Sophia Loren todavia gana David di Donatello i pone su pel.lícula en los Oscar's, globos de oro i d'altres premis musicals. Edoardo Ponti, sobre el llibre de Roman Gary, que ens explica la conexio entre una dona de 86, ben conservada la Loren i el noi de 12, senegales, que li havia robat i ara viu al carrer, Ibrahima Gueye que alimenta tota la historia. La Loren es una dona que per circumstancies la vida ha deixat en territori musulma i que es dedica a "cuidar" a nens maxim durant tres mesos a casa seva per una quantitat que inclou llit i la alimentacio. El director , parent, oblida de tant en tant la seva protagonista per posar el focus en atrociatats que succeixen al pais. L'afiliacio de Ponti al neorealisme, li fa perdre una mica les exploracions emocionals. La historia no per vista, no molt, perd la força de la sensualitat i la qualitat dels instins entre races i generes. Unes interpretacions que es podrian menjar la pantalla, son lo suficient compromeses i afinades com per deixar espai per tot i per tothom. El secret del film destilat al final, acompanya quantitat de fets casolans que per maduresa te que tenir una sortida que deixi oblidar el passat.
miércoles, 5 de mayo de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario