En les últimes eleccions italianes, una notícia de Facebook es va convertir en viral. Era un post penjat en una pàgina satírica que deia: “El Senat italià vota i accepta (per 257 vots a favor i 165 abstencions) una llei proposada pel senador Cirenga que garantirà als diputats 134.000 milions d’euros mentre troben una altra feina, si perden les eleccions”. La notícia contenia, com a mínim, quatre afirmacions falses: el senador Cirenga no existia; el nombre de vots emesos era molt superior al nombre d’escons de la cambra; la quantitat de diners que suposadament s’atorgaven els diputats representava més del 10% del PIB d’Itàlia, i aquesta suposada llei, de fet, no va existir mai. Però, malgrat tot, el post de Facebook es va compartir més de 35.000 cops en menys d’un mes. Després, una altra pàgina ho va penjar i es va escampar per les xarxes socials. Un any més tard, la suposada llei encara s’esmentava com a exemple de corrupció. La desinformació és un factor clau en les campanyes polítiques. Donald Trumpen va fer estratègia i va guanyar. La inseguretat sobre el control de la xarxa s’està convertint en determinant. Els Països Baixos abandonen el vot electrònic i opten per tornar al recompte manual el 15 de març per por de ciberatacs. El ministre de l’Interior holandès ho va justificar pel “presumpte interès mostrat per països com Rússia per l’actual situació política continental”.
La falsa foto de Wilders
Les xarxes socials s’han convertit també en la principal eina de campanya de Geert Wilders, el líder de l’extrema dreta xenòfoba, que al·lega raons de seguretat per no fer actes públics i renega de participar en els debats televisats que li ofereixen els principals programes del país. Wilders va sacsejar la campanya amb una piulada que mostrava una foto trucada del liberal Alexander Pechtold enmig d’una manifestació en favor de la llei islàmica.
També el francès Emmanuel Macron és, aquests dies, víctima d’una campanya d’intoxicació que s’escampa per pàgines i comptes de l’extrema dreta amb una notícia que assegura que “més del 30%” de la campanya estaria finançada per l’Aràbia Saudita. La informació apareix en una pàgina que reprodueix el diari belga Le Soir -tot i que et dirigeix cap a una adreça- i està firmada, suposadament, per l’agència France Presse, que assegura que no ha publicat mai la notícia. Macron ja ha sigut víctima de rumors i informacions falses a les presidencials, on escala posicions a les enquestes per la davallada del conservador François Fillon. Mentre el Front Nacional juga activament a escampar suposades veritats alternatives, l’equip de Macron acusa Moscou d’intentar interferir en la campanya.
Hi ha nervis a Europa. Les teories conspiratòries apareixen darrere de cada conflicte i cada cop hi ha més mitjans i un bon gruix de població que desconfia de versions oficials i està disposada a creure explicacions alternatives. El populisme es juga fer història en unes eleccions que a França, paradoxalment, ja han batejat com “l’Stalingrad d’Europa”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario