Secaderos (2022) 98 min.

Un petit poble rural és el paradís duna nena de ciutat(Vera Centenera) i la gàbia d'una adolescent (Ada Mar Lupiañez) local. Dues històries paral·leles que transcorren entre assecadors de tabac durant un estiu tenyit de realisme màgic. Amb metàfores clares i senzilles, però de gran eficàcia, la directora Rocio Mesa, ha compost una obra (Tamara Arias) libèrrima i recòndita (Cristina Eugenia Jose Saez Cinejero) en què potser hi ha passatges que semblen de documental mes que seqüències que confronten amb la videocreació. Rocío Mesa no aconsegueix una gran obra, però sí una cosa meritòria en la seva proposta tan carregada de realitat, humilitat i naturalisme, que és un forat perquè hi convisqui l'irreal. Una psicodèlica faula sobre l'Espanya buida plena d'inventiva. Un poderós gir, tranquil però efectiu, que el cinema espanyol recent ('Alcarràs', 'Suro', 'L'aigua'...) ha dirigit sobre el món rural defineix 'Secaderos' Òpera prima prometedora que apunta a bon futur. Una interessant i emotiva faula sobre el sentit de la identitat i la recerca de llibertat un lúcid exercici de recreació de la memòria sentimental, amb moments que aconsegueixen certa màgia. Construeix Mesa una pel·lícula que sap assentar-se sobre el misteri i l'emoció, tot i que cau puntualment als llocs comuns del drama iniciàtic.