El sexe fa de mal parlar. Fa vergonya dir que aquesta nit passada has tingut un bon orgasme, sola o acompanyada. Fa de mal dir que quan et mires al mirall tota nua t'agraden (o no) els teus pits. No queda bé deixar anar que encara ets verge a segons quina edat ni tampoc que t'ho has fet amb una vintena de paios que no coneixies de res. No pots dir vulva o vagina, perquè fa purista, i si dius cony, fa groller. La nuesa i la sexualitat femenines ens fan sentir incòmodes. Hem hagut de néixer apresos, ens costa verbalitzar les inseguretats, reconèixer que tenim dubtes. Ens és difícil acceptar el nostre cos en aquesta societat de maniquins perfectes, que ho saben tot sobre sexe i que tothom desitja.
«L'estiu del 2015 vam començar una pel·lícula eròtica basada en històries de dones reals. Vam convocar un càsting per a dones joves a Copenhaguen. Aquesta pel·lícula és el resultat de la nostra recerca.» Així comença Venus. Confessions de dones nues, de Lea Glob i Mette Carla Albrechtsen, que presenta DocsBarcelona del Mes arreu del territori. En aquest documental, un seguit de dones d'entre vint i trenta anys es planten davant d'una càmera i expliquen com entenen la seva sexualitat. Parlen de tot allò que tanta gent no gosa o que no sap com expressar. De mica en mica es van obrint per fer saber a l'espectador que les dones també són éssers sexuals. Des del públic les dones ens adonem que ja ho sabem, que la sexualitat també és cosa nostra. I espero que els homes també se'n donin per assabentats.
Una noia que mira la càmera com si se l'hagués d'empassar explica que la timidesa sempre ha estat un entrebanc per a les seves relacions. Que per despullar-se davant d'un noi ha hagut de fer peripècies. I que tot i que ho té molt treballat, encara no pot mirar-se al mirall despullada. La Nico diu que tot el que tingui a veure amb el sexe l'apassiona, i una altra ens fa saber que no concep ficar-se al llit amb ningú si no és per fer-hi l'amor amb majúscules i no un polvo més. Una de molt elegant amb una faldilla plisada entra per la porta lateral del saló on les entrevisten i la porta s'encalla. Quan seu al tamboret que hi ha al centre li pregunten cada quant pensa en el sexe. «Cada dia. Tres o quatre vegades. Potser cada hora.» En un altre pla, la dels cabells curts se sorprèn sentint-se dir que hi pensa cada mitja hora.
La de les ulleres rodones reflexiona que haver tingut bon sexe quan ets jove et dona prestigi, es queixa que la virginitat sigui un paràmetre que defineix les persones. I una dona amb unes corbes espectaculars es pregunta si es pot ser grassa i sexi sense ser un fetitxe, sense ser el plaer inconfessable de tants homes. La dels cabells ondulats explica una anècdota d'un dia que un noi no va voler practicar-li sexe oral després d'exigir-li que ella ho fes amb ell. «Al mascle se'l percep com a actiu, tu no li fas els petons, te'ls fa ell a tu. Les seves intencions i els seus impulsos són més fàcils d'entendre. El que s'espera que facin les dones és més difús.» Ho té molt clar, que ella vol dominar al llit, que no està disposada a ser submisa. Penso en els homes de la sala, que experimenten la pressió de ser uns toros amb ganes d'envestir. Que també són víctimes de l'estereotip.
Una entrevistada una mica despentinada proclama com va ser el seu primer orgasme, amb les botes de taló i de xarol posades. Una altra diu que li va recórrer tot el cos, que allò no ho havia sentit mai. La de les faldilles amples narra amb detall una ficció que s'imagina sovint quan es masturba. Diu que ho fa cada dos o tres dies. I unes trenes llargues i rosses confessen una fantasia d'incest. Amb uns mitjonets blancs fins als genolls assegura que per fi ha trobat un home que faci realitat els seus desitjos sexuals. Una altra noia declara el dia que es va presentar a un càsting per fer de striper. I una altra, el dia que va acabar fent l'amor amb una noia perquè no ho fes el seu xicot.
Es despullen per dins i per fora. Quan les directores els demanen si poden posar per a un retrat, algunes només s'abaixen els tirants del sostenidor: se'ls veuen les clavícules, abaixen els ulls i somriuen. D'altres, sense pensar-s'ho dues vegades, s'abaixen les mitges i treuen pit orgulloses. Cintures estretes, culs cel·lulítics, pits apujats i ferms, cames llargues i malucs de tota mena. La bellesa femenina té siluetes i motlles diferents, però totes són dones valentes.
«L'estiu del 2015 vam començar una pel·lícula eròtica basada en històries de dones reals. Vam convocar un càsting per a dones joves a Copenhaguen. Aquesta pel·lícula és el resultat de la nostra recerca.» Així comença Venus. Confessions de dones nues, de Lea Glob i Mette Carla Albrechtsen, que presenta DocsBarcelona del Mes arreu del territori. En aquest documental, un seguit de dones d'entre vint i trenta anys es planten davant d'una càmera i expliquen com entenen la seva sexualitat. Parlen de tot allò que tanta gent no gosa o que no sap com expressar. De mica en mica es van obrint per fer saber a l'espectador que les dones també són éssers sexuals. Des del públic les dones ens adonem que ja ho sabem, que la sexualitat també és cosa nostra. I espero que els homes també se'n donin per assabentats.
Una noia que mira la càmera com si se l'hagués d'empassar explica que la timidesa sempre ha estat un entrebanc per a les seves relacions. Que per despullar-se davant d'un noi ha hagut de fer peripècies. I que tot i que ho té molt treballat, encara no pot mirar-se al mirall despullada. La Nico diu que tot el que tingui a veure amb el sexe l'apassiona, i una altra ens fa saber que no concep ficar-se al llit amb ningú si no és per fer-hi l'amor amb majúscules i no un polvo més. Una de molt elegant amb una faldilla plisada entra per la porta lateral del saló on les entrevisten i la porta s'encalla. Quan seu al tamboret que hi ha al centre li pregunten cada quant pensa en el sexe. «Cada dia. Tres o quatre vegades. Potser cada hora.» En un altre pla, la dels cabells curts se sorprèn sentint-se dir que hi pensa cada mitja hora.
La de les ulleres rodones reflexiona que haver tingut bon sexe quan ets jove et dona prestigi, es queixa que la virginitat sigui un paràmetre que defineix les persones. I una dona amb unes corbes espectaculars es pregunta si es pot ser grassa i sexi sense ser un fetitxe, sense ser el plaer inconfessable de tants homes. La dels cabells ondulats explica una anècdota d'un dia que un noi no va voler practicar-li sexe oral després d'exigir-li que ella ho fes amb ell. «Al mascle se'l percep com a actiu, tu no li fas els petons, te'ls fa ell a tu. Les seves intencions i els seus impulsos són més fàcils d'entendre. El que s'espera que facin les dones és més difús.» Ho té molt clar, que ella vol dominar al llit, que no està disposada a ser submisa. Penso en els homes de la sala, que experimenten la pressió de ser uns toros amb ganes d'envestir. Que també són víctimes de l'estereotip.
Una entrevistada una mica despentinada proclama com va ser el seu primer orgasme, amb les botes de taló i de xarol posades. Una altra diu que li va recórrer tot el cos, que allò no ho havia sentit mai. La de les faldilles amples narra amb detall una ficció que s'imagina sovint quan es masturba. Diu que ho fa cada dos o tres dies. I unes trenes llargues i rosses confessen una fantasia d'incest. Amb uns mitjonets blancs fins als genolls assegura que per fi ha trobat un home que faci realitat els seus desitjos sexuals. Una altra noia declara el dia que es va presentar a un càsting per fer de striper. I una altra, el dia que va acabar fent l'amor amb una noia perquè no ho fes el seu xicot.
Es despullen per dins i per fora. Quan les directores els demanen si poden posar per a un retrat, algunes només s'abaixen els tirants del sostenidor: se'ls veuen les clavícules, abaixen els ulls i somriuen. D'altres, sense pensar-s'ho dues vegades, s'abaixen les mitges i treuen pit orgulloses. Cintures estretes, culs cel·lulítics, pits apujats i ferms, cames llargues i malucs de tota mena. La bellesa femenina té siluetes i motlles diferents, però totes són dones valentes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario