No es costum d'aquest blog i d'altres publicaciones fer se reso de pel.licules amb 40 o mes anys desde la seva estrena i tractarles com una reestrena. Pero aquesta de Emel Klimov, val la pena per la seva qualitat com a documental ple de rabia i la representacio de la segona guerra mundial, en la seva faceta mes descarnada, cruel, implacable, brutal i devastadora per els sentiments de les persones de la Bielorrusia de 1943. Dividida en tres actes, un d'irreal, en uns camps envoltats de boira, trets al bosc, plors de dones i brugit de les mosques que ensumen la mort y els cossos podrint se, un segon de realisme fisic i un tercer que mostra els aiguamolls on ametrallen una vaca i vesteixen una calavera, pintada amb la apariencia del dictador, vestit amb un uniforme social nacionalista. La barbarie dels nazis en arribar a les poblacions, un classic poc vist ni exhibit, quan es molt superior a d'altres films belics mes populars, pero mes fluixos. La guera filmada d'una altre manera, insoportable en moltes ocasions que es mes un analisi sobre l'horror del vençut que una celebracio de la victoria. Un viatge a l'infern de la guerra combina be la potencia visual amb la narracio vandalica que beu directament de la revolucio sovietica dels anys 20 (Tarkovsky per exemple). Premiat per la critica al festival de Moscu, compta amb Alexel Kravchenko, Olag Mironova, Llumbormiras Laucevicius, Viadas Bagdonas i Victor Lorents. Narran la victoria aliada des de els ulls d' un nen que es va enfortin al mateix temps que perd la rao davant la irracionalitat que presencia, atraves del sofriment i que contempla la matança sistematica dels habitants dels poblets bielorussos, mes de 600.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario