Les amandiers (2022) 126 min.

A finals de la dècada de 1980, Stella, Victor, Adèle i Etienne, Nadia Tereszkiewicz, Sofiane Bennacer, LouisGarre i Micha Lescot, tenen 20 anys. Realitzen l'examen d'ingrés a la famosa escola d'interpretació creada per Patrice Chéreau i Pierre Romans al Théâtre des Amandiers de Nanterre. Llançats a tota velocitat a la vida, passió i amor. Junts viuran un moment crucial a les seves vides, però també les seves primeres grans tragèdies. Premiada el 2022: Premis Cèsar: Millor actriu revelació (Tereszkiewicz). 7 nominacions el 2022 al Festival de Cannes: Secció Oficial. El treball de Valeria Bruni Tedeschi és atractiu i voraç, juvenil, conformat a partir de moments més que d'un relat, una narració clàssica i un atrevit desenvolupament de personatges. Pel·lícula d'amor al cinema i a les taules. Excepte les primeres escenes i hi ha un parell de moments interessants, la resta és difícil de qualificar-ho d'una altra manera que molest. Tot el grup de joves actors i professors són insofribles. Té més que evidents paral·lelismes i dient-ho aviat no arriba ni a la sola de les sabates de ningu. Un film buit i impressionista en el pitjor sentit. Tot resulta capritxós. Tens la sensació que la turbulenta vida d'un actor està tractada d'una manera una mica superficial. Potser perquè dispara masses trets cap a massa dianes i quan se ce34entra, el retrat de Stella, és sempre autocomplaent. Una pel·lícula plena d'irregularitats de posada en escena i marcada per grans malbarataments de vitalitat i de dolor.Una de les seves pitjors pel·lícules de Bruni Tedeschi: desbordant, romàntica, extenuant, enlluerna gràcies al seu intemporal i universal retrat del fulgor de la joventut, l'edat de l'excés.Valeria Bruni-Tedeschi torna a furgar-se el nas, posa el focus a l'ofici de la interpretació, adoptant la mateixa actitud autocomplaent dels seus títols previs.