El caso Padilla (2022) 78 min.

L'Havana, primavera del 1971: El poeta Heberto Padilla acaba de ser posat en llibertat i compareix davant el gremi d'escriptors cubans on entona una "sentida autocrítica", es declara agent contrarevolucionari i acusa de complicitat molts dels seus col·legues presents, entre ells, la seva dona. Un mes enrere, el seu arrest sota l'acusació d'atemptar contra la seguretat de l'estat cubà, va mobilitzar l'avantguarda intel·lectual del món sencer, que van dirigir una carta a Fidel Castro exigint la llibertat del poeta, l'únic pecat del qual va ser dissentir a través de la seva obra poètica. El mea culpa de l'escriptor, la gravació del qual es mostra per primera vegada al públic, marca la línia narrativa d'una història en què apareixen testimonis de Gabriel García Márquez, Julio Cortázar, Mario Vargas Llosa, Jean-Paul Sartre, Jorge Edwards i Fidel Castro . El perfecte retrat d'un món del passat que s'ensorra i que, a la seva manera, encerta a reproduir amb una precisió que espanta la imatge del present de Cuba, mostra un mecanisme cruel i encara perfectament vigent que, en efecte, és patrimoni del present. L'esgarrifosa immolació d'una ovella negra de la revolució cubana es Un duríssim i pertorbador retrat de la por. Un documental que impacta pels fets que compta, pels materials d'arxiu que empra, pels testimonis que recull i per l'esgarrifa que produeix el que es respira és el valor de la por, o pitjor, la por al valor. Documental terrorífic i demolidor, una demostració palmària del contraproduent que la propaganda pot ser i una rellevant reivindicació de la llibertat de pensament i expressió. Herberto Padilla és l'espectacle.Pavel Giroud li posa el contrapunt amb entrevistes i declaracions que fan evident les causes del cisma ideològic del que s'ha anomenat 'El cas Padilla'.El cineasta aconsegueix que l'espectador es converteixi en detectiu i muntador de la pel·lícula. No és un simple documental, és cinéma vérité. Cine pur i dur del que és real, que es nega a callar davant les injustícia. Admet una primera lectura com a testimoni històric, però que també es nodreix dels elements de tensió propis d'un thriller generant un format híbrid realment nou des de l'òptica narrativa.