Pasa el temps, pasa el cine, pero hi han assumptes que no passan com per exemple la soledat o lo salvatge. Nomes ens uneix la tristesa intima del diferent. Pero ambdos ambits, no hi solen pasar masas coses noticiables o guionades, nomes la rodeixen, essers bruts, malalts i vestits amb parracs. I si al protagonista no li passa res, no ho pot dramatitzar, fer narracio i aleshores, Igor Legarreta, omple els grans silencis amb musica., el menys durant la primera part del film. Com no hi ha ha contraris u oponents, ens hem de fixar en la cova on viu la protagonista, que a manca de relacions Haizea Carneros, 12anys,( Itziar Ituño, Zorion Eguilor,) es distre ho amb les meravelloses vistes que proposa el film, o la amistad que neix entre la protagonista i el sol, gracies a les fotografies de Imanol Nabea. Al menys surten angels pero no vampirs, en tot cas sers "maternovampiriques". Un intent fosc e infantil de recrear la ciencia ficcio basca. Atavisme i antropologia, jugan el seu paper en el de Josean Bengoetxea. L'any 1876, a les acaballes de la guerra carlista, un orfenat cau sota las balas dels canons. Ferida i pensant que se l 'emportaran al cel, una nena es rescatada per una avia que viu al bosc i que la nena es pensa que es una angel que li ha han enviat per salvarla del desastre. Aviat descubrira que se li ha allargat la vida a canvi de la seva companyia. Tancada ara en la seva nova condicio, seguira sent una nena que comptara per llunes, el temps que li falta per sortir del encanteri. La sortida la veura quan un home senzill, que l'acull a la seva casa rural com si fos la seva filla i que la ajudara a superar l'arribada a la seva nova naturalesa (edat) i aixi recuperar el troç de vida robat a la infantessa/adolescencia perduda.
martes, 18 de mayo de 2021
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario