Las ocho montañas (2022) 147 min.

Pietro és un noi de ciutat( Luca Marinelli), Bruno (Alessandro Barghi) és el darrer nen d'una localitat de muntanya oblidada. Amb el pas dels anys, Bruno es manté fidel a la muntanya, mentre que Pietro ve i va. Les seves experiències us faran enfrontar a l'amor i la pèrdua, recordant-los els seus orígens i obrint pas al destí Premiada 2022 Cannes amb el Premi del Jurat Té alguna cosa, un lirisme no impostat, comprensió i afecte cap als seus personatges. Els autors creuen en el que estan narrant. I contagien aquesta veracitat Per mi n'hi ha prou. Fins i tot hi ha moments en què em sembla preciosa. Melodrama perfecte alpí, navega per dues existències fracturades preses d'una contradicció que es diria essencial i ho fa amb un sentit de l'emoció, de la tristesa, de la bellesa i del rigor una mica més que notable. Preciosa, encara que no rodona. Una emocionant història té dos problemes. Un és aquesta veu en off que de vegades abusa de les paraules de Paolo Cognetti i, l'altre , és una banda sonora infumable. Eloqüent i tendra -i tan trist, i tan bella- lamentable que hagin decidit adornar-la tant amb una veu a 'off' redundant com amb una banda sonora plena de'playlists' recomanades per a viatges per carretera. Una bonica història d'amistat tracta amb enorme sensibilitat els afectes infantils, la relació amb la natura i els vincles paterns. És mèrit seu [de Von Groeningen i Vandermeersch], i de les excel·lents interpretacions de Marinelli i Borghi, que la pel·lícula transmeti aquesta relació d'amistat des de la generositat i l'empatia. Emociona: l'epopeia de la complexa amistat que va calant gràcies a la magnètic a composició de Luca Marinelli ia la fotografia de Ruben Impens, que converteix la muntanya en un personatge més.