Cruella (2021) 134 min.

Quan sonen les primeres notes del film i veiem el classic castell/palau de Disney en blanc i negre ens podem esperar el pitjor. S 'ha tornat dolenta la factoria de Dumbo, Bambi o la Sirenita?. Pero no. Craig Gillespie junt amb Dana Fox i la novela de Dodie Smith ha ideat un film sorprenen, simpatic i que toca tots els temes cinematografics amb bon pols. No esperin que surtin el 101 dalmatas, nomes en surten 3 i amb força mala sombra i dos mes pataners que nomes els hi falta saber cosir. La Cruella no es la original, sino una dissenyadora de alta moda que es una explotadora, que busca dissenyadors emergents per el seu negoci(Emma Thompson perfecta). Narra el film el origen de Cruella, una nena amb un trauma infantil, perd a la mare i que ho superara anant a treballar a Londres. Una d'aquestes dissenyadores sera la autentica Cruella amb un sol Pongo i DE VIL la matricula del seu luxos cotxe. Gillespie deixa que Emma Stone, sigui la nova Cruella, sense gossos, amb dos col.legues, Paul Walter House i Joel Fry, que soportan la part humoristica del film. Com casi totes ,flaqueixa lleugerament cap a la mitat. Es prou interessant o intrascendent com perque la musica i els vestits no destaquin per sobre de les protagonistes. Esperit pop/funk anys 80. La seva espontaneitat fora de mida a vegades la fa encantadora a moments i amb una sofisticacio soportable,per parlar del 'alta costura. Ritme implacable, per una barreixa on disfruten i es nota JohnMcCrea, Emily Beecham, Mark Strong, Kayvan Novak, Ed Birch i d'altres.

Armugan. el ultimo acabador (2020) 91 min.

 Jo Sol, es un director catala de tortuos i independent cinema.  Com outsider que es, te una mirada poetica sobre les coses mes comunes. Com l'accio es molt complicada i cara, transforma la tensio i les estridencies en belleza plastica que capta Daniel Vergara (B&W), pero clar perd emocio. En una vall del Pirineu aragones encara es canta la legenda de Armugan (Gonzalo Cunill). Ningu sap a que es dedica, i ningu en vol parlar com si tinguessin por. La sospita general es que es un acabador, que ajuda a morir. Va a les feines acompanyat del seu fidel i enganxos  servidor, Anchel (Diego Gurpegui),  i ambdos concienciats del que fan, en secret, saben qu es una feina molt antiga, tan vella com la vida. Es veu com un angel negre a qui ningu s'encomana, pero que es necesari quan la decadencia fisica o mental, o les dues, ens diuen que l'eternitat non existeix, que es una caboria i que es on la humanitat amaga al pura i terrible realitat. Mata pero no es considera un asesi, seria un "eutanasic". El que si aporta es que amb la seva experiencia i saviessa, li permet al moribund acceptar la mort sense por. Una por que ens han inoculat desde petits, i ara sabem que morir es tan facil. I son ben vius Nuria Lloansi, Iñigo Martinez i Nuria Prims.

Roberto Baggio, la divina coleta/Il divin codino. (2021) 92 min. mes l'afegit.

 Deia l'Stoikow que "futbol es futbol". Els biopics sobre futbolistes, Pele, Kubala, Cruyff, solen ser documentals sobre jugades al terreny de joc. Letizia Lamartire ha fet una cosa diferent amb un actor que es un calc del jugador de la cua de cavall, filma tot el que no posa la viquipedia d'ell. Robert Baggio, "Robby", que va jugar 643 partits, va marcar 314 gols, 27 amb al seleccio i que li deien el "maradona", el 10 del Juventus. Tot i que va jugar en varis equips, en tots va guanyar alguna copa. 22 anys de carrera esportiva, un seleccionador no el va convocar i aixo el va retirar. Era el 2004. Tenia 38 anys. El que explica la pel.licula, que no documental, es perque, amb 8 germans, li va prometre al seu rigoros pare, amb qui casaba anecs, que arribaria a una final del mundial contra el Brasil, no que la guanyaria. En mig quasi quatre anys perduts amb dues terribles lesions de genoll,  la primera la va superar practicant el budisme i la segona amb l'ajut de la familia, quan ja estava apunt d'abandonar. Tenia un do en el joc, a mes de ser persona, i tot i fallar un penalti important en la final del 1994 contra Brasil, va aconseguir moltes victories per Italia. Coneix al seu millor amic i assessor buscan l'ultim disc de The Eagles. El mon del cine no es el del futbol. La directora ha intentat apropar los. L'acompanyan en els seves travessies del desert, Valentina Belle, Thomas Trabacchi, Andrea Pennacchi i Antonio Zavatteri.  El seu futbol, el seu carisma humil encara fa que avui, si el veuen en una gasolinera, baixa la gent del cotxe per aplaudirlo amb afecte i entusiame. No se de molts directors, o critics de cine que els passi el mateix

Tierra Santa: el ultimo peregrino. (2021) 86 min.

 Andres Garrigo i Pablo Moreno en presenten un documental religios sota el guio de Pedro Delgado. Susi Lillo veu que el seu matrimoni s'ha aturat. El marit Alex Larumbe, no li fa cas i els fills Rafa Jimenez i Carlos  Cañas no l'entenen ni ho intenten. S'imagina que proposant lis un viatge a terra santa s'arrangera alguna cosa. Passa tot el contrari, es desferma la tormenta perfecta dins la familia i surten tots els sentiments menystinguts durant molt de temps.

Poliamor para principiantes (2021)97 min.

 Despres de la sentimental "Formentera", Fernando Colomo torna als seus acudits molt bons de vegades, (La vida alegre), per riuren's de nosaltres mateixos. Cap intencio de donar lliçons de moral, sense creuar cap linea vermella, ha configurat un gran casting, sempre pensant en l'espectador. I la veritat es que ens presenta de manera ideal, una nova conducta social que trenca motllos sexuals i sentiments. Com que aixo es molt complicat, els efectes especials son molt sencills. Karra Elejalde i Toni Acosta son un matrimoni on ell s'ocupa de la casa i el nen i ella porta les diners. El problema es que el"nen" ja s'apropa als 30 i Quim Avila nomes es un fluix youtuber. El pare el convertira en un enmascarat defensor del amor romatic que s'enamora bojament de Maria Pedraza que es poliamorosa i mante tambe relacions amb Cristina Gallego i Luis Bermejo, una benestant parella de metges amb dos fills, amb Lola Rodriguez, una noia trans que treballa en el mon de la moda i tambe amb Eduardo Rosa, model i monitor de paraigudisme.

Felix y el tesoro de Morgaa (2021) 103 min.

 Felix es un nen de 12 anys que esta convençut de que el seu pare, desaparegut fa dos anys al mar, encara esta amb vida. Amb un mariner retirat, decideix un dia  sortir lo a buscar. Els acompanyaran Squak, el lloro pirata, y Rover un gat que vol fer de gos. Arribaran a una illa de nom Darkshadow on hi ha una ciutat secreta subterranea. La regenta la reina Morgaa, una mala persona que amaga un terrible secret. Un film d'animacio dirigit per Nicola Lemay sota un guio de Marc Robitaille. Les principals veus son Gabriel Lessard, Guy Nadon,  Marc Labreche i Antoine Durand.

Boogie/Erase una vez en Queens

Espesa com la pista de basket d'un equip de segona linea, el film recull el llisto de lo bo que es fer esport i dels beneficis que se'n dedueixen. Com el nostre Campeones vaja¡. Com els partits de vegades el esquema entrenat no funciona , a les hores s'hi posen parracs per sortir del pas , pero no del guio del somni america. Eddie Huang ha escollit aquest tema per la seva primera pel.licula pensant que seria mes facil, pero no, a l'esport s'hi reflecteixen l'entorn cultural i les costums ataviques dels equips. Sense estrategia  doncs, i plena de topics del cinema d'esport, l'espectador no trova motius per pensar que guanyara el seu favorit. Una solucio hauria estat la insercio dels pares dels jugadors amb mes presencia a la trama. De fet ja el montatge es atropellat, canastes amunt i avall i la calor del paviment acaba fonent les relacions establertes.Taylor Takahashi es un jove fenomen del basket de Nova York, que vol arribar a jugar a la NBA per tal de donar satisfaccio als seus pares, que sempre han patit els sentiments de ser immigrants. Lluitara per aixo amb Domenik Lombardozzi, Taylor Paige, Jorge Lendenborg jr., Perry Young, Mike Moh, o Sreve Coulter i mes.

