The Flash /2023) 144 min.

Els mons xoquen a "Flash" quan Barry Erza Miller, utilitza els seus superpoders per viatjar en el temps i canviar els esdeveniments del passat. Barry intenta salvar la seva família, però sense saber-ho altera el futur i queda atrapat en una realitat en què el general Zod (Ben Affleck) ha tornat i amenaça amb l'aniquilació, però en què no hi ha Superherois per recórrer. Llevat que Barry pugui persuadir un Batman molt diferent (Mixchael Keaton)perquè surti de la seva retirada i rescati un kryptonià empresonat(Michael Shannon i Sasha Calle) encara que no sigui el que està buscant. En última instància, per salvar el món on es troba i tornar al futur que coneix, l'única esperança de Barry és lluitar per seguir viu. Però aquest últim sacrifici serà suficient per reiniciar l'univers. La gran flaixada és Maribel Verdú. L'artefacte argumental és enginyós, requereix anades i tornades en el temps. Abunden les escenes espectaculars, i les emotives, i els cops d'enginy i de gràcia. És molt moguda i divertida. Ni els cinèfils a voltes amb 'Retorno al futuro' i amb les diferents encarnacions del ratpenat a la pantalla salven aquest atropellat festí de tot el lleig. Maneja tants personatges i girs argumentals que, malgrat la velocitat narrativa, Andy Musxchietti, no té temps d'explorar els seus assumptes de capçalera, seqüències d'acció amb gran inventiva i pulcritud visual. Miller i el Batman de Michael Keaton brillen al nostàlgic i emocionant comiat de DC al seu lluminós desplegament d'amor per la DC brillen instants de foscor i d'una tristesa bellíssima. No sents que res de veritat està en joc. Formalment correcta, fins i tot espectacular per moments. La banda sonora de Benjamin Wallfisch afegeix un plus. Trenca la mala ratxa de les pel·lícules de superherois de DC I millor que el que ens ha proposat Marvel Studios a les seves franquícies de superherois dels últims dos anys.