miércoles, 5 de mayo de 2021

Tag/ Riaru Oniggoko (2015) 85 min.

 Sion Sono, venerat a Sitges, no es que tracti especialment be el genere femeni, convertin les en objectes fetiches. De intrigant  a absurda, de inquietant a sanguinolenta, sobrepasa las lineas de lluita per sobreviure per tocar fins i tot temes identitaris. Si volen veure la diseccio de dos autocars complerts de nenes d'un col.legi que van d'excursio, Tag es la pel.licula. Els dos autobusos quedan partits per la mitat en una secuencia curiosa, per una estranya força invisible que no s'atura i que fa el mateix amb un vehicle com amb un pobre cicliste de qui nomes queda la gorra o casc. L'estetica del film (model Las niñas) no li permetria ser cine d'autor. Comença com hem dit pero va tirant cap un video joc cada vegada mes gore, si es posible mes. Com que els autocars quedan dividits per la mitat, el film queda orfe de direccio i el vertigen es tan fort que pasa de l'estranyesa a l'extasis dels mes vampirs. Nomes una nena, Renda Triendid, logra arribar al col.legi. Alla la sorpresa sera que tornara a veure totes les seves companyes. Ha estat un malson? El film si, la idea segons cadascu.

No hay comentarios: