martes, 11 de octubre de 2016

Andrezj Wajda

Membre de la resistència contra els nazis i fill d’un oficial executat per l’exèrcit rus a la Segona Guerra Mundial, Andrzej Wajda va fer del seu cinema una prolongació de la seva lluita contra la injustícia i el terror. Mort diumenge als 90 anys, Wajda no només era un dels grans del cinema polonès, sinó que la seva obra funciona com a recorregut per la convulsa Polònia del segle XX. Perquè tot i algunes excursions europees com Danton (amb Depardieu de protagonista) i les seves obres teatrals arreu del món, en el fons Wajda mai va deixar de filmar Polònia i d’explicar la seva història.
Es va donar a conèixer a finals dels anys 50 amb una trilogia sobre l’ocupació nazi ( A generation, Kanal, Cendres i diamants ) protagonitzada per Zbigniew Cybulskim. Waj-da no va ser un cineasta dòcil del règim comunista: va combatre la censura a través d’històries en clau al·legòrica com La terra promesa, nominada a l’Oscar, o més explícites, com L’home de marbre, que critica la corrupció política del govern, i L’home de ferro, que abordava la història del sindicat polonès Solidarnosc (Solidaritat), i es va endur la Palma d’Or al Canes del 1981.
Wajda no va deixar de treballar ni dirigir mai. El 2007, amb 81 anys, va abordar a Katyn la massacre en què les tropes de Stalin van eliminar les elits militars poloneses i va morir el seu pare. Entre el mig centenar de films que va dirigir també figuren Els posseïts (1988) amb Isabelle Huppert, Un amor a Alemanya (1983) amb Hanna Schygulla, Les senyoretes de Wilko (1978) i Pan Tadeusz (1999). Guanyador de l’Oscar honorífic l’any 2000, la seva última pel·lícula, el biopic Powidoki, sobre l’artista Wladyslaw Strzeminski, representarà Polònia en la pròxima edició dels Oscars.

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

Enlaces a esta entrada:

Crear un enlace

<< Página principal