Una pel.licula de "guerra", com les de sobre la II Guerra mundial i les de la resistencia francesa, amb la tensio i naturalitat que no li treu la normalitat de la posada en escena in crescendo i casi insoportable. El film es en memoria dels mes de 8752 asessinats a Srebrenica, i que denuncia als traidors i als enterrats en foses comunes, el descobriment de les quals es l'objecitu del film i com s'hi va arribar amb la ferida encara oberta avui als Balcans. La manera de presentar ambdos bandols es evidenment la violencia racista tot observat amb fredor per els cascs blaus que feien mes nosa que servei donant un suport implicit al exercit feixista serbi. El metode es el mateix. Pujar al tren sense maletes, que ja les hi portaran, l'alegria d'haver amagat una dent d'or a la boca, i matar perquesi sense l'estil i la clase dels nazis. Separar fills i mares, canviar vides nomes per un intercanvi col.laboracionista. Al film es veu que el mes perillos es que et puguin a un camion amb tapa baixa al darrera. Nominada l'Oscar 2020 i reconeguda a Sevilla, Venecia, Spirit i Bafta, situa al mon el juliol de 1985, en el fisic d'una traductora que treballa per la ONU. Quan son ocupats per els serbis, busca, suplica, un amagatall als camps per el seu marit i fills entre els caps que l'utilitzan. Com que tradueix les reunions te molta informacio, que no sempre li serveix per res. Jasmila Zbanic dirigeix a la interpret Jasna Gjuricic, que filtre tots els patiments i enfoca l'emocio a militars i familia que son tambe Izudin Bajrivic, Boris Ler, Dino Brajovic i Boris Isakovic.
sábado, 8 de mayo de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario