La hija eterna (2022)90 min.

Una dona(Tikda Switon) i la seva mare (Carly Sophia davis) s'han d'enfrontar a secrets enterrats fa molt de temps quan tornen a la seva antiga casa familiar, una antiga gran mansió que s'ha convertit en un hotel gairebé buit ple de misteri. Embolicada en la bellesa d'un conte gòtic, entre els paranys de parets entelades i pesades cortines, 'La filla eterna' parla de vius i morts i d'una dona que transita per aquest cau que sempre habita una mare. Una pel·lícula misteriosa, hipnòtica i fins i tot somnàmbula, però completament inoqua. Es diria que Joanna Hogg es deixa portar per una estranya i inèdita voluntat d'estil de direccio que es queda sense distingir del tot l'inquietant del simplement histeric. Hogg, que roda aquest conte en boires amb la seva habitual delicadesa, s'endinsa al cinema de gènere, amb aquesta pel·lícula de fantasmes. però destil·la els seus codis, els nusos. Hogg tambe sap que el fantàstic és sempre una qüestió d'atmosfera, i que aquesta atmosfera es desplega a través de la posada en escena:de com un canvi de pla revela la crua realitat.Funciona com a reivindicació de l'artifici cinematogràfic com a eina per gestionar el cost anímic i moral que aquest tipus d'introspecció comporta. No és una pel·lícula menor. La doble interpretació de la Swinton, majoritàriament filmada en un desconcertant joc de pla i contraplà, dóna a la proposta un caire conceptual i psicoanalític, August Jashi per exemple. Una brillant ficció gòtica des d´una autoconsciència mestra no exempta d´ironia