Effacer l'historique/Borrar la historia (2020) 110 min

 Del cameo que fa un client suicida de Michael Houellebecq es pot desprendre que la pel.lícula juga amb la seriosa idea del suicidi, pero no es la filosofia sino que a la parella de directors, Benoit Delepine i Gustave Kervern, els hi feia gracia el gags com tans altres, alguns/molts de bons, que hi ha film.La pel.licula mes taquillera de la pandemia a França,(500.000 visionats) esta feta per dos persones que es van trobar treballant per la televisio, conectant amb el public mes subversiu i que adora aquest reguitzell de absurds gags que conformen els dialegs segons els temes a tractar. La musica de Jonathan Richman, mort despres del rodatge fa que les cançons siguin cadascuna com un petit homenatge.Os de plata a Berlin, Cesar's i Sevilla, pregonen el tocar de peus a terra i lluitan contra el consumisme i la contaminacio tecnologica. Tan dura es la critica a les multinacionals que els avocats els varen prohibir no sols citar la marca sino fins i tot la poblacio on tenien les industires i les seus. El fet del excessiu consum de les xarxes, fa que ja depenguem d'elles per quasi tot, es com la nostra segona anima en quan als sentiments. Aixi el tres personatges principals, pertanyen a la gran massa de victimes vulnerables, com l'usuari que s'enamora de la  veu d'una telefonista del les isles Maurici, l'altre perd la feina per mirar tantes series i l'últim que "lliga" per no tindre que fer se el llit. Adiccio, alienacio social, sense marxa enrere,   "mobildependens". El director deia que de petit somiava que queia al buit i ara que perd el mobil. Blanche Gardin, Corinne Masiero i Denis Podalydes, son els tres principals protagonistes. Entre rialles i melancolies, es pot veure com un comic separan els "bocadillos" que l'estructura de la pel.licula quedi mes com una de skechs sense una de continuitat logica. Una satira anarquista que fa estimar els seus personatges, que pateixen ciberbullyng, falses contrasenyes, on lines diversos' i estafes de tota mena de les operadores de telefonia. El trist de tot aixo es que no es un parodia, sino la crua realitat. La delirant idea de tres veins de un suburbi de clase mitjana, de casetes unifamiliars , decorades amb mobles del Mervin Leroy proper, que es veuen superats, humiliats, objecte de les riotes de les xarxes, decideixen contractar un pirata informatic (Denis O'Hare), amb qui declarar la guerra al gegants multinacionals. Comencen perden pero igual troven un antidot contra la  invasio cibernetica: la lectura, sobre tot dels classics.