Le lyceen (2022) Dialogando con la vida 123 min.

Als 17 anys, Paul Kircher veu com la seva adolescència es fa miques en un obrir i tancar d'ulls. Sent que la seva vida és una bèstia salvatge que ha de domar. Entre un germà establert a París i una mare amb qui ara viu sol, Lucas es veurà obligat a lluitar per reconquerir l'esperança i l'amor. Experimenta amb les formes, amb la narració i amb el to i queda una obra amarga sobre un temps ombrívol, en què la intensitat i la por van de la mà, 'Dialogant amb la vida' és atroç, però, al mateix temps, esperançadora. Una pel·lícula tan lírica i arrabassada com pomposa i insofrible; tan resplendent com erràtica; tan fosca com hipnòtica. Esteticista proposta d'angoixa juvenil, a l'estil 'Guardià entre el sègol', esgotadora. "El director Christopher Honore aconsegueix extreure petroli de la interpretació del xaval (Paul Kircher) en una pel·lícula que evita tots els clixés d'aquesta època per retratar el costat fosc d'una etapa vital molt més difícil del que se sol veure a les pel·lícules. Algunes escenes funcionen com a pàgines de guió a mig arrencar (del mateix Honore), res a eure amb Balzac, i d'altres es prolonguen fins a resultar extenuants. I el desinterès creixent per la lògica que va evidenciant fa que la pel·lícula perdi manxa de forma incontenible.Amb els seus habituals homenatges a la manera de filmar de la Nouvelle Vague, les seves intervencions directes a la càmera i amb dos protagonistes en estat de gràcia,(VincentLacoste, Juliete BinocheXavir Giannolii Wifried. Es impossible no caure a l'encant de màgia novel·lesca de Christophe Honoré.És molt interessant per a tots aquells a qui els agraden les pel·lícules pretensioses. La pel·lícula és pur dolor, abraçades, plors i moments estel·lars, i no és que cansi, és que agota