat del seu oceà i el creixent desequilibri de la Natura, no tornarà a ser mai el mateix. Habita aquest espai intermedi o límit entre la fabulació i el que és real. Una cinta tan brillant com per força irregular. El soroll de la mar i el misteri que les onades nien a la seva escuma, amb les veus dels morts parlant des de les seves profunditats, configuren la magnètica atmosfera d'aquest conte màgic. La pel·lícula arrenca amb unes precioses imatges submarines. 'Sica' conserva una mica del traç documental en la seva manera d'explorar la geografia costanera i la relació de la gent amb el mar. AQui hi va Maria Villaverde. "S'acosta més al drama d'un pescador desaparegut en aquest lloc, al buit que deixa la seva absència. El rostre inquisitiu de l'adolescent Thais García i de Nuria Prims hi posen la resta. Trasscendeix els tòpics habituals del coming of age per centrar-se més en la part poètica del relat, a través d'imatges que arrosseguen igual que ho fa el mar just abans d'una tempesta. Carla Subirana pot presumir d'haver aconseguit un film que, de la mateixa manera que l¡' olor de pasta acabada de cuinar, aconsegueix transmetre l'aroma del mar, la muntanya i l'herba. Debut en una història iniciàtica, una crítica del declivi de la indústria pesquera i el canvi climàtic, un thriller regional i més. Carla Subirana construeix una faula profunda i emocionant la veritat de la qual procedeix de la seva narrativa màgica i alhora real.

Love life (2022) 123 min.

Taeko (Fumino Kimura) viu feliçment amb el seu marit Jiro (Alom Sunnda) i el seu fill Keita,(Kemto Nagayama) però un accident inesperat canvia radicalment les seves vides. Després del sobtat retorn de Park,(MArika Yamakawa) el pare biològic de Keita, Taeko començarà a plantejar-se un nou objectiu vital, encara que per això hagi de trencar amb tot el que havia construït fins aleshores. Un drama pausat, meticulós i profund per les fissures que provoca a la pantalla la delicada posada en escena per on es cola la vida. Intensa, emocionant un melodrama que entén que el que és imprevisible és la millor cura per tancar les ferides de l'ànima. "Kôji Fukada no va de director nordic ni polac per la vida, sinó que es mira a Rohmer, a Erice i en aquest Kiyoshi Kurosawa que li va fer classes a la universitat. Un suau melodrama una pel·lícula no triga a clavar-li a l'espectador tal bufetada, que aquesta no entén d'on li ha vingut, ni per què. Una història bellament elaborada sobre la vida després de la tragèdia. Però hi ha moments en què la trama resulta massa brusca i òbvia, interrompent l'encanteri, d'altra banda, captivador que Fukada ha llançat. Els girs bruscos, manejats amb destresa pel director i el repartiment, són els que fan que funcioni de veritat. El millor truc de Fukada és rebaixar les emocions exacerbades amb una realitat freda i desinteressada.

Las ocho montañas (2022) 147 min.

Pietro és un noi de ciutat( Luca Marinelli), Bruno (Alessandro Barghi) és el darrer nen d'una localitat de muntanya oblidada. Amb el pas dels anys, Bruno es manté fidel a la muntanya, mentre que Pietro ve i va. Les seves experiències us faran enfrontar a l'amor i la pèrdua, recordant-los els seus orígens i obrint pas al destí Premiada 2022 Cannes amb el Premi del Jurat Té alguna cosa, un lirisme no impostat, comprensió i afecte cap als seus personatges. Els autors creuen en el que estan narrant. I contagien aquesta veracitat Per mi n'hi ha prou. Fins i tot hi ha moments en què em sembla preciosa. Melodrama perfecte alpí, navega per dues existències fracturades preses d'una contradicció que es diria essencial i ho fa amb un sentit de l'emoció, de la tristesa, de la bellesa i del rigor una mica més que notable. Preciosa, encara que no rodona. Una emocionant història té dos problemes. Un és aquesta veu en off que de vegades abusa de les paraules de Paolo Cognetti i, l'altre , és una banda sonora infumable. Eloqüent i tendra -i tan trist, i tan bella- lamentable que hagin decidit adornar-la tant amb una veu a 'off' redundant com amb una banda sonora plena de'playlists' recomanades per a viatges per carretera. Una bonica història d'amistat tracta amb enorme sensibilitat els afectes infantils, la relació amb la natura i els vincles paterns. És mèrit seu [de Von Groeningen i Vandermeersch], i de les excel·lents interpretacions de Marinelli i Borghi, que la pel·lícula transmeti aquesta relació d'amistat des de la generositat i l'empatia. Emociona: l'epopeia de la complexa amistat que va calant gràcies a la magnètic a composició de Luca Marinelli ia la fotografia de Ruben Impens, que converteix la muntanya en un personatge més.

La BUENA PERsona (2023) 129 MIN.

Allison (Florence Pugh), una noia amb un futur brillant, i Daniel (Morgan Freeman), el pare del seu promès, pateixen la mateixa pèrdua tràgica. En un moment de crisi, els dos protagonistes forgen una amistat que suscita la compassió i el perdó necessari per superar la culpa i trobar la llibertat. Com a drama majúscul, podria ser una pesada llosa, però, afortunadament, torça en melodrama sensible, molt preocupat de subratllar el sentimental i sense autèntica malícia per arruïnar-li la tarda a un espectador molt excitable. Tot és excessiu,el director (zaCH bRAFF)troba en el text i en la interpretació dels actors(Florence Pugh, Morgan Freeman, ZOe Lister JOnes, Molly Shanon o CeLeste O'Connor) algun moment de veritat, però una tendència al tremendisme ens acaba allunyant de la història. L'argument força sensibler i convencional, només se suporta pel carisma de Morgan Freeman PERO és d'aquells films que no deixen empremta, ni als intèrprets, ni als espectadorS. Una pel·lícula interessant, però a la qual li falta ALGUNA COSA Si no fos pel seu excel·lent repartiment i algunes línies inspirades del guió DEl mateix director, podríem estar perfectament davant d'un drama de sobretaula. Braff signa la seva obra més íntimament personal, aconsegueix moments d'emoció genuïna a la seva recerca desesperada del significat després del seu títol. Als seus 47 anys, Braff recorre a la seva experiència i crea una pel·lícula arrelada a la vida. On alguns poden veure un cineasta fàcil, jo veig facilitat. I una veu pròpia. Una pel·lícula terrible.

Les amandiers (2022) 126 min.

A finals de la dècada de 1980, Stella, Victor, Adèle i Etienne, Nadia Tereszkiewicz, Sofiane Bennacer, LouisGarre i Micha Lescot, tenen 20 anys. Realitzen l'examen d'ingrés a la famosa escola d'interpretació creada per Patrice Chéreau i Pierre Romans al Théâtre des Amandiers de Nanterre. Llançats a tota velocitat a la vida, passió i amor. Junts viuran un moment crucial a les seves vides, però també les seves primeres grans tragèdies. Premiada el 2022: Premis Cèsar: Millor actriu revelació (Tereszkiewicz). 7 nominacions el 2022 al Festival de Cannes: Secció Oficial. El treball de Valeria Bruni Tedeschi és atractiu i voraç, juvenil, conformat a partir de moments més que d'un relat, una narració clàssica i un atrevit desenvolupament de personatges. Pel·lícula d'amor al cinema i a les taules. Excepte les primeres escenes i hi ha un parell de moments interessants, la resta és difícil de qualificar-ho d'una altra manera que molest. Tot el grup de joves actors i professors són insofribles. Té més que evidents paral·lelismes i dient-ho aviat no arriba ni a la sola de les sabates de ningu. Un film buit i impressionista en el pitjor sentit. Tot resulta capritxós. Tens la sensació que la turbulenta vida d'un actor està tractada d'una manera una mica superficial. Potser perquè dispara masses trets cap a massa dianes i quan se ce34entra, el retrat de Stella, és sempre autocomplaent. Una pel·lícula plena d'irregularitats de posada en escena i marcada per grans malbarataments de vitalitat i de dolor.Una de les seves pitjors pel·lícules de Bruni Tedeschi: desbordant, romàntica, extenuant, enlluerna gràcies al seu intemporal i universal retrat del fulgor de la joventut, l'edat de l'excés.Valeria Bruni-Tedeschi torna a furgar-se el nas, posa el focus a l'ofici de la interpretació, adoptant la mateixa actitud autocomplaent dels seus títols previs.

Increible pero cierto( 2022) 74 min.

Aconseguir habitatge avui dia és una autèntica odissea; potser per això, l'Alain Chabat i Lea Druckdker no dubten a comprar una casa que ho té tot, fins i tot un soterrani amb estranyes propietats. A poc a poc, la Marie s'anirà fent addicta a endinsar-se a la planta baixa de la nova llar, mentre la parella es debat entre compartir o mantenir el secret del lloc amb els seus nous veïns, Anais Demoustier i Benoit MAgimel. Premiat el2022: Festival de Sitges Millor guió del director Quentin Dupieux. Insòlit i fantàstic disbarat sobre la decadència del cos, una comèdia boja sobre un tema molt assenyat i estrany. Els resultats són divertits, però els envolta una fina i consistent capa de malengia. Fantasia delirant, premissa digna d'un episodi de 'ciencia ficcio', amanida amb una subtrama al voltant d'un penis electrònic, amb unes formigues irresistibles de Buñuel. Amb un muntatge vertiginós, i l'humor de Dupieux, el cineasta francès continua demostrant el seu talent en la construcció dels relats de fantasia innovadors i divertits. Una bona manera de gaudir aquesta divertida pel·lícula és imaginar a mesura que avança la seva trama el partit que li haurien tret en un estudi de Hollywood a semblant premissa. Els anys d'esdeveniments es resumeixen en un llarg muntatge per després accelerar la resolució. Aquests indicis del que passa a continuació estan plens d'energia, però crec que l'autor es queda curt. Encantadorament excèntrica, és una petita i divertida peça que prové inequívocament de la perspectiva esbojarrada de Dupieux.

hAFREIAT (2022) 90 MIN

Abu Dya es un antiguo traficante de drogas que se esconde con su familia en la Jordania rural. Mientras deciden qué camino tomar con sus vidas, el único trabajo que puede hacer es en un yacimiento arqueológico dirigido por españoles. Intentará mantener a su familia a flote y se enfrentará a sus miedos más ocultos y a la posibilidad de volver a empezar para escapar de la espiral de miseria, tráfico PremiADA EL 2022 COM A MILLOR DOCUMENTAL Festival de Seminci .dIRIGIT PER aLEX sARDA AMB GUIO DE tXELL lORENS I FOTOGRAFA DE a. POL CAMPRUBI.

Fast & Furious X (2023) 141 min.

Durant nombroses missions més que impossibles, Dom Toretto (Vin Diesel) i la seva família(Jason mOmoa, Tyrese Gibson, Ludacris i Nath Emma) han estat capaços de ser més llestos, de tenir més valor i d'anar més ràpid que qualsevol enemic que s'hi creués. Però ara hauran d'enfrontar-se a l'oponent més letal que mai hagin conegut: Un perill que ressorgeix del passat, que es mou per una sagnant set de venjança i que està disposat a destrossar la família i destruir per sempre tot allò que a Dom li importa. Surten totes i tots els esperats i s'enfronten a un dolent histriònic representat per un Jason Monoa passat de voltes, pur deliri, excés descontrolat. Super més embogida, còmica, absurda, , molt entretinguda, moltes explosions, moltes flames, moltes col·lisions de cotxes llegendaris. Decep per la fatigosa acumulació de línies narratives paral·leles, per l'excés de situacions absurdes i pel nul carisma del dolent, això comença a perdre carburant. 'Fast & Furious X' converteix les sales de cinema en una festa en què els motors rugeixen al cel i en què no falta gasolina, sang i foc. No és només una pel·lícula, és el somni de un boig. Vin Diesel es reafirma com l'ànima de la franquícia 'Fast and Furious' amb aquesta seqüela que desafia la lògica i la mort. L'esfrafalari malvat de Jason Momoa segresta una seqüela sobrecarregada i previsiblement ridícula. El que salva 'Fast X' és que és tan conscient del seu propi absurd que resulta ser una paròdia entretinguda de si mateixa.

En busca del mapa perdido )2022) 90 in.

Cuando Nathant Naenen , un adicte a la tecnologia ,las que perteneció al cartógrafo Mercator (Carry Goosseens(hereda un baul de objetos antiguos que epertenecio a su difuto padre,descubre un atlas qu eprtencio al viejo csartofgrafp. La reaparición del libro despierta el interés de misteriosos enemigos que no se detendrán ante nada para hacerse con él.

Alice ,darling (2022) 89 min.

Alice (Anna Kendrick) és una dona al límit. Als seus trenta anys, viu una situació de maltractament psicològic perpetuat pel seu xicot, Simon(Charlie Karrick) que la té atrapada en un estat de paràlisi. Durant unes vacances al camp amb les seves dues millors amigues, Alice redescobrirà l'essència de si mateixa i per fi adquirirà la perspectiva que tant necessita. Tot i això, la venjança de Simon per la fuga inesperada de la seva parella és tan inevitable com demolidora i, un cop desfermada, posarà a prova la resistència d'Alice, el seu valor, i la fortalesa del seu llaç amb les seves amigues.Entre l'horror i la denúncia, mirem de front el calvari d'una dona maltractada gràcies a l'emotiva i subtil interpretació de Kendrick. Explora amb subtilesa un territori espinós una actriu fabulosa i un repartiment molt entonat, amb escenes que et gelen la sang de pur enutjoses. És hàbil, és magnètica, és molt molt incòmoda.Hauria de ser de visionat obligatori als instituts per deixar clar que no totes les formes de violència deixen blaus i que hi ha cicatrius que no requereixen punts. El paper més madur de la carrera d'Anna Kendrick. Mary Nighy i la guionista Alanna FRancis no només han tingut la perícia d'explicar, sense que ens soni, aquesta història central d'una dona sota la influència d'un maltractador. Hi ha a la seva pel·lícula una subtrama, que enriqueix la trama. La forma com es veu plasmada la manipulació, l'engany i el 'Gaslighting' és increïble.Kendrick. Kanhiiehto , Wunmi Mosaku i Mosaku fan un trio elèctric. La millor actuació de la nominada a l'Òscar, Anna Kendrick, assenta aquesta reflexió intel·ligent i sensible sobre l'abús emocional. Gràcies a la millor interpretació de Kendrick en anys i a l'incisiu guió de Francis, 'Alice, Darling' es presenta com una crida d'atenció visceral i profundament .

Patti y la furia del poseidon. (2022) 95min.

La vida transcorre en pau a Yolcos, una bella i pròspera ciutat portuària de l'antiga Grècia, quan la població es veu amenaçada per la ira de Posidó. Una ratolina i el gat que la va adoptar ajudaran sense adonar-se'n el vell Jason i les seves Argonautes en el seu pla per salvar la ciutat. Però l'operació els portarà a enfrontar-se a les criatures més perilloses de la mitologia.Asi han visto David Alaux Eric i Jean FRançois en modo animacion Tosti. Un buf d'aire fresc per tenir el coratge de recuperar el vell esperit de les epopeies mitològiques clàssiques. Una divertida i lúdica aventura per a nens i grans. La trama és massa enrevessada per al seu públic infantil. Gairebé tot a 'Epic Tails' resulta una mica decebedor i limitat quant a imaginació. Es manté a la superfície gràcies al seu desvergonyiment. El guió dels tres directors és realment horrible.

Marlowe (2022) 109 min.

A finals dels anys 30, als baixos fons de Los Angeles, el detectiu privat Philip Marlowe (Liam Neeson) és contractat per trobar l'examant d'una glamurosa hereva (Diane Kruger), filla d'una coneguda estrella de cinema (Jessica Lange) ). La desaparició desenterra una xarxa de mentides i Marlowe es veurà embolicat en una investigació perillosa i mortal en què tots els implicats tenen alguna cosa a amagar. Els primers jocs de diàleg ja pateixen aquesta cosa que és impossible que tinguessin, l'espurna, el gest, la gosadia i l'arrogància d'uns personatges que hi són per no morir mai. Ni Marlowe, ni Neil Jordan, ni res. Hi ha una sensació de falsedat, de cutreria visual i narrativa, d'un guió convencional que no té res apassionant per explicar, que inunda gairebé tot el metratge" Una pel·lícula absolutament cal·ligràfica, més que correcta, amb atmosfera, encara que sense la densitat dels clàssics del gènere dels 40. S'imposa la foscor del relat mentre s'aposta per la brillantor cridanera, de contingut míni. Actors amb pedigrí... I poca cosa més. Tot es queda en còpia. ¡Quin gust quan et diuen que veuràs Liam Neeson, Jessica Lange i Diane Kruger dirigits per Neil Jordan! Quin gust quan potser no t'agrada tot el que t'esperaves però el retrobament ha valgut la pena!.Una pel·lícula que és impossible que et caigui malament, encara que ho intenti Neil Jordan no aconsegueix reviure el gran personatge de Raymond Chandler. Ni tan sols l'apartat visual és enlluernador a l'hora de crear espais suggeridors.Algun cap de vestuari llestet.

Love Again (2023) 104 min.

Ara amb les xarxes, qualsevol twet pot portarte l'amor de la teva vida. Sobre tot si deixes de cercar la mitja taronja i busques la mtja poma que es del que parla aquell llibre tan llegit amb mes numers que lletres. Alguna cosa semblant li pasa a Sam Heugahan quan es queda sol i comença a enviar missatges romantics a l seu antic numero de telefono. No te en compte pero que el seu telefon havia sigut asignat al nou treballador Russell Tovey i es queda sorpres per la honestitat dels missatges de text. Quan li encarreguen escriure un article sobre la megaestrella Celine Dion, ell li demana ajuda per esbrinar com conèixer Mira en persona... i conquerir així el seu cor. Acaba sent esclava d'aquelles trampes que de tant en tant desarmen qui això escriu, i en aquests petits detalls excel·lentment planificats per Jim Strouse la cinta es guanya la nostra simpatia. No arrisca en cap moment i ofereix tot el que els seguidors del gènere poden esperar. Qui la vegi no trobarà cap novetat, només un producte que sembla creat a base d'algorismes. Una comèdia romàntica desagradable. Segurament podràs endevinar la sèrie d'esdeveniments següents, i diguem que aquestes suposicions no estarien molt errades. És igual que totes les comèdies romàntiques per sota de la mitjana que apareixen quan has passat pagina o pantalla.`´¡`¡ És un romanç que no té gaire sentit però almenys la pel·lícula és original en el viatge emocional"Céline Dion és el millor d'aquesta nyona comèdia romàntica. Simplement, fuig d'ella