Mario Casas (El fotograf de Mauthausen), arrasa amb els Goyas i els Gaudi, per la interpretacio de la violencia i els nervis que dona al film, per el seu rostre pasan el guio, la musica i els decorats. Aconsegueix que nosaltres siguem ell i gaudim freneticament del film (REC) i de vegades costa de dir aixo. No es un film petit, te atmosfera, potser un exces fins i tot de produccio, amb una trama insolita i una mica insomne, ens fa pujar a un dragon khan cinefil, amb caiguda lliure i tot. David Victori (El pacte), dona el segell america, per exemple amb la escena del control policial. Un bon noi que ha cuidat al seu pare amb llit de rodes fins la seva mort, decideix tornar a agafar les regnes de la seva vida i ho pensa fer fent un llarg viatge per marxar temps i lluny, que li regala la seva seriosa germana (Elisabeth Larena). Pero mentre es pren una sucosa hamburguesa en un burguer, una noia (Milena Smith), li demana 20 dolars per pagar la seva, i a partir d'aqui li complicara el futur immediat, al voler tornar li els diners. El xicot no pot amb la sensualitat de Milena Smit, inquietant i inestable, que li fara coneixer els inicis del tatuatge, sexe , alcohol,...coses que mai s'hagues atrevit a imaginar.
viernes, 21 de mayo de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario