La cantante britanica tiene una original forma de componer sus canciones. Por donde pasa recoge materiales para inspirarse, como en un cortar y pegar pero mas comlejo. Testimoni visual del procés creatiu de l’àlbum de PJ Harvey The Hope Six Demolition Project (2016), Seamus. Murphy documenta el proceso creativo de la artista,dotandola al mismo tiempo de u halo de poesia y admiracon que traslada con medicion milimetrica a lo que responde l cantante. De l’Afganistan a Kosovo i dels guetos de Washington DC al soterrani londinenc on el públic va poder presenciar-ne la gravació.
Així com els assistents a aquella “instal·lació” als baixos del centre artístic Somerset House van poder veure, en directe i rere un vidre de visió unilateral, com Polly Jean Harvey dirigia la gravació del seu onzè disc, aquí coneixem la gènesi del projecte guiats per l’artista mateixa i per Seamus Murphy, fotoperiodista amb qui ja va treballar als dotze curtmetratges que secundaven el llançament del disc Let England Shake. A mig camí entre el reportatge periodístic i el ‘making of’ discogràfic, Harvey visita zones especialment castigades per la violència, la desigualtat social i/o la guerra. La cantautora anglesa s’erigeix així com una mena de corresponsal de la cançó bèl·lica que manté un diari de viatge en forma de veu en off. No planteja solucions ni una anàlisi política profunda; es limita a aplegar imatges i històries que es va anar trobant. Com la d’una mestressa de claus que cuida en solitari d’un poble sencer de Kosovo o la dels nens del barri d’Anacostia, a Washington DC, que somien cotxes i diners des d’alguns dels carrers més pobres dels Estats Units, a escassos minuts de l’epicentre del poder occidental. I, en paral·lel, veiem com aquestes històries es van materialitzar en poemes i, després, dins una habitació envidrada, en cançons. Un documental sin picos, recogiendo quiza demasiada miseria, pero que da a conocer una vida musical para mmuchos desconocida a pesar de sus 8 LP's publicados.
No hay comentarios:
Publicar un comentario