Shiva Baby (2020) 71 min.

 Energia de la bona en aquest film nordamerica que sembla copiat de Bolywood en el que Emma Seligman, allarga un curt seu molt premiat. El film compagina la tossudesa hindu, amb la seduccio de Disney, l'absurditat oriental (ens ho sembla), amb la sarcastica manera que tenen alguns pobles de mirarse la familia. Introdueix tambe amb gran habilitat dins la reunio de la familia, no oblidem que es un enterrament en una comunitat jueva, les delicioses ansies sexuals iniciatiques. Logra que la humiliacio, que pot ser tensa, faci riure en negre i aixi t'ho empasses tot, tambe les deficiencies de pressupost o  tecniques. Dolly Draper es una mare jueva entranyable que en un funeral, s'adona de com la seva filla universitaria es trova amb el seu amant. Son al enterrament Dianna Agron, Glynis Bell, Richard Brundage, DannyDeferrari, Ariel Eliaz, Molly Gordon, Jackie Hoffman, Sondra James i Vivien Landau.

Mia i Moi/ (2021) 107 min.

 Borja de la Vega ha acertat en el casting tot i ser el seu primer llarg. A mes se'ls estima als actors, roda molt aprop d'ells, casi sempre amb camara, en ma fa que quasi oloris als protagonistes, que sentis la seva respiracio. Tanta proximitat pero, acaba encorsetan emocionalment als actors, i despres d'haver navegat per ones molt encrespades i sortir s'en,  cauen en un drama una mica fosc. La recent mort de la mare i unes pinzellades  del passat del pare gens edificants, fa que arroseguin alguns traumes personals. No aconsegueix pero apagar la lluminositat de Bruna Cusi desde que apareix en pantalla. Ella (Mia) i el seu germa Moi, ( Ricard Gomez), al morir la seva mare, i per recuperarse d'una crisi nerviosa, es refugien amb el seu dolor en una casona abandonada al mig del camp, en mig del no res, per recuperar els records familiars i esbrinar els traumes de cadascu i ajudar a superar los si pot ser. Amb ells hi va Eneko Sagardoy, la parella del noi per tractar de reposar els tres i dissenyar nous horitzons. Pero tambe hi anira Joe Manjon, l'ex de Mia, i aixo, per la seva manera de ser remou tota la casa i els seus habitants, propician una tensio tan alta que tindra consecuencies irreversibles. Raquel Espada ho veu tot.

sweat (2020) 100.min.

 Magnus Von Horn ha rodat una pel.licula d'estiu, la segona  "Despues de esto". Enaltin les xarxes socials per aquells que no tinguin vacances, mobil en ristre i a observar a temps complert, la vida dels altres. Perfeccio d'efectes, no cal citar directors de prestigi d'on ha begut fotogrames i sequencies perque revaloritzarien el film que ens ocupa. Von Horn aprofundeix nomes, una mica mes, en el seu protagonista Magdalena Kolesnick, que es qui posa la tensio quan la contencio s'apodera del amic "mobil". Pulcre ejercici de cinema que posa de manifest la manca mundial de guionistes o adaptadors. i cada vegada mes s'amplien els silencis que parlen per si sols. Reconeguts a Chicago i Sevilla, segueix durant tres dies l' activitat frenetica d'una motivadora (Magdalena Kolesnik,) Julian Awieszeswki de les reds socials on ha aconseguit centenars de milers de seguidors. Buscan la seva intimitat, notara  que li molesten els followers, (Lech Lotok,)els traballadors d'ella (Magdalena Kuta) que li tenen fe cega i els amics i coneguts que tan l'admiran.(Viktoria Filus, Katarzina Cynke).

Spiral: saw/ Spiral: from the book of Saw

 Carnassa per els seguidors de Saw, una trama simple i facil que deixa a veure la fragilitat del film matriu. Com fa Darren Lynn Bousman la pel.licula donara als aficionats, la sang que vulguin i la cruesa inimaginable, pero res ha canviat, es comporta com la franquicia que es de "La saga de Saw."  El casting sembla fet per els  que demanaven feina tot pasan per devant dels estudis o eren el cobrador de la llum . Igual amb Samuel L. Jackson i Chris Rock. Cine de terror del que trobarem moltes paradetes perque sembla que de moment aixo es porta entre els nous espectadors dels que alguns vomitaran perque no s'ho podran tragar. Investigant sota el paraigues de Jackson, el valent detectiu i el seu company Max Minghella posen el nas una  serie d'asesinats que s'asemblen i son carpetes obertes fa temps a la ciutat. El propi detectiu esdeve ara l'objectiu del rebuscat criminal es ell mateix. Ni la Marisol Nichols, ni Zoie Palmer, ni Nazneen Contractor hi pinten res.

First Cow (2019) 121 min.

 La directora independent Kelly Richardt, guanyadora de 10 premis, exposa una historia per capes de les que es poden extraure moltes conclusions despres de la mirada sensible que ofereix la directora estadounidenca. Un western modern en la forma pero retrocedint en el temps, modifican els codis del genere, les formes de vestir i la figura del caçador, quan ja la pell de castor no tenia valor. Sense ser el nou Derzu Ursala, crea antropologia i atavisme,  que tambe commou. Amistad i tragedia, humor i drama, ben dibuixats per el guio basat en al novela de Jonathan Raymond que tambe ens parla d'economia i de mercat. John Magaro es un dubitatiu cuiner per una expedicio de caçadors que van a Oregon els anys 1820. S'ajunta al grup un emigrant xines (Orion Lee) fugitiu d'una persecucio d'uns assassins russos.  Es trobaran i creixera una forta amistat en mig del salvatge territori. Roban la llet d'una vaca del gobernador del lloc, (que es queixa de no fa llet), i els posen vigilancia, s'inventen una "torrijas " dolces amb mel, que fan les delicies dels caçadors i els hi proporcionen un prosper rendiment economic. Davant d'aixo  els hi proposen augmentar la produccio veient les cues que hi ha. Comença el film amb el descobriment d'una tomba al bell mig del bosc a carrec de Lily Gladstone i el seu gos. Preciosista i aeri, tensant al maxim les pauses, obre el film amb una cita del pintor i poeta William Blake. Gestionen les seves pertenencies Toby Jones, Ewen Bremmer, Scott Sheperd, Gary Farmer i Alla Sha.wkat

Pequeño pais (2020) 12 min.

 Eric Barbier, ens mostra a traves d'un grup de nens, com es veuen immersos en la guerra civil de Rwanda entre tutsis i hutus. el Genocidi va comenzar amb l 'atemptat dels presidents de Burundi i Rwanda ,  el juliol 1993, el mes bestial dels coneguts fins ara, fins a 1500000 morts i 250000 dones violades, recollint la desfeta (Mines, ) de la colonitzacio belga. Jean Paul  Rouve es un nen de 10 anys que viu en un Barri de Bujumbura al Burundi com expatriat i te una germana petita (Dayla De Medina).  El director explica com la canalla, (Djibril Vancoppenolle) pasan de robar fruita dels arbres a veure's obligats a matar per salvar la vida. Com a "Hotel Rwanda", el film s'ocupa en un primer tram de la relativament placida vida d'unes families, algunes interracials fins a la por i l'asesinat dels tutsis (ganaders) per part dels hutus ,70% de la poblacio de l'ambit rural. La sangonada de la societat comença per exemple l'endema d'una boda, amb controls perillossims que per barrera posaven caixes de plastic. Barbier logra, entretenir nos la primera part, perque com bon didacta, denunciar el genocidi que no era ni tecnicista ni sofisticat. Cesar al millor guio adaptat de la novela de Gael Faye.

Rizi (Days) (2020) 127 min.

 Si el cine japones es singularment lent, aquest film de Taiwan es de record. Tsai Ming liang, nomes necesite una dotzena de plans fixes, amb camara plantada, en planos de mes de 10 minuts, on nomes es mouen les parpelles, o una rascada de braç a una ensabonada fins acabar el sabo, per escoltar despres fins a tres vegades la musiqueta d' un petit aparell musical automatic. Film exclusivament homosexual on el sexe es sense dolor, maxim sentimental. Segurament es una aposta que ara no entenem, perque radical ho es. Com la pel.licula es muda, son la veu del pesament i els records que narran comprensiblement l'unic que s'expresa. El director malai tanca el temps en una caixa de musica.Trama emotiva que filtre el plaer i deixa el seu cinema com un aire tebi, per si t'el  vols mirar. Per alguns una obra mestre del silenci, la soledat i l'amor convertit en temps. Anong Houngheuangsy viu sol en una gran casa nomes acompanyat per el vent i la pluja entre els arbres. Li fa mal tot el cos i decideix anar a fer se massatges. Lee kang Sheng viu en un petit apartamnet a Bangkok om prepara plats tradicionals del seu poble natal. Els dos protagonistes es troben en un hotel i comparteixen la seva soledat escoltan les notes metaliques d'una canço popular. Ben acollida a  Berlin 2020,  Lee esperara en un banc en una vorera de la ciutat, mentre segueix escoltant la capsa de musica obsequiada.

Cascarrabias ,el cuento de un mago (2018) 97 min.

 Encara que aquest segon lliurament del film d'animacio, Cascarrabias, ha perdut ingenuitat, segueix tenint el seu encant. Premiada per Ariel com a millor animacio del 2018, Anima estudios, sap que te marge per millorar aquesta produccio mexicana, com la figura i els volums dels dibuixos. Andre Couturier dirigeix el guio  de Jim Hetch que fa pasar a Terry, les vacances en el park d'atraccions de la seva avia Mary, en una experienca molt emocionant, sobre tot per la prodigiosa imaginacio del noi, tan modest com es. D'aquesta manera pot somiar en boscos que caminan, globus que parlen, terres inexplorades, orquidies que xiulen, personatges inventats, dragons envellits. Pero ara el park te que tancar perque l'avia ha marxat. El nen trist amb els seus records, espera que el desti li ofereixi alguna cosa que el tregui de la seva desesperada infelicitat. I aixi va ser. En una de les atraccions parades, hi va quedar una mica de magia que el transportara a terres de fantasia on coneixera al mag Cascarrabias que no es ni molt menys la seva avia. Dolent com es ha llençat una malediccio a les terres del Castell Alegre i ningu se'n recorda de les rialles i acudits de fa temps. Terry s'hi enfrontara, per expulsar el malefici del regne perdut i mirara de tornar a casa sa i estalvi. 

Crescendo (2019)102 min.

 Amb la musica de fons del conflicte social belic entre Israel i Palestina el film avança demanan la pau, pero sense plantagements mes clars sobre la cuestio. Les intencions son arribar a un public jove i culte, en qui depositen la seva fe per conquerir pasos per avançar en la posible concordia. El concert organitzat per jueus i arabs. Peter Simonischeck, força al clau per arribar auna nova tragedia de Romeo i Julieta. Ell mateix es el director, que es posa en un jardi on hi ha mes sorra que flors. Las diferencies entre els musics que han viscut i crescut en un estat de guerra, repressio,  constants amenaces terroristes, fan que sigui molt dificil tocar de gust i amb tranquilitat i qualitat. L'unic que demana el director es que aparquin les diferencies entre els dos grups, encapçalats per els magistrals violinistes Daniel Donskoy i Sabrina Amali. L'objectiu del film es saber i l'odi podra apaivagar les desconfiances que no poden evitar els dos conjunts etnics.

No mataras (2020) 92 min.

 Mario Casas (El fotograf de Mauthausen), arrasa amb els Goyas i els Gaudi, per la interpretacio de la violencia i els nervis que dona al film, per el seu rostre pasan el guio, la musica i els decorats. Aconsegueix que nosaltres siguem ell i gaudim freneticament del film (REC) i de vegades costa de dir aixo. No es un film petit, te atmosfera, potser un exces fins i tot de produccio, amb una trama insolita i una mica insomne, ens fa pujar a un dragon khan cinefil, amb caiguda lliure  i tot. David Victori (El pacte), dona el segell america, per exemple amb la escena del control policial. Un bon noi que ha cuidat al seu pare amb llit de rodes fins la seva mort, decideix tornar a agafar les regnes de la seva vida i ho pensa fer fent un llarg viatge per marxar temps i lluny, que li regala la seva seriosa germana (Elisabeth Larena). Pero mentre es pren una sucosa hamburguesa en un burguer, una noia (Milena Smith), li demana 20 dolars per pagar la seva, i  a partir d'aqui li complicara el futur immediat, al voler tornar li els diners. El xicot no pot amb la sensualitat de Milena Smit, inquietant i inestable, que li fara coneixer els inicis del tatuatge, sexe , alcohol,...coses que mai s'hagues atrevit a imaginar.

Vivir sin nosotros/are we lost forever/(2020) 104 min.

 Un guio "pluma"  no es un guio lleuger. Arranca  de cavall i parada d'asa, crec que diu la dita en catala. Mes mirades que paraules, sense cap introduccio convincent i sense cap obssessio massa destacable per el sexe gay. David Fardmar, gela el desig, l'atempera, li dona cartell de relacio toxica i reparteix els papers d'alleujament (Bjorn Elgerd) al que vol deixar la parella i desconsolacio qui no veia la autodestruccio imparable (Jonathan Anderson), que no creu poder sobreviure sense amor. A la ruptura hi treuen el nas, Mincki Scott, Nemanja Stojanovic i Victor Ivan.

Masacre, ven y mira / Come and see (1985) 136 min.

 No es costum d'aquest blog i d'altres publicaciones fer se  reso de pel.licules amb 40 o mes anys desde la seva estrena i tractarles com una reestrena. Pero aquesta de Emel Klimov, val la pena per la seva qualitat com  a documental ple de rabia i la representacio de la segona guerra mundial, en la seva faceta mes descarnada, cruel, implacable, brutal i devastadora per els sentiments de les persones de la Bielorrusia de 1943. Dividida en tres actes, un d'irreal, en uns camps envoltats de boira, trets al bosc, plors de dones i brugit de les mosques que ensumen la mort y els cossos podrint se, un segon de realisme fisic i un tercer que mostra els aiguamolls on ametrallen una vaca i vesteixen una calavera, pintada amb la apariencia del dictador, vestit amb un uniforme social nacionalista. La barbarie  dels nazis en arribar a les poblacions, un classic poc vist ni exhibit, quan es molt superior a d'altres films belics mes populars, pero mes fluixos. La guera filmada d'una altre manera, insoportable en moltes ocasions que es mes un analisi sobre l'horror del vençut que una celebracio de la victoria. Un viatge a l'infern de la guerra combina be la potencia visual amb la narracio vandalica que beu directament  de la revolucio sovietica dels anys 20 (Tarkovsky per exemple). Premiat per la critica al festival de Moscu, compta amb Alexel Kravchenko, Olag Mironova, Llumbormiras Laucevicius, Viadas Bagdonas i Victor Lorents. Narran la victoria aliada des de els ulls d' un nen que es va enfortin al mateix temps que perd la rao davant la irracionalitat que presencia, atraves del  sofriment i que contempla la matança sistematica dels habitants dels poblets bielorussos, mes de 600.

valhalla rising(2009) 100 min.

 Ens arriba ara una pel.lícula del danes Nicolas Winding Refn, (Drive) que al acabar d'escriure la cronica, el teclat de l'ordinador queda brut de fang i sang. Una altre mena de road running (com Kilian Jornet pero mes lent) per uns paratges desolats, vegetacio baixa,("helechos") per on caminen en fila india una dotzena d'homes, sense missatge, que pertanyen a tres religions diferents i que s'empresonen i es maten quan poden i  amb el que poden. Van vestits moda segle XXII, amb uns cuirs esparracats que farien les delicies de qualsevol dissenyador. El mes interessant dels 7 capitols (del cel a l'infern) es una maquina d'ejecutar entre la soga i el garrot vil. Caminant sense rumb, sense casi  dialegs i  a mes repetits, les imatges amb una mitja a davant, roig i vermelles, conviden a no suggestionar se en absolut. Dura, opresiva, insoportable, desconcertant. No saps on mirar perque no hi ha res mes. Situan a Mads Mikkelsen, amb un noi jove Gary Lewis, al segle XI de l'edat mitjana. Com que el terrible guerrer  nomes te un ull, li diuen One Eye, com la productora. Amb una força sobrehumana, el nen l'ajuda a escapar despres de ser esclau durant molts anys i li demana que el porti a casa que no sap on esta. Ells i alguns de la seva corda. se' embarcaran en una barcassa vikinga de rems (?) buscan l'aigua salada, on deixaran tambe uns quants cadavers triturats. Arribaran a unes terres desconegudes on uns essers semblants als de Avatars pero vermells, faran una altre selectiva escabexina amb fletxes. Hores d'ara alguns encara caminen, Marteen Stevenson, James Sives. i Ewan Stewart. Hiperrealisme obse.

El olvido que seremos (2021) 136 min.

 Massa temps. Massa lluny. Massa Camara, fins i tot per Fernando Trueba. El millor Oscar del pais per Belle Epoque, i que ja jo l' havia pronosticat 4 vegades en diferents articles, ara se'nfronta aun biopic sobre l'activista Hector Abad Faciolince, colombia, pare del l'autor de la novela i que va morir assassinat per defensar al sanitat publica. Els metges curen pero  a cops maten.Quan d'una pel.lícula  es parla molt del to natiu que li sap donar a la veu del protagonista, la semblança simetrica i que en pricipi es volia una altre actor, vol dir que costa "vendre" la pel.licula. Entre tots pero treuen endevant una film que ha comptat amb el guio de David Trueba i l'encert, posats a escollir, de triar Javier Camara que esta superior i commou en molts passsatges. Acostumats con estem a la violencia, al no ser el protagonista un lider guerriller o d'una banda de traficants, fa que l'accio sigui una mica encotillada i academica. Afectada de vegades, humanista d'altres, Trueba adora la familia, l'elogi net i la sensibilitat i aixo ho transmet el que la fa per l'altre banda trencadissa, la fa facil per els actors, Patricia Tamayo, Juan Pablo Urreño, Nicolas Reyes Cano, Aida Morales, Sebastian Giraldo  i Whit Stillman. Goya a la millor pel.lícula iberoamericana, reconeguda a San Sebastian i Forque, situa la biografia en los años 70-80. Hector Abad Gomez es un metge colombia, lider social i activista per els drets humans en el pitjor Medellin trufat per els cartels de les drogues i polaritzat. Preocupat per l'educacio dels seus fills i dels nens de les clases menys afavorides, (hi ha un Arriba i Abajo inserit en el film  quan toca la vida domestica), procura portar a les families vitalitat i creativitat basant se en la tolerancia i l' amor. Ho va pagar car. 

Todas las lunasI/Ilargi guztiak (2021) 102 min.

 Pasa el temps, pasa el cine, pero hi han assumptes que no passan com per exemple la soledat o lo salvatge. Nomes ens uneix la tristesa intima del diferent. Pero ambdos ambits, no hi solen pasar masas coses noticiables o guionades, nomes la rodeixen, essers bruts, malalts i vestits amb parracs. I si al protagonista no li passa res, no ho pot dramatitzar, fer narracio i aleshores, Igor Legarreta, omple els grans silencis amb musica., el menys durant la primera part del film. Com no hi ha ha contraris u oponents, ens hem de fixar en la cova on viu la protagonista, que a manca de relacions  Haizea Carneros, 12anys,( Itziar Ituño, Zorion Eguilor,) es distre ho amb les meravelloses vistes que proposa el film, o la amistad que neix entre la protagonista i el sol, gracies a les fotografies de Imanol Nabea. Al menys surten angels pero no vampirs, en tot cas sers "maternovampiriques". Un intent fosc e infantil de recrear la ciencia ficcio basca. Atavisme i antropologia, jugan el seu paper en el de Josean Bengoetxea. L'any 1876, a les acaballes de la guerra carlista, un orfenat cau sota las balas dels canons. Ferida  i pensant que se l 'emportaran al cel, una nena es rescatada per una avia que viu al bosc i que la nena es pensa que es una angel que li ha han enviat per salvarla del desastre. Aviat descubrira que se li ha allargat la vida a canvi de la seva companyia. Tancada ara en la seva nova condicio, seguira sent una nena que comptara per llunes, el temps que li falta per sortir del encanteri. La sortida la veura quan un home senzill, que l'acull a la seva casa rural com si fos la seva filla i que la ajudara a superar l'arribada a la seva nova naturalesa (edat) i aixi recuperar el troç de vida robat a la infantessa/adolescencia perduda. 

hijos del sol /Sun children (2020) 99 min.

 El director  Majid Majidi, (Niños del paraiso 1997) es submergeix en les xacres del sistema capitalista, les opcions dels mes debils, desde uns angles diferents, un d'ells la juventud encare tendre, que es proposen trovar un tresor als subsols del 'escola, tenin en compte que l'educacio es un dels temes que ens apropen. Honestedat es el to amable i la targeta de presentacio d'aquests goonies iranis, dignes desde la miseria. Sorpren el professor amb ideals i un jove que sap mes coses que els que l'eduquen. I el gran damnificat del les denuncies dels films es la infancia. Estar content d'haver la vista es complaent com aquella cirera vermella que es queda jugant al paladar despres d'haver la escurat. El drama i la comedia trista no son novetat. La novetat es dir no al vertigen de la gran ciutat. Roohollah Zaman es l'actor premiat a Venecia, que dona la presencia humana al film. Roohollah es un noi de 12 anys que amb els seus amics, Shamila Shirzad, Ali Nassirian, Mohammad Javad Ezzati, treballen per sobreviure i ajudar a le seves families, treballant en garatges o petits robatoris. De sobte el protagonista rep l'encarrec de buscar un tresor amagat dins de l 'escola. Amb els seus amics s'han de matricular al 'Escola del Sol. Es una institucio que alberga nens sense llar, que intenta donar lis una educacio, i que esta fisicament molt aprop del lloc del tresor. 

Herencia (2019) 60 min.

 Documental de Ana Hurtado colaboran en el guio amb Pere Marzo per certificar la vida ocuta d'un poble que sempre ha estat viu. Viu segons el documental a les places parques, carrers, esglesies, sales de ball, escoles. L'herencia parla, com les transmissions dels contes a l'antiguetat de manera oral, d'una correlacio de maquillatges forts, rialles sorolloses o danses frenetiques. Es una narracio emotiva, casi sense paraules, amb la força que dona no recluirse en unes coordenades preestablertes. Visualment transgresor no ens parla de la inviolabilidad del cami sino el que ha significat trencar desde fa miles d'anys les ones del mar.

Ghosts/ Hayaletler (2020) min.90

 Poques vegades un primer film barreja de documental i city movie com el d' aquesta directora Azra Deniz Okyak es tan, agil, lleuger i quasi brillant. Posa a traves del mirall d'Istambul, i per extensio Turquia, els actuals temes del racisme, feminisme, intolerancia i feixisme que poden semblar masas. Autora tambe del guio alegre i amb força, amb una critica social contundent i un montatge que necesita moltes vegades l'atencio del espectador. Com a"Crims"(serie de TV3) busca la llum dins de la foscor, una denuncia que casi es  un manifest. El que no hi ha nel film es un exces, ni poc ni molt d'optimisme. La narracio es va conforman en 4 capitols de Dilayda Gunes, Beril Kayar, Nadal Kuruçim, Ernrah Ozdemir.

Este cuerpo me sienta de muerte/Freaky (2020) 102 min.

 Risa de nivell, gags absurds i emocions divertides en aquest film que versiona "Freaky Friday" que condueix a la perfeccio Vince Vaughn de la ma de Christopher Landon, (Feliz dia de tu muerte,  Zombie camp), i que sera  un nou exemple de comedia y sang, una barreja que casi no notem perque pasa a gran velocitat, hibrid entre slasher i les comedies juvenils, amb la popularitat que te aquests sub genere de intercanvi de cosos. Cine dels 80 com tambe ho son Kathryn Newton, Alan Ruck, Uriah Shelton, Katie Finneran, Dustin lewis, Dana Drori i Deja Dee. Vaughn, despres de intercanviar el cos amb  el de un assessi en serie per un apunyalament magic, una estudian (K.Newton), atrapada en el cos del criminal, que  matava persones abusadores, la mort de les quals la beneficiava a ella, comença ser perseguida per la policia mentre l'assesi verdader segueix matan per l'institut,  descobreix que el canvi s'ha de fer abans de 24 hores perque sigui efectiu. La justicia poetica del Bronson.                                                                                                                    

EJERCITO DE LOS MUERTOS (2021) 148 min.

 Ridiculo film de zombies que en su parte de acreditaciones final, hay una cola de film que te hace salir no tan enfadado. Claro que todo cinefilo tiene su film y este es para los quedsifrutan con una ensangrentada caceria zombie. Zack Snyder, el guion tambien es suyo ,consigue un equilibrio entre los momentos de muerte i los tranquilos que permiten ver la actuacion de un cierto grupo de actores que se enfrentaran a los zombies. Los seguidores de Snyder dicen que es su mejor pel.licula despues de ..."las ligas de la justicia" y este les devuelve el cumplido dando alguna idea de lo que queria rodar al final y no lo hizo. Reflexiona sobre 5 o 6 temas para acabar demostrando que a el no le interesaba rodar este film.  Para realizarlo ha cambiado el terror zombie por un film de accion con toques de comedia, pensant moltes vegades amb Capenter. Amb l'objectiu de la camara fotografian zombies diferents, porten capa, van a cavall, hi han animals salvatges zombies  fins i tot practican l'amor sexual zombie. En mig d'una epidemia de morts vivents, un grup de mercenaris decideix atracar un banc de les Vegas, el mes gran realitzat fins a les hores. Per arribar hi tindran que travessar una zona que esta en cuarentena per els zombies confinats que es el que la fa perillosa. Dave Bautista, Ella Purnell, Ana de la Reguera, Theo Rossi, Huma Qureshi, Omari Hardwick i Hiroyuki sanada, son els actors que corren davant i darrere dels "nous " zombies de Snyder.

La mujer en la ventana/ The woman in the window (2021) 99 min.

 No s'ha de confondre amb una altre dona a la finestre de 1944, dirigida per Fritz Lang, aqui titulada "La Dona del quadre" de J.H.Wallis. Tampoc amb la del mateix titol de Pierre Granier -Deferre amb Romy Schneider del 1976 i molt menys amb la finestre indiscreta. on qui era a la finestra era Gregory Peck amb els mirocles i la dona no feia res del que van fer les seves precursores. Aqui Joe Wright, (L'instant mes fosc i Pan) sobrecarrega el film de coses, pensant se que es Hitchcock, amb un bon guio ple de girs molt rapids que interpreten una serie de actors secundaris donan a coneixer els desequilibris psicologics de dones amb problemes i amb emocions no desitjades. Podriem discutir si es millor amb cortines o sense, en tots cas s'ha obert la finestra i la visio va semblar que es mes bona del que es. La doctora Amy Adams que te agarofobia (por a  sortir de casa) es pasa els dies tancada a casa seva de Nova York, veient pel.lícules antigues, beben vi i espiant als veins. Un dia mirant per la finestra veu una cosa terrible a la llar dels Russell, una familia considerada exemplar per la gent del barri. L'acompanyen Gary Oldman, Wyatt Russell, Fred Hechinguer, Julianne Moore, Jennifer Jason Leigh,Brian Tyree Henry i Maria Bozeman.  El Pulitzer Tracy Letts es el guionista de la novela de A.J.Fin. L'eterna lluita de la veu creible d'una dona contra els informes oficials.

Effacer l'historique/Borrar la historia (2020) 110 min

 Del cameo que fa un client suicida de Michael Houellebecq es pot desprendre que la pel.lícula juga amb la seriosa idea del suicidi, pero no es la filosofia sino que a la parella de directors, Benoit Delepine i Gustave Kervern, els hi feia gracia el gags com tans altres, alguns/molts de bons, que hi ha film.La pel.licula mes taquillera de la pandemia a França,(500.000 visionats) esta feta per dos persones que es van trobar treballant per la televisio, conectant amb el public mes subversiu i que adora aquest reguitzell de absurds gags que conformen els dialegs segons els temes a tractar. La musica de Jonathan Richman, mort despres del rodatge fa que les cançons siguin cadascuna com un petit homenatge.Os de plata a Berlin, Cesar's i Sevilla, pregonen el tocar de peus a terra i lluitan contra el consumisme i la contaminacio tecnologica. Tan dura es la critica a les multinacionals que els avocats els varen prohibir no sols citar la marca sino fins i tot la poblacio on tenien les industires i les seus. El fet del excessiu consum de les xarxes, fa que ja depenguem d'elles per quasi tot, es com la nostra segona anima en quan als sentiments. Aixi el tres personatges principals, pertanyen a la gran massa de victimes vulnerables, com l'usuari que s'enamora de la  veu d'una telefonista del les isles Maurici, l'altre perd la feina per mirar tantes series i l'últim que "lliga" per no tindre que fer se el llit. Adiccio, alienacio social, sense marxa enrere,   "mobildependens". El director deia que de petit somiava que queia al buit i ara que perd el mobil. Blanche Gardin, Corinne Masiero i Denis Podalydes, son els tres principals protagonistes. Entre rialles i melancolies, es pot veure com un comic separan els "bocadillos" que l'estructura de la pel.licula quedi mes com una de skechs sense una de continuitat logica. Una satira anarquista que fa estimar els seus personatges, que pateixen ciberbullyng, falses contrasenyes, on lines diversos' i estafes de tota mena de les operadores de telefonia. El trist de tot aixo es que no es un parodia, sino la crua realitat. La delirant idea de tres veins de un suburbi de clase mitjana, de casetes unifamiliars , decorades amb mobles del Mervin Leroy proper, que es veuen superats, humiliats, objecte de les riotes de les xarxes, decideixen contractar un pirata informatic (Denis O'Hare), amb qui declarar la guerra al gegants multinacionals. Comencen perden pero igual troven un antidot contra la  invasio cibernetica: la lectura, sobre tot dels classics.

Barbie i Chelsea, el cumpleaños perdido (2021) 60 min.

 Cassi Simonds dirigeix a aquesta familia d'animacio infantil que s'apunta a un creuer, per celebrar que la Chelsea fa 7 anys. La mare Margaret, quan arriben al vaixell, li promet a la Chelsea que l'endema, el dia del aniversari, estara totalment per ella pero ara te molta feina per instalar los per que son molts. A les hores, la nena, amb els seus ninos de pelutx i les seves germanes Barbie, Skipper i Stacle, comencen les seves aventures cercan un lloc adient en el barco per poder celebrar la festa amb tots els elements i convidats necesaries per pasar ho molt be.

Tiburon blanco/Great White (2021) 91 min.

 Despres de quasi 40 titols han conseguit que ens facin molta por els taurons, pero de veritat, tot va comença quan Spielberg li va donar carta de depredador assesi. Be ,l'unic que ho sabia era el capita Akad. Igual que king kong ha anat evolucionant pero  a pitjor, a  mes dolent. Com els efectes especials, sobre tot els de dins l'aigua que son predicibles i força topics. Entre el documental i la serie B, el film s'inventa una serie d'animalons, (peixos?) marins que se li enfrenten amb poques garanties d'exit. Subgenere de l'estiu que tambe pot incloure's en l'apartat turisme, per les magnifiques localitzacions que ens mostra. Les vistes submarines ja son un altre cosa, mes "escualides" i amb un munt de planos repetits al reves. El responsable d'aquest perillos gran monstre blanc es Martin Wilson, guiat per Michael Bouhgen. Katrina Bowden, Aaron Jakubenko, Tim Kano, Kimie Tsukakoshi, Te Kohe Tuhaka i Jason Wilder son alguns dels  joves, el pilot, la seva novia,l'ajudant, i la parella de japonesos barallats, que fan una escapada en hidroavio a la gran Barrera de Coral (Australia) i son atacats per el citat tauro blanc. Amb un fragil bot salvavides, tindran que fer front a una desconeguda força que els amenaça des de les profunditats de la fosca aigua. Nomes l'enginy de tots podra resistir l'instint de la  bestia.

4 dias/Four good days (2020) 100 min.

 Si que Rodrigo Garcia (Coses que diries nomes de mirar la) ha heretat la arqueologia semantica del seu pare, Gabriel Gracia Marquez. Pero el cinema es una altre cosa i tot i que presenta uns fets reals, ho fa sense la habilitat de commoure que pot tenir el cinema. El relat es perfecte, ho es tant, que com ho explica tot tan be, no es preocupa de les escenes amanerades, ni de fer formulacions que suggereixin cap a on pot anar el guio de Eli Saslow. Amb un texte de qualitat, Glenn Close i Mila Kunis en treu petroli per la causa feminista, per matitzar conceptes, per donar color a unes cares que poden expresar emocions, que donen les mirades quan toca. Pero tot i el realisme Garcia, posa en les imatges un toc de ambiguetat  que fan posar amb dubte l'autenticitat de la historia honesta. I tot per acabar establint una relacio entre aquestes dues dones amb caracter pero intrigants. Un psicoleg hagues pogut tambe firmar el film. Deu anys consumint drogues ha arruinat la vida  de la jove Mila Kunis. Apareix una nova medicina que si esta 4 dies sense consumir, podra començar de nou i quedar neta. Pero ha der ser capaç i per aixo l' ajudara la seva mare Glenn Close una dona forta i de ideas  molt clares. Nomes entra en el joc, tambe per ajudar a l'experiment l'amor que ambdues es profesen i que en aquest episodi s'haura de mostar mes intens que mai. Menys amor mostren Gloria Garayua, Sam Hennigs, Mandy June Turpin,Chad Lindberg, Michael Hyatt, Rebcca Field i Joshua Leonard.

Boda sin fin /Hallo again (2020) 92 min.

 Hi han uns tipus d'humor que si no hi poses una mica d'acidesa intel.ligent queda en comedieta i poc mes. Aixo es exactament el que li pasa  a Maggie Peren en el seu film . Sense cap mena de gracia, li reconeixo que es un intent de fer comedia novedosa pero amb un exit força limitat. AliciaVon Rittberg viu amb el vivales Edin Hasanovic i comparteixen pis amb Samuel Schneider, i fins el moment no s'ha conformat cap relacio intima entre ells. S'hi afegeix Tim Oliver Schultz, amic de la infancia de Alicia, que li envia una invitacio de la seva boda. El que pasa es que la carta es queda mesos a la bustia enganxada i quan arriba finalment a la seva destinataria, la data es per l'endema. I a mes, es vol casar amb Emilia Schule, una creguda i viciosa dona. Alicia comprenen que es la parella equivocada per el seu amic fara tot el possible per evitar que faci el mes gran error de la seva vida.

Aquellos que desean mi muerte (2021) 100 min.

 Angelina Jolie es qui domina de dalt a baix de principi al the end brutal aquest violent drama de Taylor Sheridan. Amb un inici un pel enredat, la resta del film ens torna un Sheridan de Wind River o Vile, encara que un mica mes baix de enginy doncs es limita a seguir els classics guions que de vagades s'agraeix. Un thriller vertiginos, western atipic,   que tot i aixi no trenca la fortalessa del guio, que apunta perdues pero no les ensenya. Un adolescent es testimoni d'un asesinat i es perseguit per dos bessons( Finn Little i Jon Berthal) a traves de les terres salvatges de Montana,. Angelina Jolie, experta en supervivencia a la ficcio i a la realitat, l'ajudara per que no el capturin a Nicholas Hoult. Un incendi desbordat pot ser capaç de acabar amb tots ells, testimonis o no. En mig del foc hi estan tambe Aidan Gillen, Tyler Perry i Jake Weber.

QUO VADIS, AIDA'?(2020) 104 min.

 Una pel.licula de "guerra", com les de sobre la II Guerra mundial i les de la resistencia francesa, amb la tensio i naturalitat que no li treu la normalitat de la posada en escena in crescendo i casi insoportable. El film es en memoria  dels mes de 8752 asessinats a Srebrenica, i que denuncia als traidors i als enterrats en foses comunes, el descobriment de les quals es l'objecitu del film i com s'hi va arribar amb la ferida encara oberta avui als Balcans. La manera de presentar ambdos bandols es evidenment la violencia racista tot observat amb fredor per els cascs blaus que feien mes nosa que servei donant un suport implicit al exercit feixista serbi. El metode es el mateix. Pujar al tren sense maletes, que ja les hi portaran, l'alegria d'haver amagat una dent d'or a la boca, i matar perquesi sense l'estil i la clase dels nazis. Separar fills i mares, canviar vides nomes per un intercanvi col.laboracionista. Al film es  veu que el mes perillos es que et puguin a un camion amb tapa baixa al darrera. Nominada l'Oscar 2020 i reconeguda a Sevilla, Venecia, Spirit i Bafta, situa al mon el juliol de 1985, en el fisic d'una traductora que treballa per la ONU. Quan son ocupats per els serbis, busca, suplica, un amagatall als camps per el seu marit i fills entre els caps que l'utilitzan. Com que tradueix les reunions te molta informacio, que no sempre li serveix per res. Jasmila Zbanic dirigeix a la interpret Jasna Gjuricic, que filtre tots els patiments i enfoca l'emocio a militars i familia que son tambe Izudin Bajrivic, Boris Ler, Dino Brajovic i Boris Isakovic.

Downhill / Un desastre de altura(2020) 86 min.

 Amb la fredor del nord gelat, aquesta obra nascuda al Sundance per donar una mirada critica al fons de l 'anima americana, per una vegada sense grans catastrofes, pero tampoc cap rao suficient com per justificar la realitzacio del film. Comedia que resumeix el seguici dels aficionats al esqui, amb totes les vicisituts que te, nomes animara als que ja esquien, com si fos un video gravat per ells i veure's. Acusada de remake, de "Fuerza Mayor", hi brilla Julia Louis Dreyfus entre ironic i divertit i totalment seduit per la neu i els seus adlaters. Una pel.licula de neu ideal per les caluroses tardes d'estiu que ja comencen a arribar. Us poso aqui el remake ja publicat al Francamente.. el 2014.Un home debil fuig despres d'un allau a les pistes d'esqui dels Alps, on esta pasant una setmana amb la seva dona i fills, als qui abandona  devant les dificultats de supervivencia per l'accident de la muntanya. Al veure's confinats per la perillosa situacio evaluaran les seves vides i amb una serenitat bergmiana `posaran negre sobre blanc els seus semtiments i si encara s'estimen. Nat Faxon i Will Rash, no son Ruben Ostlund i el seu humor escandinau, fred i elegant es canviat per per una altre de sal gruixuda. Will Ferrell, Miranda Otto, Zach Woods, Kristofer Hivju i Zoe Chao, tambe volen esquiar.

Transhood (2020) 96 min.

 Sharon Liese es queda a mig cami entre un bon documental sobre el tema i la pel.licula definitiva que prometia ser.. Te didactisme, sensibilitat fins i tot convenciment per mostrarnos la cara mes necesaria de la situacio cientifica social que produeix un fet natural que encara no te carta de identitat.  Com es  desenvulopa cada  nen en un lapsus de 5 anys es entretenidor i fascinant. Si que consegueix si no la solucio a una complexe problema, sensibilitzar  a gran  part del personal que veu el film i canviar fins i tot el sentit d'algunes creencies equivocades. En aquest sentit es tan absorben el film que el respectable voldria que s'allargesin mes algunes secuencies. Centrat el film documental en l'evolucio de 4 nens transgenres a Kansas City observa com aconsegueixen resultats, molt interesants , i descobreixen noves actituts desconegudes. un pas mes per eliminar la transfobia. Amb la politica en contra, Phoenix i Avery , aparegut en una portada del National Geographic en proces d'admisio social i Jay i Leena que tenen que lluitar encara per la seva dignitat en el mon. Les edats confrontades son , 4, 9 ,12 i 15 anys, Aquesta lluita explora la linea que van de la'dolescencia i com impacta en les familias. Boyhood cobria 7 anys d'un transexual blanc. Liese, tot el que guanya amb temps o perd amb contexte social. Es veritat que la reduccio li permet entrar mes a fons en les evolucions del cos.

Tag/ Riaru Oniggoko (2015) 85 min.

 Sion Sono, venerat a Sitges, no es que tracti especialment be el genere femeni, convertin les en objectes fetiches. De intrigant  a absurda, de inquietant a sanguinolenta, sobrepasa las lineas de lluita per sobreviure per tocar fins i tot temes identitaris. Si volen veure la diseccio de dos autocars complerts de nenes d'un col.legi que van d'excursio, Tag es la pel.licula. Els dos autobusos quedan partits per la mitat en una secuencia curiosa, per una estranya força invisible que no s'atura i que fa el mateix amb un vehicle com amb un pobre cicliste de qui nomes queda la gorra o casc. L'estetica del film (model Las niñas) no li permetria ser cine d'autor. Comença com hem dit pero va tirant cap un video joc cada vegada mes gore, si es posible mes. Com que els autocars quedan dividits per la mitat, el film queda orfe de direccio i el vertigen es tan fort que pasa de l'estranyesa a l'extasis dels mes vampirs. Nomes una nena, Renda Triendid, logra arribar al col.legi. Alla la sorpresa sera que tornara a veure totes les seves companyes. Ha estat un malson? El film si, la idea segons cadascu.

La vida por delante(2020) 94 min.

 Sophia Loren todavia  gana David di Donatello i pone su pel.lícula en los Oscar's, globos de oro i d'altres premis musicals. Edoardo Ponti, sobre el llibre de Roman Gary, que ens explica la conexio entre una dona de 86, ben conservada la Loren i el noi de 12, senegales, que li havia robat i ara viu al carrer,  Ibrahima Gueye que alimenta tota la historia. La Loren es una dona que per circumstancies la vida ha deixat en territori musulma i que es dedica a "cuidar" a nens maxim durant tres mesos a casa seva per una quantitat que inclou llit  i la alimentacio. El director , parent, oblida de tant en tant la seva protagonista per posar el focus en atrociatats que succeixen al pais. L'afiliacio de Ponti al neorealisme, li fa perdre una mica les exploracions emocionals. La historia no per vista, no molt, perd la força de la sensualitat i la qualitat dels instins entre races i generes. Unes interpretacions que es podrian menjar la pantalla, son lo suficient compromeses i afinades com per deixar espai per tot i per tothom. El secret del film destilat al final, acompanya quantitat de fets casolans que per maduresa te  que tenir una sortida que deixi  oblidar el passat.

Programa doble, el universo en miniatura de Non-Non/Non-non retrecit (2019) 26 min.min.

 Non-Non es pensa que  aquell dia seria una festa, un barbacoa, un picnic per fer despres una migdiada al sillon. Wassim Boutaleb Joutel, el director no s'ha posat en el guio que depen de Sophie Lowditz i Leonie De Rudder i que l'han treballat sobre la idea de Magall Le Huche. Com que el curt es de animacio, un cop de vent bufa una paperina de patates fregides i l'enclasta en el tronc d'un arbre majestuos. Gorcroc es treu de la maniga una maquina que encongeix. Non-Non atravessa el raig laser sense saber ho i esdeve petit com una formiga. La feina que tindran ara ell i la seva colla per tornar a ser de mides normals.

Yalta la nuit du pardon (2020)89 min.

 Intel.ligent exposicio d'un mon que mai coneixerem ni tan sols una mica sino hi posem molt d'interes. Massoud Bakhsi vol interpretarnos varies ideas que contenen els escrits del Islam sobre la culpa i el perdo. Les lleis fundamentals islamiques, protegeixen al home i el que fa Bakhsi es donar llum a anacronismes i destapar lacres d'una societat molt machista. Una dura pel.lícula, no dura molt, que vol obrir els ulls a un home que dubte de practicar la lapidacio, d'una dona. I en el moment mes alt del film, un cara a cara entre les dos dones protagonistes, (Sadaf Asgari, i Zackie Behbahani) segurament per por, es desinfle i treu el peu, del reality irani. A la actualitat una dona de 22 anys es sentenciada a mort per per matar per accident al seu marit de 65 anys. Nomes la pot salvar la seva germanastre, filla del marit. I tan sols a de fer, d'anar aun programa de televisio i demanar  perdo publicament i en directe. El plato amb els colors de Yalda, que representa l'inici de l'hivern. I va, pero repassant el passat de les dues, cada vegada costara mes perdonar. i acceptar ho. El jurat de la televisio es composa en part del jurat elegit per la justicia per el cas  El jurat de Sundance si que va perdonar tan planol curt. Suposo tambe que per superar la depressio i impotencia que provocan aquest tipus de films internacionals. Conclusio, la lapidacio es barata.

El fotografo de Minamata (2020) 115 min.

 Una historica fotografia de Tomoko Uemura a la banyera el 1971, es d'on estira el fil per fer nos estremir i patejar la conciencia. Un plantejament que malmet la exagerada interpretacio de Johnny Deep, consentida esperem que no dirigida per Andrew Levitas. en el paper del fotograf que era W. Eugene Smith. En aquest entorn queda desdibuixada la figura de Allen Mioko, activista molt important en el moment i que Deep sembla despreciar en tot moment, minimitzant la seva valua i actuacions. Sembla com si Deep no es creies el personatge, afegeix collita propia al que queda com eviden que va pasar i ridiculitza en alguns moments el fotoperiodisme i el mateix Smith. Tot plegat aigualeix els durisims fets narrats per un enorme professional, dels mes venerats de la II Guerra Mundial. El sotrac de la seva fi, agafa a Eugene en un moment que se sent desconectat de la seva societat i la seva carrera. Just a les hores, "Life" l'envia a Minamata, ciutat costera japonesa, amb una poblacio destruida per l'enverenament per el mercuri vessat duran anys per la negligencia industrial. Eugene es va sumergir en la comunitat i les seves imatges donen i posen cara al desastre inhuma escalofrian i que ara es dona a coneixer en tota(?) la seva dimensio. Un altre Xernobil, pero dia a dia.

earwig y la bruixa (2020) 83 min.

 Fluixa adaptacio de  la novela de Dianne Wynne Jones a càrrec de Goro Miyazaki, i ho fa la productora Studio Ghibli per primer cop per ordenador. Tot i estar supervisat per Hayao Miyazaki, nomès te 2 nominacions als premis Annie. No es nota la modernitzacio i queda mes com una animacio antiga especialment la seva narrativa. La seva animacio trepidant, magica i imperfecte, repeticio de els accions, les formes i els colors fan que el film tingui una impressio de vell, antic, amb humitat. Fins  tot l'han comparat amb un pilot per una serie, que per plana i amb pocs significats, no crec que ho arribi a ser, per que es inferior a la princesa Mononoke o el amic de Totoro. En mig de tant desordre, logra retratar als 4 personatges principals, especialment Earwig, que adoraba l'orfenat de Saint Morwald's, quan la majoria de nens l'odiaven. La seva felicitat es completa quan el centre obre les portes a ella i on trovaba tot el que volia. Pero un dia Bella Yaga i Mandrake visiten el centre disfressats dels seus pares adoptius. S'emporten a la noia a la seva casa, plena de joguines, llocs invisibles, llibres per encantaments i per produir pocimes magiques. En comptes de fugir, decideix investigar amb l'ajut d'un gat que nomes fa que xerrar. Entre els dos intentaran demostrar qui es que mana a aquella casa.

El verano de Cody/ Driveways (2019) 83 min.

 Pe.lícula de veritat. Tot es noble i de nou gracies a un nen, Lucas Jaye, Hong Chau i Brian Dennehy i'altres actors impecables, aquets tres molt premiats el 2020. Detalls que posen de relleu el director Andrew Ann i el fotograf Ki Ji Kim. Representa a aquest cinema nord america, pausat, tendre i modest amb que tracten tots els temes d'actualitat del darrer pais denominador del mon.Una petita joia de la que estic molt content i tambe perque ha estat l'entrada 6000 d'aquest blog de l'Scarlett. Despres de la mort de la seva germana, Jennifer Delora, amb el seu fill de 8 anys Cody, s'en van al poble on vivia per arreglar papers i vendre la casa. Mentre la mare neteja tota la porqueria i ho ven tot, el chaval recorre el veinat, fent amics, pero sobretot, coneixent a l'avi Dennehy, amb qui fara una amistad molt especial. Potser el titol "passarel.les" (vies d'acces) era mes adecuat I es el seu. Feliç aniversari Cody.

Mitchell contra las maquinas/Connected (2021) 110 min.

 Film d'animacio energetic que fa somriure fins el  final,. Es una road movie de la familia Mitchell que se'n va de viatge, pero que queda interrumput per una rebelio de la tecnologia que amenaça a l'humanitat. Les maquines tambe protagonistes de la pel.licula de Michael Rianda i Jeff Rowe, encara que maquines tambe saben fer plorar. Critica amb les noves tecnologies, observa pero que serveixen per conectar generacions. Una altre aventura familiar que es consolida en el cine d'animacio. Ritme embogit i manteniment del to en tot moment. Veus principals, Abbi Jacobson, Danny McBride, Maya Rudolph, el propi Rianda, Eric Andre i Olivia Colman

Police (2021) 98 min.

 Allo que alguns pensen que s 'hauria de fer amb els immigrants que no justifiquin el seu exili, i posar los a l'aeroport amb el viatje de tornada pagat, es molt diferent dir ho que fer ho. I d'aixo parla l'inteligent film de Anne Fontaine amb tres policies de la gendarmeria de Paris que s'enfrontaran a l 'ordre de extradicio d'un presoner arab. Basat en la novela de Hugo Boris, presente en 4 capitols les condicions personals de cadascu per entendre la seva presa de la decisio final. Virginie Efira, que acaba de rebre la mala noticia d'una enfermetat greu, se la veu en un ambit familiar feliç, i li canvia la cara per tot el film. Omar Sy, poderos policia que ensenya lluita als companys al gimnas i amb el contacte s'enamora de la valenta policia. Y el tercer de la patrulla, Gregory Gadebois, amb problemes amb l'alcohol, els massatges i els aliments. Despres de diferentes actuacions per mantenir l'ordre en els carrers parisencs, arriba l'hora del trasllat en cotxe policial al avio. Son conscients de que l'extraditat pot ser mort en arribar al seu pais d'origen i aixo origina una serie de opinions morals sobre si deixar lo escapar o no amb totes les consecuencies. Cal destacar l'escarni enmanillat que fa l'estranger per que l' alliberin o al menys no el lliurin a  les seves autoritats. Peyman Moaadi, es el detingut, i son familia dels gendarmes i caps policials Elisa Lasowski, Anne Pascale Clairembourg, Cedrid Vieira i Anne Gaelle Jourdain. Es important en el film la igualtat de feina entre homes i dones. Film amb algunes secuencies violentes, pero en el que no es dispara ni un sol tret, de bones intencions que de tan remarcarles potser al final perden determinacio. Cronica de la practica policial efectiva sobre tot quan parla dels capitols personals.

Charulata(The LOnely Wife) 1964 124 min.

 Guanyadora del Os de plata a Berlin del 1965, es una de les primeres produccions amb sortida internacional de les pel.lícules de la India. Una pre Bollywood, ambientada el segle XIX, quan la India era encara una colonia anglesa, Madhabi Mukherjee es una dona casada de la alta societat bengali que es pasa el dia vestida estirada al llit, jugant a cartes o fent brodats. Esta casada amb un editor de diaris amb els que cobreixen les diferents capas socials. A mes ha heretat una fortuna i el fa servir per convertir una de les seves publicacions per demanar responsabilitats al govern, de fet convertirlo en una eina politica. Coneixedor de les dificultats d'entreteniment de la seva dona, li porta un germa que vol ser escriptor perque l'ajudi i al mateix temps provar si es posa a escriure la senyora que sempre ho havia desitjat. La noia de servei, Sallen Mukherjee, fa poc mes que la mestressa, acompanyar la al jardi, servir el te,..L'editor, Soumitra Chatterjee esta orgullos de la seva posicio benestant encara que compren que no esta prou per la familia. El germa poeta Shyamal Ghoshal no vol casarse, ni tenir fills, per comoditat i deixadesa. Una fotografia en blanc i negre, (Subrata Mitra (B&W), es l'etiqueta que marca tot un cinema d'una epoca i d'un pais que avui, ves li al darrera, amb seus personals productes.

Nadie/ Nobody (2021) 92 min.

 Quan d'una pel.licula comences parlant de la capacitat interprerativa de l'actor principal, (Bob Odenkirk), es que  no saps com començar  el comentari critic. Es pot dir al film de Ilya Naishuller, parlant de violencia que ni ha i moltissima. L'ideoleg es l'actor principal que ja havia pilotat la serie de John WickVaja, tot. Un mafios rus (Aleksey Serebryyakov), preten robar a casa d'un home normal i corrent que te un passat tipus Bourne. Un film d'accio trepidant que agrupa tans soldats a cada encontre o assalt que si inspira una invasio rusa. Cada vegada hi intervenen molt mes qu eun desnonament tal i com els coneixem . La quantitat d'armes que es presenta, supera les que conseguira reduir el president Biden amb la seva prohibicio. L'absurd de la violencia deixa molts forats als cotxes i a les parets. Mencio especial mereixen les matances a les escales, per aprofitar  els replans. Tanta violencia es fa perdonar per el ritme que li donen els protagonistes i sense canviar el registre podran fer se mes "nadies." Bons i dolents fan de tot per que els entenguem, rodeixan a aquest home "normal" i obren el cami a un cinema  de violencia controlada amb un motiu sens dubte superior a "Salvaje". Caldra veure ara si la violencia pot  ser diveritda i vendre. Una nit, uns lladres entren a robar a casa d'una familia corrent. L'home de la casa renuncia a defensar se per evitar se complicacions. Aixo decepciona al seu fill Gage Munroe i a la seva dona, Connie Nielsen, que  a partir d'aquest moment comencen a fer li el vuit. Al final decidira vengarse a lo bestia i li surt el canto mes fosc de la seva complexa personalidad. El pare gran i un amic de color l'ajudaran, Christopher Lloyd, i Michael Ironside. 

Cronica de una tormenta (2020) 85 min.

 Mariana Barassi , amb Gerardo Herrero darrera, ens mostren la lluita per la direccio d'un diari, sembla que prestigios, "El imparcial universo". Cuatre personatges, s'enfrontaran per nominar i ser designats per el carrec de la direccio del diari. En una llarga nit bona de Nadal, on tres d'ells no poden anar a casa per un temporal de neu, abordaran tot els temes puguin influir en el nomenament començan per la capacitat de treball i acaban per les investigacions sexuals mes intimes segons informes demanats per la propietat. Tracten a fons i discutiran cuestions trascendentals per la vida, com l'amor, la feina, el sexe  i la mort. Interessant pel.lícula que com els mateixos protagonistes diuen es un treballat homenatge a "Lluna Nova", el film classic sobre el periodisme de diari. Presentada a Malaga, Ernesto Alterio, malalt terminal ha d'escolllir el nou director entre els dos (Clara Lago i Quique Fernandez), proposats per el consell d'administracio. Ella aposta per la companyonia dels periodistes del diari i la cooperacio entre les diferents seccions. L'altre subdirector amb qui competeix, aposta per la verticalitat en els treballs i la manipulacio de la que es un expert. La nit Bona queda amb un cafe, uns culs de ampolles d'alcohol, uns regals per desembolicar i dormir la matinada en un sofa de despatx.                                                          

Chaos Walking (2021) 109 min.

 Set guionistes han desenvolupat la novela de Patrick Ness, que reunits per Doug Liman, no logren treure l'entrellat del film. Perque? Perque el que es veu es un creuament de Juegos del hambre amb Encuentros en la tercera fase,  afegint el vestuari de Mad Max, en el que l'andromina mes potent es un cavall. Som l'any 2225. Proposen tan pocs dialegs, que sentim fjns i tot el que pensen. Es com  aquestes tertulies televisives on parla hom a la vegada. Com casi totes les pel.licules en la actualitat, comencen be i acaben malament, no de drama sino d'aborriment, perque no ens interesa aquest univers de sentiments que sorgeix de tribus enfrentades. Carreras per el bosc, sense que poguem saber a on van o de que fugen, sobretot la parella protagonista, Daisy Ridley i Tom Holland, que es fan un fart de correr de forma tan caotica que s'exposa, com passa, que el espectador no entengui res. A Prentisstown, Holland ha crescut pensant que una bruixa va ser la responsable de lliurar un germen que va matar a les dones i va contagiar al resta d'homes. Despres de descobrir un panta, els seus pares adoptius l'obliguen a fugir deixan darrera un mapa i un missatge, i moltes preguntes per respondre. L'origen del silenci es una noia, Daisy. Els dos, corrent hauran d'avisar de l'arribada d'una nau espacial perque l'intendent Mads Mikkelsen, pugui preparar un exercit per la guerra.