Borja de la Vega ha acertat en el casting tot i ser el seu primer llarg. A mes se'ls estima als actors, roda molt aprop d'ells, casi sempre amb camara, en ma fa que quasi oloris als protagonistes, que sentis la seva respiracio. Tanta proximitat pero, acaba encorsetan emocionalment als actors, i despres d'haver navegat per ones molt encrespades i sortir s'en, cauen en un drama una mica fosc. La recent mort de la mare i unes pinzellades del passat del pare gens edificants, fa que arroseguin alguns traumes personals. No aconsegueix pero apagar la lluminositat de Bruna Cusi desde que apareix en pantalla. Ella (Mia) i el seu germa Moi, ( Ricard Gomez), al morir la seva mare, i per recuperarse d'una crisi nerviosa, es refugien amb el seu dolor en una casona abandonada al mig del camp, en mig del no res, per recuperar els records familiars i esbrinar els traumes de cadascu i ajudar a superar los si pot ser. Amb ells hi va Eneko Sagardoy, la parella del noi per tractar de reposar els tres i dissenyar nous horitzons. Pero tambe hi anira Joe Manjon, l'ex de Mia, i aixo, per la seva manera de ser remou tota la casa i els seus habitants, propician una tensio tan alta que tindra consecuencies irreversibles. Raquel Espada ho veu tot.
martes, 25 de mayo de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario