Massa temps. Massa lluny. Massa Camara, fins i tot per Fernando Trueba. El millor Oscar del pais per Belle Epoque, i que ja jo l' havia pronosticat 4 vegades en diferents articles, ara se'nfronta aun biopic sobre l'activista Hector Abad Faciolince, colombia, pare del l'autor de la novela i que va morir assassinat per defensar al sanitat publica. Els metges curen pero a cops maten.Quan d'una pel.lícula es parla molt del to natiu que li sap donar a la veu del protagonista, la semblança simetrica i que en pricipi es volia una altre actor, vol dir que costa "vendre" la pel.licula. Entre tots pero treuen endevant una film que ha comptat amb el guio de David Trueba i l'encert, posats a escollir, de triar Javier Camara que esta superior i commou en molts passsatges. Acostumats con estem a la violencia, al no ser el protagonista un lider guerriller o d'una banda de traficants, fa que l'accio sigui una mica encotillada i academica. Afectada de vegades, humanista d'altres, Trueba adora la familia, l'elogi net i la sensibilitat i aixo ho transmet el que la fa per l'altre banda trencadissa, la fa facil per els actors, Patricia Tamayo, Juan Pablo Urreño, Nicolas Reyes Cano, Aida Morales, Sebastian Giraldo i Whit Stillman. Goya a la millor pel.lícula iberoamericana, reconeguda a San Sebastian i Forque, situa la biografia en los años 70-80. Hector Abad Gomez es un metge colombia, lider social i activista per els drets humans en el pitjor Medellin trufat per els cartels de les drogues i polaritzat. Preocupat per l'educacio dels seus fills i dels nens de les clases menys afavorides, (hi ha un Arriba i Abajo inserit en el film quan toca la vida domestica), procura portar a les families vitalitat i creativitat basant se en la tolerancia i l' amor. Ho va pagar car.
martes, 18 de mayo de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario