El 1993, al final de la temporada sis de Star Trek: the next generation hi ha una escena en què el tinent comandant Data, l’androide amb un privilegiat cervell positrònic, juga una partida de pòquer amb els hologrames de les tres ments més extraordinàries de la història: Isaac Newton, Albert Einstein i Stephen Hawking. Per raons òbvies, els primers dos personatges eren interpretats pels actors John Neville i Jim Norton. En canvi, el físic anglès va interpretar-se a si mateix.
No era la primera vegada que un famós participava a la sèrie. Iggy Pop, Joan Collins o el rei de Jordània també van fer la seva aparició estel·lar. Però en el cas de Hawking és l’única vegada que algú ha fet d’ell mateix a Star Trek.
Tot es va originar a l’estrena del documental Breu història del temps, l’adaptació del llibre més famós de Hawking. Leonard Nimoy (l’actor que feia de capità Spock) va presentar Hawking. El productor executiu del documental, Gordon Freeman, li havia explicat que el físic era un trekie. Dies més tard, Nimoy va gestionar una visita de Hawking al plató on es gravava la sèrie. Van fer, fins i tot, que Hawking es col·loqués, amb gran il·lusió, en el lloc de la cadira del capità. Freeman va insinuar al productor de The next generation que a Hawking li agradaria sortir a la sèrie. I la maquinària es va posar en marxa. Els guionistes van enviar l’esborrany de la proposta a Hawking. Ell només hi va fer algun petit canvi, afegint una mica més d’humor on ja n’hi havia.
El dia de la gravació tothom tenia alguna excusa per ser al plató. Els actors recorden que al principi va ser una mica violent perquè no sabien com comunicar-se amb ell i que va ser el mateix Hawking qui va trencar el gel. El físic fins i tot els va deixar provar el seu ordinador per reproduir la veu. Els hi va preguntar què feien mentre esperaven el seu torn per gravar. Brent Spiner i companyia li van explicar tota mena d’anècdotes i despropòsits. El van fer riure tant, que la infermera de Hawking els va demanar que no l’esveressin perquè quan reia tenia greus problemes de respiració i deglució. Spiner destaca aquella escena del pòquer com el seu millor moment a la sèrie i que mentre la gravava pensava que allò passaria a la història de la televisió. Admet, fins i tot, que quan Hawking va aparèixer a The Big Bang Theory va tenir un punt de decepció, perquè ja no serien els únics. Spiner, però, recorda un fet curiós que el va impactar: “No és broma. A les pauses de gravació, l’assistent mèdic tancava cada vegada Hawking dins d’una habitació que tenia la mida d’un armari. Li vaig preguntar a la infermera per què ho feia. Em va dir que a Hawking li agradava estar sol i que així podia pensar sense distraccions”. No només les estrelles de la tele tenen capricis. Els científics genials, també
No hay comentarios:
Publicar un comentario