Che, el argentino

Steven Soderbergh va rodar en realitat quatre hores i mitja de cinta sobre la figura del Che, on inclou imatges en blanc i negre del seu discurs a les Nacions Unides el 64. Per necessitats de distribució es presenta ara la primera part on parla de la seva introducció en la política i per la segona, Che: la guerrilla ens hi explicaran la seva part belica i posterior empresonament i mort. Filmada amb la precisa camera digital RED, Soderbergh filma sobre el sentiment de l’abstracció. Fascinat per la figura del guerriller argenti, el seu film mantén una distancia intel·lectual, sense caure en devocions malaltisses, ni biopics benpensants. Es manté en la línia respectuosa de Diarios de motocicleta de Walter Sayles el 2004 per citar la perfecte El Che de Dugowson Martine el 1997 on pràcticament localitzava les seves restes i revelava per fi amb molt detall el seu arrest, ja cansat i derrotat i el seu posterior assassinat.
La sinopsi d’aquesta primera part es la següent: en 1952, el General Fulgencio Batista va orquestra un cop d’ estat a Cuba, va prendre el control del govern del país i va suspendre les eleccions democràtiques. La seva corrupta dictadura estava respatllada per un exercit de 40.000 homes, però un jove advocat anomenat Fidel Castro va intentar incitar a la rebel·lió popular assaltant el cuarter Moncada el 26 de juliol de 1953. L’atac no va tenir èxit i Castro va passar dos anys a la presso abans d’anar a l’exili a Mèxic.Mentrestant un jove idealista argenti anomenat Ernesto Guevara s’ havia involucrat en l’activitat política de Guatemala. En 1954, quan el govern legítim de Jacobo Álvarez fou derrocat per una operació militar organitzada per la CIA, Guevara va escapar a Mèxic. Un conegut de Guatemala el va posar en contacte amb un grup de revolucionaris cubans a l’exili. El 13 de juliol de 1955 va tenir lloc un esdeveniment silenciós però amb grans repercussions en la historia de la Revolució Cubana. En un humil apartament de la ciutat de Mèxic, es varen conèixer Ernesto Guevara y Fidel Castro, presentats per Raúl Castro, el germà petit de Fidel. Guevara s’apunta immediatament en una missió de guerrilla destinada a enderrocar al dictador cubà. Els cubans posaren de sobrenom al jove rebel, Che, una coneguda i popular expressió argentina.
El sempre innovador Steven Soderbergh estrena en España el biopic del Che, l’icona mes important de la revolució llatinoamericana. Aquest personatge ha estat ídol de mobilitzacions lliberals i "hippies", esdevenir imatge del rock de la ma dels Red Hot Chili Peppers i per tot això la seva vertadera historia queda obsoleta per les noves generacions. La intenció del director de Bajos fondos, El rey de la colina, Erin Bronkovich, La verdad oculta, Ocean’s eleven, Ocean’s twelve, Sexo,mentiras i cintas de video, Solaris,Traffic,Un romance peligroso i El buen aleman es clara: mostrar al mon sencer un personatge que va significar un gran canvi en els ideals i moviments de Llatinoamèrica. Si ja has vist "Diarios de una motocicleta" tens una avantatja. El film protagonitzat per Gael García Bernal serveix per conèixer l’adolescent i el seu viatge al centre del continent. Ara pren el relleu Benicio del Toro, també productor del film, que personifica al Che d’una manera espectacular, no només en la seva semblança física, sinó també en la magistral interpretació que li va fer guanyar la Palma en el passat Festival de cine de Cannes. Rodada en castellà i amb actors de tots els països, Soderbergh demostra que accepta qualsevol repte. Es nota que a del Toro li costa treballar l’accent, però en la selva acaba passant desapercebut. La instrucció dels voluntaris reclutats, la manera de repartir justícia, la duresa del terreny o les estratègies i els emplaçaments, tot condueix a La Havana. Aquesta primera part no presenta sentiments èpics, encara que narra una victòria. Explicada com un documental, pas a pas en la vida del Che des de la seva primera trobada amb Fidel Castro i el seu moviment guerriller alliberant poc a poc Cuba del regim de Baptista, la pel·lícula es intensa e interessant. Una historia que necessitava ser contada.