Ens arriba ara una pel.lícula del danes Nicolas Winding Refn, (Drive) que al acabar d'escriure la cronica, el teclat de l'ordinador queda brut de fang i sang. Una altre mena de road running (com Kilian Jornet pero mes lent) per uns paratges desolats, vegetacio baixa,("helechos") per on caminen en fila india una dotzena d'homes, sense missatge, que pertanyen a tres religions diferents i que s'empresonen i es maten quan poden i amb el que poden. Van vestits moda segle XXII, amb uns cuirs esparracats que farien les delicies de qualsevol dissenyador. El mes interessant dels 7 capitols (del cel a l'infern) es una maquina d'ejecutar entre la soga i el garrot vil. Caminant sense rumb, sense casi dialegs i a mes repetits, les imatges amb una mitja a davant, roig i vermelles, conviden a no suggestionar se en absolut. Dura, opresiva, insoportable, desconcertant. No saps on mirar perque no hi ha res mes. Situan a Mads Mikkelsen, amb un noi jove Gary Lewis, al segle XI de l'edat mitjana. Com que el terrible guerrer nomes te un ull, li diuen One Eye, com la productora. Amb una força sobrehumana, el nen l'ajuda a escapar despres de ser esclau durant molts anys i li demana que el porti a casa que no sap on esta. Ells i alguns de la seva corda. se' embarcaran en una barcassa vikinga de rems (?) buscan l'aigua salada, on deixaran tambe uns quants cadavers triturats. Arribaran a unes terres desconegudes on uns essers semblants als de Avatars pero vermells, faran una altre selectiva escabexina amb fletxes. Hores d'ara alguns encara caminen, Marteen Stevenson, James Sives. i Ewan Stewart. Hiperrealisme obse.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario