viernes, 11 de mayo de 2018

Records i vivencies del textil de Sant Feliu

Una frase del narrador presideix el documental:"uns s'emporte la fama i d'altres carden la llana". No s'utilitza mes pero resumeix la duresa i precarietat d'un poble que  nomes vivia per sobreviure sense tampoc possibilitats agricoles. Recull la pel.licula de 35 minuts testimonis encara vius de com s'implantaven  i funcionaven aquelles grans fabriques que van canviar la vida de molts pobles pero especialment de San Feliu de Codines, que en l'epoca tenia 3000 habitants i hi treballaven d'una manera o altre, casi tots, fusters apart. Hi havia mes telers, uns cent, que a Granollers, Caldes, ... i van arribar a ser quarts en el ranking de prestigi qualitat preu. Per tots ells hi havia una part bona i una de dolente. Els sous entre 40 i 90 pessetes fent hores d'estranquis a la setmana. Tots els "actors" tenen els coneixements tecnics de la maquinaria que mostren, a excepcio d'algun record oblidat.  Ensenyen amb orgull la grandiositat de les naus, s'emocionan quan parlen de les empreses per les que treballaven de la lenceria,"belcor" diuen i d'altres que en no hi podia treballar tothom afirmen. Families senceres van treballar en aquests productes tan cardats. La desfilada de comentaris mes que entrevistes, entre treballadors, empresaris  i celebritats del poble amb un caire de esdeveniment periodistic i historic mes que artistic, que tambe. El documental explora totes les  facetes del textil, exits, naixement, davallada, i les immenses naus que ara son reutilizades per questions socials del poble. S'eviten malaltias i accidents, tristeses i recursos humans. Hi treballaven nens de 7 i 8 anys que s'amagaven quan venien els inspectors. El material emprat son relats retrobats, alguna escena filmada de filmoteca, fotografies i el rodatge actual, la musica deixa el protagonisme moltes vegades sol. Moments divertits com quan explica per el soroll parlaven amb signes o nomes amb la boca. Recuperar en part amb aquestes pinzellades cultes i historiques que ha  estat un encert del documental, la destressa en fer anar la maquina filadora, contant que algu recordaba encara les maquines que hi havia i com evolucionaven les llançadores. Poca documentacio en els texts escrits, pero hi ha un afany de recerca de tot el material que s'exhibeix, la historia de com un poble humil i sense camps torba el desti del benestar vist el pas del temps,  la prespectiva dels seus ciutadans,  el resultat es fascinant. Les veus del textil es van apagar entre el  70 i 72. Trist es el relat d'un protagonista que el van anar a buscar a casa seva els sindicats del regim al vespre perque anes a la fabrica a destruir una maquina per que es confirmes que era veritat que tancaven. Varen canviar els jerseys per el vinil dels discs, dels que encara en trovere ho mes que d'andromines textils. Produida, rodada i montada per l'omnipresent Angel Falques, esta dirigida amb fermesa per Lluis Capdevila.

2 comentarios:

Blogger Àngel Falquès Sala ha dicho...

Moltes gracies, Joan, de tant en tant val la pena mirar enrera i no oblidar d'on venim.

12 de mayo de 2018, 1:53  
Blogger Viqui Mulet ha dicho...

Va ser una tarda molt emotiva, plena de records, molts esposats, i altres que es varen quedar a cada un de les persones que vàrem viure aquella època. Felicitats a totes les persones que van fer possible aquesta vetllada.

12 de mayo de 2018, 5:39  

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal