Adeu, Welles

Soc l'imbecil, l'amo del Welles. Ell esta caçant. Pot ser no torni mai. Es va afarta de la poca llibertad dels humans i va decidir seguir el rastre del seu senglar, gran caçador com era. Deu ser al bosc que tan li agradava. Encara recordo a la meva ma, el seu petit cap calent, quan li curavem un cop que tenia. Ara la meva ma es freda i humida de llagrimes.
Tot el que explicaba amb la seva intel.ligent mirada, ho conexia, perque ho havia observat, o li havien explicat els seus pares l'Ares i la Negreta. De la seva saviesa ens ha deixat un missatge fins la tornada. Es aquest i impresiona profundament. La vida d'un gos, i mes un cadell es una eterna espera. Els imbecils pensem que tenim una nocio del temps, que el dominem i l'utilitzem segons els nostres interessos. Per els gossos els seu temps es diu espera. Son llargues nits respectan el nostre somni, son llargues ausencies soportades en solitud, en lo que nosaltres anomenem fidelitat.
El Welles seguira esperant, desconcertat en la foscor del seu bosc que ell coneix atavicament. Conservara com pugui, arraulin-se, la calor del seu cos per oferirnos-la quan ens trobem. A la seva espera li direm tambe amor. Perque els gossos, potser no fan gran obres que mereixin grans reconeixements, ni saben que es la guerra. L'únic que saben es esperar. Les paraules i caricies que si tenim pressa de vegades els hi neguem.
Amic lector, si el trobes, tornam'el. Un gos amic, no es un caprici ni una caritat. Es una prolongacio de la nostra vida. Ells pagan la nostre deuta amb la vida perque ells estimen molt mes que nosaltres, egoistes com som. Ells son tot lliurament i amor i nosaltres nomes una mica.
Adeu Welles, cadell que et faras gran seguint el teu instint de gran caçador. Començo jo una llarga espera per tornarte a veure i abraçar. I si no una llarga memoria i que siguis feliç com eras amb mi. No vull res mes que trobar-me amb tu, al girar un revolt del cami, i veure la teva mirada enmarcada amb les teves gran orelles de beagle, remenant la cua de punta blanca assegut i deixan-me una vegada mes, acaronar el teu petit cap ple de bons sentiments i capacitat infinita de perdonar. A les hores et dire; Hola Welles!!!. I tornare a ser un home complert.