Si el cine japones es singularment lent, aquest film de Taiwan es de record. Tsai Ming liang, nomes necesite una dotzena de plans fixes, amb camara plantada, en planos de mes de 10 minuts, on nomes es mouen les parpelles, o una rascada de braç a una ensabonada fins acabar el sabo, per escoltar despres fins a tres vegades la musiqueta d' un petit aparell musical automatic. Film exclusivament homosexual on el sexe es sense dolor, maxim sentimental. Segurament es una aposta que ara no entenem, perque radical ho es. Com la pel.licula es muda, son la veu del pesament i els records que narran comprensiblement l'unic que s'expresa. El director malai tanca el temps en una caixa de musica.Trama emotiva que filtre el plaer i deixa el seu cinema com un aire tebi, per si t'el vols mirar. Per alguns una obra mestre del silenci, la soledat i l'amor convertit en temps. Anong Houngheuangsy viu sol en una gran casa nomes acompanyat per el vent i la pluja entre els arbres. Li fa mal tot el cos i decideix anar a fer se massatges. Lee kang Sheng viu en un petit apartamnet a Bangkok om prepara plats tradicionals del seu poble natal. Els dos protagonistes es troben en un hotel i comparteixen la seva soledat escoltan les notes metaliques d'una canço popular. Ben acollida a Berlin 2020, Lee esperara en un banc en una vorera de la ciutat, mentre segueix escoltant la capsa de musica obsequiada.
lunes, 24 de mayo de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario